Sugar (Con faldas y a lo loco)

Fantástico musical que después de triunfar en teatros pequeños da el salto a uno de los teatros más grandes de BCN!
Calidad no le falta!
La historia mundialmente conocida se convierte en musical con unas canciones efectivas, unos bailes bien coreografiados y unos protagonistas en estado de gracia (Xavi Duch, Jordi Llordellas y María Santallusia me han ganado el corazón para siempre. Que cracks).
Escenografía correcta y magnífico vestuario! Para pasar una velada perfecta y de risas en estas noches de verano

Hola, he vist al Tivoli Sugar con faldas y a lo loco, sobretot un divertiment que tenin present la mitica pelicula Con faldas y a lo loco, suposa una bona estona un treball dinamic de actrius i actors amb la direccio de Pau Doz i la sempre desitjable presencia de la musica en directe, bons musics i suficients per donar l atmosfera adequada a la trama, mitjans limitats pro molt ben aprofitats aon la imaginaçio i el talent supleixen certes carencies , i justifiquen el premi al millor musical del 2015. L´escenari del Tivoli espaios permet un espai sobrat per les coreografies i el rime de la accio, també s aprofita la amplitud del Tivoli per donar mes força al tot plegat baixant sovint del escenari a la platea per contagiar i compartir millor la accio amb els espectadors. No vaig poguer veure la versió molt recomanada del 2015 a la Sala Gaudi, aon suposu la proximitat donaba una força i un plaer especial, imagino l’ espai reduit era compensat per esta a tocar dels interprets i aixó es de agrair sempre, els que hagin vist la obra els 2 llocs podran opinar en millor informaçio. D acord en les opinions positives donades en aquella versio i amb aquesta i per no repetirme sobre aixo res mes a dir. Voldria afegir unes consideracions hem pregunto quina necesitat es dona perque reposicions com aquesta es produeixin no en català com va ser a l estrena sino en castellà, val lo mateix per «Los vecinos de arriba»» vist en català en esplendida versió «Els veins de dalt», previst també «Incendios» fa uns anys inoblidable versio al Romea Incendis i ara en cartell» Serlo o no» vist també per Flotats en català al 2015 al Lliure» Ser-ho o no». Esta clar que les obres en català es a Catalunya el seu lloc aon tenen vida i afortunadament aceptaçio, jo a favor de obres en castellà no vistes dons son una gran majoria recomanables ,estrenades moltes a teatros del Canal, de Madrid o a La Abadia,o teatres de petit format i treballs valuosos en castellà de altres comunitats QUE NO ES PROGRAMEN a Catalunya,no seria mes llogic que aquestes obres que no arriben a presentarse fossin programades, en lloc de repetir lo ja vist,abans en català i despres en castellà al margen de que siguin versions i adaptacions igualment interesants, no es aquest el tema.

Increible puesta en escena, las voces, los bailes/coreografia.
Indiscutiblemente unos de los mejores musicales que hemos visto estos meses y muy recomendable.

Ahir al Eixample Teatre vaig poder gaudir d’aquest musical basat en la pel·lícula de Wilder i Diamont, Con faldas y a lo loco. Com que no cal explicar el guió, de tots conegut, us donaré la meva opinió del que vaig veure. Dues hores per allunyar-te de problemes i passar una magnífica estona. No ho vaig poder veure fa un any al Gaudí però ara en la seva nova ubicació manté lo de petit format (no hi estic d’acord) perquè es podria representar en qualsevol sala, ja que el contingut és molt gran. Fresca i a un ritme trepidant, quinze actors i ballarins que fan un treball magnífic, sis músics tocant peces de jazz a la meravella, unes fantàstiques coreografies, una excel·lent escenografia i il·luminació i un constant canvi d’un encertat vestuari. Es pot demanar més ?. En quant als tres personatges principals, Xavi Duch una vegada més es deixa la pell, Rubén Yuste està genial i Bealia Guerra com Sugar ha sabut fer-se seu el personatge sense imitar la ingenuïtat de Marilyn però mantenint la innocència. Si no l’heu vist fins al dia 8 esteu a temps i crec que és un imprescindible fet a casa i al qual cal donar suport. El ùnic negatiu, mitja platea buida.

Per què val la pena veure Sugar? Doncs per què rius molt, els actors ho fan entre bé i molt bé. No et dones compte de com passa el temps veient-la. I, encara que li sobren algunes cançons, la història és tan divertida que surts ben satisfet del teatre.

PEQUEÑO GRAN FORMATO
Llevar a escena la versión musical de ‘Con faldas y a lo loco’ resulta, por el agravio comparativo que puede suponer, una empresa arriesgada. Hacerlo en una sala pequeña, con el público distribuido alrededor, mucho más. ‘Sugar’ coloca a 15 actores y bailarines en escena, a los que se suman los músicos, y este planteamiento de gran formato puesto sobre las diminutas tablas del Teatre Gaudí es lo único achacable al resultado. Si bien las pequeñas dimensiones benefician a la obra al lograr introducir al espectador dentro de los números de la orquesta femenina de Sweet Sue, como si realmente fuera un cliente del hotel donde actúa, todo el tiempo parece un musical grande encorsetado en una sala pequeña. A pesar de este inconveniente técnico, el resultado artístico no defrauda y ofrece dos horas de diversión.
Bealia Guerra (Sugar) comete el acierto de no imitar a Marilyn más allá de la peluca y el lunar, lo que sin duda sería fracasar de antemano. Su interpretación, más delicada y con menos carga sexual que la del mito rubio, resulta muy acertada al construir un personaje cuya ingenuidad estás más en su corta edad que en su falta de cerebro, y que, cuando se vence la sombra de la comparación, acaba por conquistar. Nadie puede ser Marilyn, por supuesto, pero esa es una verdad que se asume en el minuto uno y de la que su Sugar, mucho más tierna que en la película, consigue hacerte olvidar de inmediato.
La pareja de Ivan Labanda y Xavier Duch funciona correctamente. Las tablas del primero y su estilo personal se notan incluso debajo de esa peluca, permítanme la maldad, a lo Pilar Rahola. Por su parte, el segundo se crece a lo largo de la obra al mismo tiempo que su personaje va siendo absorbido por su travestismo. A Duch le gusta el rol, se nota en su derroche de energía, y mucho más cuando tiene el contrapunto de un gran Pep Cortés que, con esa voz rotunda, le aporta los mejores momentos en la escena del tango.
Nadie es perfecto, por supuesto, y el hecho de llevar una obra de estas características a un escenario pequeño hace que se resienta en algunos aspectos, como el sonido, o desluzca una coreografía que no puede apreciarse con perspectiva. Pero eso no resta que esta versión de ‘Sugar’ merezca una larga vida, como ya presagian los resultados de taquilla.

Vem passar mes de dues hores de plaer amb aquest musical que crec no se havia representat mai a la nostre ciutat molt fidel a la pel-licula i amb uns actors- cantants molt brillants (a la nostre funció hi actuaven els covers Oriol Burés i Lluis Canet magnifics els dos) i amb un conjunt també molt efectiu. Molt recomanable.

«Sugar» és tan honesta com efectiva. Busca que passis una bona estona i ho aconsegueix amb escreix. Fa poc al sortir d’un altre musical una espectadora deia «no m´ha entretingut, que era l’únic que li demanava a l’obra». Aquí això no passa. Saps el que vas a veure i no hi ha lloc a la sorpresa (innovar no sempre és bo) ni el desengany: trasllació molt, molt fidel de la pel·lícula (que molts joves desconeixen, per cert), sense l’espectacularitat d’aquella (ho salven amb escreix amb un intel·ligent ús d’atrezzo i mínima escenografia). Un muntatge que podria estar perfectament en una sala més gran, música en directe que reprodueix l’atmosfera d’aquells anys, cos de ball i interessants coreografies. De petit format, (sigui això el que sigui), doncs, res, amb uns 20 artistes a l’escenari. Bones interpretacions on destaca i es menja l’escenari Xavi Duch ( i van…), amb un personatge tremendament còmic, histriònic, ballarí, i que et fa somriure contínuament.
L’unic però: la Sugar protagonista és aquí una gold digger i poca cosa més, sense la ingenuïtat que li donava la Marilyn.
En definitiva: per somriure una estona sabent que coneixes la história fil per randa. Ni més ni menys.