Betty Enguix Silvestre

Color, dinamisme, ritme. Ritme trepidant, que no estressant. Ritme molt ben portat que no decau en cap moment i que ens fa estar presents, com presents estan de principi a fi els personatges. Personatges molt ben treballats, amb molt de joc i molta creativitat, tant a través del cos com de la paraula. Excentricitat de qualitat amb contingut. Humor i absurd com a vehicle d’un missatge potent on apareixen figures com la democràcia (que no estava morta, la que estava morta era Rita!), l’autoritat, l’administració pública, l’esglèsia,…i un capitalisme Dj que intenta explicar que tot el que vivim en el seu nom és una mala interpretació d’un missatge que una vegada va donar per ajudar a un pobre home. Crítica […]

Dos desconeguts es troben. Es troben perquè han quedat. Una escena senzilla, amb un ritme tranquil que ràpidament dona pas a una transició rítmica, coreogràfica i animada per partir a una altra cosa totalment diferent. Comença una muntanya russa trepidant de múltiples personatges, temps passats i temps presents, espais diversos,…en comú? La relació entre dos persones. Amb un escenari pràcticament buit viatgem, gràcies al treball físic de les intèrprets ( Anabel Riquelme i Jesús Luis Jimenez) a un estiu al poble, amb el cinema, el riu, les passejades en bici,… a una discoteca, a una oficina, entrem a cases particulars, bars, supermercat…I si sumem la multiplicitat de personatges diferents que encarnen, molt ben treballats, al final de la partida hem […]

Ens rep una entranyable professora d’història que ja haguéssim volgut molts! Avui ens toca la història d’Europa del segle XVI i XVII però prèviament partim d’un esdeveniment important: la Pesta. D’una manera apassionada, dinàmica i entregada utilitza tots els recursos que troba al seu abast, perfectament col·locats a l’escenari. Podem començar a intuir que res és perquè si en aquesta escenografia, que no serà “ estàtica” vaja, ni purament decorativa. Molt cuidada, tot i així. Història mòbil, dinàmica, que ens fa estar atentes. Fem un salt en el temps i ens endinsem en les vides de diverses dones. En petits retalls de les seves vides, tots entrellaçats entre ells en proximitat, i a la distància amb d’altres de tantes altres […]

El títol ja ens diu molt: assistirem a una fusió cultural. Com és viure lluny de casa, a un lloc amb una cultura diferent? I més concretament: com és viure a Catalunya venint de Mèxic? Aquí tothom ens sentim identificats en alguna de les propostes que fan i interpel·lats. Sigui com a catalanes, com a mexicanes, com a migrants de prop o de lluny, hi ha particularitats i generalitats. De fet en l’obra n’hi ha històries i vivències personals que, quan compartim, veiem que són col·lectives i, fins i tot globals. Amb una escenografia i un vestuari colorit, treballat però al mateix temps senzill viatgem d’escenes més realistes a d’altres més metafòriques. A través de cançons en directe de composició […]

Calma…calma és el que et va envaint els primers minuts de l’espectacle, per tornar-te a portar a l’estrès, conduir-te de nou a la pau, per tornar-te a remuntar fins a un ritme frenètic. Un únic personatge ens porta a transitar per aquets estats. Una sola presència per a tot un gran escenari que, en la seva petitesa ho avarca tot. Encara que val a dir que no està sol en l’espectacle: prompte percebem la presencia d’un equip que l’acompanya en aquesta aventura, amb una coordinació precisa i exemplar. Trobem aquesta mescla entre poesia i deliri. Anem d’allò absurd i extravagant a allò més senzill i delicat, amb l’estil que caracteritza els seus espectacles. A nivell de recursos trobem cos, evidentment, […]