Exageració amb control

10/10/2017

Exageració amb control

Un exemple de com la qualitat pot obrir perspectives. No és el tipus de teatre que m’agrada, a priori. De fet, a l’inici, em va costar molt entrar i em preguntava que m’havia portat fins aquí. Poc a poc em vaig anar obrint, estava receptiva al que anava passant, vaig riure molt, i l’aplaudiment del final va ser totalment espontani i amb ganes! Un aplaudiment per reconèixer i agrair una feinada tremenda i una gran qualitat. Ens trobem amb dos actors que encarnen múltiples personatges, cadascú més estrambòtic i exagerat. A l’escenari veig molta imaginació, i un ventall grandíssim i extraordinari de possibilitats per passa d’un a l’altre sense que l’espectador es perda.
Treball intens i acurat de personatge, de manera que podem saber perfectament qui està en escena, encara que li falten els elements que l’identifiquen. Hi ha part musical, corporal, molt de text… a un ritme trepidant que no decau en cap moment. I, a pesar d’aquest ritme l’espectacle queda redó i ben net.
Obra on tot està pensat, calculat, mesurat i perfeccionat, per arribar a una qualitat que passa per sobre de les preferències teatrals.
Tot i que no em travessa profundament, val la pena anar a gaudir i riure, riure molt!


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Cartelera /

Les dones sàvies

Les dones sàvies

Molière y la Compañía del Rey estrenan una comedia de costumbres con un lío familiar donde se recoge el afán de saber de las mujeres y pone en evidencia un poeta mediocre y creído de la época.

Fotos

Les dones sàvies

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Maldà he gaudit i moooolt amb aquesta obra. Una adaptació del clàssic de Molière dut a l’actualitat. Embolics familiars, dobles sentits, ironies sobre la gramàtica catalana, un enginyós 5×10 un joc comodí del que es valen els tertulians que veiem a la tele, tot això portat a un ritme trepidant, una tant eixelebrat i summament. divertit. Un treball immillorable d´ Enric Cambray i Ricard Farré en el qual es deixen la pell ja que entre els dos interpreten vuit personatges i que sense sortir de l’escenari i a un ritme vertiginós fan els canvis de vestuari i caracterització. Cambray i Farré són actors, transformistes, cantants i el canvi de personatge els obliga constantment a canvis de registre que desenvolupen a la perfecció. La posada en escena és molt senzilla però original i eficaç, un paravent que serveix per a tot. No cal que us digui que és imprescindible i us aconsello reservar, ja que segons tinc entès per aquesta setmana ja estan totes les entrades exhaurides. No us ho perdeu, només ho fan de dilluns a dijous.

    18/10/2016

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Tantas buenas críticas y tantos halagos hacia esta obra ha conseguido que me acercara al Maldà a ver la obra!
    Esta comedia de Moliere está muy bien interpretada por Enric Cambray y Ricard Farré (al que amo en secreto ).
    Tiene mucho mérito el que interpreten tantos personajes, tan diferentes y de manera tan bien resuelta. BRAVO por ellos!!
    Y es que encima la obra tiene su gracia. Los actores haces que rías sin poder hacer nada ante la historia que nos cuentan!!
    Vamos… que me ha gustado!

    Eso sí… entre el público se veía a mucho bienqueda que se reía de absolutamente todo. Incluso de hasta lo que no hacía gracia. Todo por hacerse notar. PESADOS!

    18/10/2016

  • 12345

    Hebert

    Mira que sempre dic que costa fer-me riure (i com em ve de gust!). Doncs aquí, ho he fet i molt. Un tour de force pels actors Enric Cambray i Ricard Farré que interpreten ells solets tots els personatges, amb diccions, accents, transformisme, formes de parlar, caracteritzacions a ritme vertiginós…

    Adaptació de l’obra de Molière que satiritza els “entesos” que saben de tot, que igual opinen de filosofia que d’obres publiques, de literatura o d’economia. Vaja, el típic tertulià, aquí ridiculitzat com cal amb referents ben coneguts (Sr. Conill, llibre de la Rahola…). Gent que diu moltes coses però generals, vagues, amb grans paraules per confondre i semblar més del que són. El marc de tot això és una intriga amb embolics familiars, amb prentents imposats i desitjats, amb dones sàvies que és el del que se senten més orgulloses i obliden les persones i de gent que vol viure. Intrigues, classisme…i molt d’humor.

    Com a Othelo, sembla fàcil el que fan quan és dificilíssim i la proposta era arriscada de nasos.

    Amb l’èxit que han tingut -entrades exhaurides- diria que tornaran. Ens ho mereixem.

    27/10/2016

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Un gran clàssic, en l’adaptació a la catalana del tot actual, de la mà de dos únics i esplèndits actors que s’enfrontan, amb molt d’exit, al repta d’interpretar vuit personatjes masculins i femenins. Uns cracks que ens ho han fet passar de conya

    03/11/2016

  • 12345

    Àlex Gilaberet

    Sense cap mena de subte, aquest muntatge, és una de les millos obres que podem vuele actualmente a Barcelona. Un text extrahordinari i una actors de luxe

    08/11/2017

  • 12345

    Lara Vidal

    Fantàstica!!
    Una interpretació brutal de dos fieras.
    Una posada en escena exquisita.
    Una obra que no ens podem perdre!

    21/11/2017

Artículos relacionados