Filosofia sobre rodes

Proposta de noves dramaturgies totalment, fa honor a aquesta classificació. Molt especial, molt conceptual, molt curiosa i res convencional. Entrada grandíssima, per a mi el millor de l’obra està ens els primers minuts: skaters que sols amb els seus cossos i amb una plutja d’imatges estàtiques que creen, ens fan viure amb ells una tarda qualsevol a la paça del MACBA. I ara incorporem els monopatins, donant moviment i so. La cosa es va activant i, en un moment àlgid, l’aparició de dos personatges! Trenquen completament l’ambient «callejero» que s’ha creat i, de quina manera! Amb una breu, senzila i magistral coreografia. Impecable seqüència de moviments que hipnotitza, per passar a un text proper, còmplice i molt irònic sobre l’época d’estudiant a la universitat i, més concretament a la universitat de Filosofia de Barcelona, on les rodes dels monopatins sobre el ciment, creen una música de fons. Utilitzen múltiples recursos: música en directe, expressió corporal, text,audiovisual…a més se sumen a les propostes que estan sorgint en les que es fa un taller previ amb persones del lloc on s’actuarà, per que participen en la representació. D’aquesta manera trobem a skaters de terrassa compartint escenari amb aquests dos actors. De fet, els han donat molt d’espai, no sols en la pràctica del seu exercici, sinó també en la paraula.
Té una estructura molt clara, que no és per actes, és per moviments, i ens serveix de fil conductor per no perdre’ns. A més el món dels patinadors i el dels filòsofs han quedat molt ben conectats, han sabut trobar el punt comú i fer-lo arribar a un públic.
Proposta interessant i amb perletes soltes durant l’espectacle.