Betty Enguix Silvestre

Sona la campana i entrem a classe. Som a una aula comuna, amb el mobiliari conegut, els seus llibres, els seus espais, tot ben familiar. I el seu mestre. Un mestre meticulós, que mira de tenir-ho tot preparat i en ordre per al que vindrà. Veiem la cura de cada detall, el neguit, podem començar a conèixer el personatge ja sols en aquests primers instants. Un nou personatge. No, no sembla un nen. No venen els alumnes i les alumnes. Es presenta un pare. El diàleg entre ells és àgil, natural, i ràpidament íntim i personal. Arriba la mare. Ara que estem tots, posem les coses sobre la taula. Tres personatges molt ben definits, mantinguts fermament durant tota la peça, […]

La normalitat. La no normalitat. La anormalitat que ens porta a fer coses considerades anormals però que poden ser molt normals si entenem el context. Qui i sota quins paràmetres dicta el que és i el que no és normal? Quin pot ser el pes de les etiquetes que posem i quines històries s’amaguen sota aquestes? L’obra Tonta d’Albert Baldomà amb Núria Florensa com a única intèrpret ens proposen una hora intensa de recorregut per la vida de l’Alicia. Amb una escenografia cuidada, amb un bon ús dels elements i de l’espai i una interpretació amb un treball tant de cos com de text de bona qualitat, l’Alicia ens comparteix pensaments, sensacions, reflexions diverses sense filtre, siguin políticament correctes o […]

“Ens trobem a un espai deturat, devastat, ple de runes, la guerra és molt present.” Així comença la sinopsis d’aquesta obra i així comença l’obra per als espectadors quan arribem. L’escenari que ens trobem ens ubica i ens fa respirar l’atmosfera necessària per entrar en la proposta. Basada en els textos de Svetlana Aleksiévitx, que va recollir les veus de les dones que van viure la guerra i que mai han tingut espai per compartir-ho. Les medalles i els focus van anar per als homes. En el millor dels casos per a alguna de les dones que va estar activa en les línies més visibles, però mai per a les que estaven darrere i sostenien el dia a dia. No […]

Color, dinamisme, ritme. Ritme trepidant, que no estressant. Ritme molt ben portat que no decau en cap moment i que ens fa estar presents, com presents estan de principi a fi els personatges. Personatges molt ben treballats, amb molt de joc i molta creativitat, tant a través del cos com de la paraula. Excentricitat de qualitat amb contingut. Humor i absurd com a vehicle d’un missatge potent on apareixen figures com la democràcia (que no estava morta, la que estava morta era Rita!), l’autoritat, l’administració pública, l’esglèsia,…i un capitalisme Dj que intenta explicar que tot el que vivim en el seu nom és una mala interpretació d’un missatge que una vegada va donar per ajudar a un pobre home. Crítica […]

Dos desconeguts es troben. Es troben perquè han quedat. Una escena senzilla, amb un ritme tranquil que ràpidament dona pas a una transició rítmica, coreogràfica i animada per partir a una altra cosa totalment diferent. Comença una muntanya russa trepidant de múltiples personatges, temps passats i temps presents, espais diversos,…en comú? La relació entre dos persones. Amb un escenari pràcticament buit viatgem, gràcies al treball físic de les intèrprets ( Anabel Riquelme i Jesús Luis Jimenez) a un estiu al poble, amb el cinema, el riu, les passejades en bici,… a una discoteca, a una oficina, entrem a cases particulars, bars, supermercat…I si sumem la multiplicitat de personatges diferents que encarnen, molt ben treballats, al final de la partida hem […]