Viejo amigo Cicerón

Mario Gas vuelve a recurrir a un personaje histórico representado por Josep Maria Pou para poner en escena reflexiones filosóficas tan arraigadas y universales que a pesar de su remoto origen siguen llenas de significado y utilidad en la actualidad. Ya lo hizo con Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano y ahora lo hace con la figura de Cicerón, el orador romano reconocido por la defensa de los valores de la República y ferviente detractor de Julio César.

La propuesta juega con una doble capa narrativa, combinando la narración de la historia de Cicerón a través de unos personajes que lo investigan en la actualidad con la representación de los personajes históricos. La parte narrativa es la que mayor peso tiene, cosa que permite un mayor margen para comentar los valores representados. Porque tal y como dice el texto de Ernesto Caballero, “existen millones de interpretaciones de Cicerón a lo largo de la historia, todas ellas útiles”.

De este modo, se ponen sobre el escenario cuestiones políticas de candente actualidad, como la prevalencia de la ley por encima de la voluntad humana, el triunfo del espectáculo por encima de las ideas, la convivencia basada en el entendimiento de las personas o el poder de la elocuencia como arma poderosa para “expandir el espíritu en un mundo donde sólo se quieren expandir fronteras”.

El contenido de la obra es sin duda estimulante, sin embargo, la forma acaba siendo un tanto pesada o espesa de digerir. El público puede verse un tanto saturado por una serie de datos o ideas que se lanzan en cadena y directas a la cabeza, sin pasar por la emoción. Aunque existen momentos de descanso como la escena onírica solucionada con proyecciones sobre la escenografía, en general se trata de una experiencia teatral excesivamente cerebral que le cuesta conectar con las emociones de los espectadores.

Marco Tulio Cicerón (106 a.C.- 43 a.C.) pren vida a l'escenari del Teatre Romea de la mà de  Ernesto Caballero, autor del text, i de Josep Maria Pou que es fica a la pell de l'orador, polític i pensador romà.

VIEJO AMIGO CICERÓN està dirigida per Mario Gas i dalt de l'escenari, jugant entre el present i el passat, dos estudiants que volen fer un treball d’investigació sobre la figura del pensador, i que són alhora Tirón (Bernat Quintana), escrivà de Cicerón, i Túlia (Miranda Gas), la seva filla.

Una proposta centrada en la figura de Cicerón, un personatge que en teoria, segons l'autor, "personifica la integritat moral" de qui manté les seves conviccions polítiques encara que les circumstàncies li siguin adverses. Va ser estrenada al Festival de Teatro Clásico de Mérida d'enguany.

Escrit avui, el text pretén donar una visió contemporània de la figura del pensador, amb el rerefons de la situació política espanyola actual, amb força demagògia segons el nostre punt de vista, especialment pel missatge final que vol transmetre la proposta, sobre la bondat de la unitat dels ciutadans en construir l'estat, respectant la legalitat vigent, encara que aquesta legalitat no la consideren del tot justa.

Un text que incideix reiteradament en la necessitat de respectar les lleis tot i reconèixer que sovint caldria canviar-les ??? .... La defensa de la legalitat com a valor moral ??? ... La defensa d'una democràcia encotillada per una legislació que cal complir ??? ... temes que a Catalunya són de moltíssima actualitat, malgrat que l'autor no pren en cap moment una posició clara al respecte, fent passos endavant i enredera, deixant en teoria que l'espectador jutgi per ell mateix.

Sabem que és una obra de ficció i que també ens parla d'uns teòrics fets històrics, però constatem que al llarg de la representació escoltem moltes frases que llegim als diaris "unionistes" o sentim a la televisió .... Una obra que pretén convèncer que les lleis han d'estar per sobre de la raó ??? .... Encara que aquestes lleis vagin en contra de la voluntat majoritària de la seva població ???

Malgrat tot, s'ha de reconèixer que es una proposta amb una potent escenografia de Sebastià Brosa, que situa l'acció en una enorme biblioteca on els estudiants preparen la seva tesi. Un inici que atrapa amb el desconcert inicial dels dos estudiants, però que perd interès a mesura que s'imposa el discurs filosòfic del pensador.

En els moments finals, els diferents personatges que van conviure amb Ciceró, Catilina, Juli César, Marc Antoni, Octavi i Brutus intervenen des de gravacions en vídeo, creades per Álvaro Luna, i projectades sobre els llibres de la biblioteca. Sembla que és el moment de les recriminacions, els dubtes i les contradiccions d'un personatge que ha passat a la història com a referent del permanent conflicte existencial entre raó i poder, entre togues i armes.

Una bona posada en escena,  malgrat que en general ens ha deixat una mica freds, i amb la sensació que l'autor pretenia, a través del personatge, donar lliçons de democràcia entesa sempre, sota l'imperi de la legalitat.

Les interpretacions són correctes, malgrat que ens han convençut molt més les dels dos joves que tenen papers més secundaris, que la de Josep Maria Pou, ja que creiem que opta més per fer de "Josep Maria Pou", que del paper que li pertoca, és a dir de Ciceró, ... repetint la seva manera d'actuar com a d'altres propostes on l'hem vist darrerament.

Pel que sembla ha agradat força a la majoria del públic assistent, si atenem als aplaudiments de la majoria de persones que omplien pràcticament el Teatre. A nosaltres ens ha decebut força, pels missatges encoberts que no coincideixen gens amb la nostra idiologia.

En sortir al vestíbul del teatre veiem molt somrient i satisfet un personatge que està als antípodes del que nosaltres pensem, ell és un conegut i provocador polític de "Ciudadanos". És tot un símptoma clarificador, de què ens hem equivocat radicalment en escollir avui aquesta producció teatral.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Ya hace un tiempo que tanto Mario Gas como Josep Maria Pou -juntos o por separado- están interesados en un teatro que apuesta por el pensamiento, por el discurso y las ideas. Probaron suerte con Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano y ahora lo hacen con este retrato de Cicerón, homenaje claro a su vida como político y a su oratoria. Es cierto que a pesar de recurrir a personajes de la antigüedad, actor y director son conscientes del reflejo que estas historias tienen en el momento político y social que nos toca vivir. De hecho, el texto de Ernesto Caballero elige muchas frases y arengas del filósofo que podrían haber sido pronunciadas a día de hoy. Un texto interesante, pero que parte de una excusa dramática un poco pobre y que acaba abrumando al público con un alud de datos, citas e ideas que quizás requerirían una lectura pausada y una digestión más lenta.

En cuanto al montaje de Viejo amigo Cicerón, justo es decir que se han buscado todos los recursos posibles para hacer más ágil la disertación. Se ha optado por un vistoso decorado que reproduce una biblioteca, se han creado escenas oníricas que rompen el relato y, por supuesto, se ha construido un vehículo todoterreno por el lucimiento de Josep Maria Pou. Aun así, la maquinaria se hace pesada y, a ratos enseña un poco las costuras. Es un teatro que, evidentemente, tiene su público, pero que a mí no me atrapa ni me emociona.

L’espectacle parteix del present. Dos estudiants es troben en una biblioteca analitzant, com a treball d'estudi de final de curs, la figura de Ciceró, el cèlebre orador, polític i filòsof romà defensor dels valors democràtics i de la república romana. Al cap d'una estona entra un home i els diu que el seu nom és Marco Tulio Ciceró. A partir d’aquest instant es crea un diàleg i conexió entre tots tres, fent constants salts en el temps, passant dels nostres dies a l’antiga Roma intercanviant idees i pensaments. Els dos estudiants i el misteriós senyor Ciceró en l'altre espai temps són Ciceró,Tirón i Túlia.

A Ernesto Caballero, autor de "Viejo amigo Cicerón" li agrada treballar en la recerca dels límits que hi ha entre l’escenari i la realitat, la indagació en la meta teatralitat, i el joc de temps i espais.

Tot i que hi ha algunes coses positives, com el contingut de l’obra, el text, una encertada escenografia de Sebastià Brosa, les originals vídeo escenes creades per l’Álvaro Luna i el disseny de llums de Juanjo Llorens , hi ha d’altres que no m’han acabat de convèncer, com l’estil i la forma de portar-ho a escena, pel meu gust una mica fred i impostat, i les interpretacions, que no són ni de bon troç de lo millor que els he vist fer a aquests tres grans actors.

El contingut i el text m’han semblat molt interessants. És xocant comprovar com els discursos i les idees d'avui són molt similars a les de fa segles. És realment preocupant que el relat de fa més de dos-cents segles segueixi sent el mateix, que paraules com conspiració, revolta, revolució, llibertat, exili, república, constitució o llibertat, en boca de personatges que van néixer cent anys abans de Crist, siguin les mateixes que escoltem als nostres polítics en l’actualitat.

Finalment el que m’ha fet valorar a la baixa aquest muntatge és que he sortit del teatre sense cap mena de sentiment, ni positiu ni negatiu.

Per mi és un espectacle del tot prescindible.

**1/2

Fue estrenada este año en la 65 edición del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.

Ernesto Caballero es el autor de esta obra basada en la vida de Marco Tulio Cicerón, político, filósofo y orador de la Antigua Roma para repasar las intrigas, deslealtades, traiciones y ambiciones que se vivieron en aquel momento pero también la defensa de las causas más nobles, y por encima de todo, la defensa de la República Romana. El autor quiere que veamos en esta historia un paralelismo con el mundo actual.

Utilizando la técnica del teatro dentro del teatro, Mario Gas sitúa la historia en una biblioteca en la que unos estudiantes (Bernat Quintana y Miranda Gas) preparan un trabajo sobre Cicerón. La aparición de Josep Maria Pou representando a Cicerón hace que la trama vuele al siglo primero anterior a nuestra era dando saltos continuos a la actualidad. Con este original recurso van desfilando todos los momentos que vivió nuestro protagonista hasta que fue asesinado, desde su enfrentamiento con Catilina por haber tramado una conjuración contra Julio César, el exilio por haber condenado a muerte a un ciudadano romano sin las debidas garantías procesales, la guerra civil entre Julio César y Pompeyo, el perdón de César después de ganar la guerra y como Cicerón lo defiende contra la ambición de Marco Antonio.

Es difícil seguir todo el entramando de historias a través de la retórica y elocuencia que utilizaba el conocido orador. El Gran Pou, intercalando frases en latín de los grandes tratados de Cicerón, las recita con el mismo entusiasmo que lo haría el filósofo en la tribuna de los oradores.

Los diferentes personajes que rodeaban a Cicerón, Julio César, Marco Antonio, Octavio, Catilina y Bruto intervienen con sus discursos desde grabaciones en video proyectadas sobre los libros de la biblioteca. El gran esfuerzo de condensación de esta complicada historia no se ve recompensado por el seguimiento del relato y la comprensión del texto. Aun así, es un magnífico repaso de una historia que también es la nuestra.

Nova nit d'estrena al Teatre Romea, tot i que aquests dies tens més ganes d'estar al carrer que a una sala de teatre aprofitem per desconnectar una estona de tot aquest remolí de noticies que tenim aquests dies. I no oblidarem tot una vegada que comenci l'obra.

La retòrica en el moment actual, tenim justificat la rebel·lió per uns drets perduts, encara que vagi en contra d'una part de la població? Les lleis han d'estar per sobre de tot? preguntes que avui més que mai les tenim a l'ordre del dia.

Un parell d'investigadors han de presentar el seu treball sobre "Ciceró" per llicenciar-se i en un moment determinat es troben amb un home que per explicar la seva visió del filòsof es reparteixen els papers per donar-nos una classe magistral del passat (i del present) que ens envolta aquests dies. Un diàleg sobre l'actualitat i que podem veure referències a la política espanyola i al conflicte català.

Recomano per la seva implicació en els nostres dies, en qualsevol rèplica la veus en el que està succeint als carrers. Amb un inici que atrapa, arriba un moment que de mica en mica perd pistonada i va perdent intensitat.  El moment final tenim unes projeccions en els llibres de la biblioteca que no m'han convençut gaire. Les répliques que li feien al mateix Cicerón es pedien tota la força en les gravacions i projeccions davant l'actor.

Els tres protagonistes estan esplèndids. Josep Maria Pou en el seu personatge encarna a la perfecció aquest professor que vol explicar als seus "alumnes" una bona classe d'història. Miranda Gas i especialment Bernat Quintana li donen les répliques oportunes però agafan empenta i fa que l'obra recupero en segons quins moments la frescura que a vegades perd.

Oportuna la recreació de Cicerón en aquests moments, ara falta que el públic assisteixi al teatre en aquests dies convulsos on tothom vol estar al carrer. Però al sortir ens preguntarem si les lleis estan per sobre de totes les coses, si el poble està legitimat a realitzar una revolució, el cumpliment de les lleis,.. moltes preguntes que avui tenim al carrer.

Podeu veure tota la meva opinió al següent enllaç