Pau Coya escribió Pols de diamant para el IX Torneo de Dramaturgia de las Islas Baleares basándose en un caso real que sucedió en Madrid en 2021. Estigma y linchamiento mediático van de la mano en esta pieza.

Sinopsis

Cuando Dani denuncia haber estado víctima de una brutal agresión LGTBIfòbica, su historia se vuelve viral a nivel nacional. Las redes hierven, ocupa portadas de diario y tertulias televisivas, e incluso hace que los máximos dirigentes políticos se manifiesten. No obstante, hay algo de su testigo que parece no convencer los investigadores del caso y, sobre todo, la opinión pública. ¿Se lo ha inventado todo? Y en caso de ser así, ¿Qué le ha llevado a hacerlo? ¿Puede una presunta denuncia falsa desacreditar el sufrimiento de todo un colectivo?

Pau Coya escribió Pols de diamant para el IX Torneo de Dramaturgia de las Islas Baleares basándose en un caso real que sucedió en Madrid en 2021. Un joven de solo veinte años denunciaba una brutalísima agresión homófoba que resultó ser una mentira. Pols de diamant busca sacar a la superficie las contradicciones del ser humano. Cómo alguien se ve empujado a mentir para intentar sobrevivir al estigma. Alguien que, como los diamantes, puede parecer indestructible pero se puede desmenuzar de un solo martillazo.

La historia, a camino entre la ficción y lo que sucedió realmente, pretende poner sobre la mesa temas incómodos y que invitan al debate, pero sin caer en maniqueísmos ni juicios de valor.

Nota del autor Pau Coya

Duración:
80 minutos

Sinopsis

La historia, a camino entre la ficción y lo que sucedió realmente, pretende poner sobre la mesa temas incómodos y que invitan al debate, pero sin caer en maniqueísmos ni juicios de valor.

Nota del autor Pau Coya

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 12

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Trinitat Gilbert Martínez
Teatre Barcelona

La complexitat de la vida, relatada amb rigor

Quan a la cartellera hi ha una obra de l'actor Dafnis Balduz, no m'ho penso dues vegades, hi vaig. Cadascú deu tenir els seus actors preferits, en el meu cas és Balduz, que el lligo amb mestratge. I si no, el recordeu a "L'oreneta", al costat de l'actriu Emma Vilarasau?

Amb aquesta idea, vaig anar a "Pols de diamant", i de nou em vaig trobar amb una obra de les que cal recomanar a tothom perquè hi vagi. Tant ell com com l'actor Albert Salazar expliquen amb rigor un cas complex, com la vida mateixa, que va tenir lloc a Madrid el 2021. L'ús de la mentida per amagar una realitat coneguda, però que tothom titllaria de reprotxable, va portar un jove a extrems i tensions vitals, amb la mateixa policia investigadora del cas i també amb el seu companys sentimental

Relatar tots els fils, fer desfilar tots els personatges, alguns dels quals hi posen cullerada per augmentar audiències televisives (fins a punts irrespectuosos), és una de les grans dificultats de l'obra, que tots dos, amb un escenari senzill, sobrepassen amb èxit.

A l'obra també hi ha moments bonics i tendres, perquè no només de dureses viu la humanitat. La cançó de "Diamonds" de Rihanna, en què tots dos ballen, n'és un.

Per acabar, l'obra inaugura el mes de novembre amb el llistó molt alt! I, a més, aconsegueix un repte que el teatre encara té com a assignatura pendent: atreu un públic molt jove, que demostra que sí que li agrada l’escenari, les obres socials, i ben representades. Bravo!

02/11/2023 - Sala Versus Glòries
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Abrumadora verdad

Discernir la realidad de la ficción es difícil muchas veces. En algunas ocasiones hay ciertos acontecimientos que entrelazan momentos de una u otra esfera y la mente los asocia o, incluso, los combina en un ejercicio de avanzar en el día a día. Episodios críticos o horribles se hacen más soportables cuando la ficción entra en la ecuación.

Dani y Aleix son dos chicos que se conocen, conectan en seguida y empiezan a salir juntos. Un día Dani aparece lleno de moratones, resultado de una paliza. A la pregunta de Aleix, responde que ha sido un ataque homófobo. Basado en un caso real que tuvo lugar en Madrid en 2021, la ficción y la realidad se mezclan de una manera impredecible.

El texto de Pau Coya no busca resolver la trama ni proporcionar una visión única de los hechos que relata, es una descripción de un caso concreto con otras experiencias reales que quieren poner de manifiesta diversos temas ante el público. Con un lenguaje directo y con un ritmo incesante, la espectadora se encuentra con pensamientos que no se esperaba que le surgieran después de ver la obra. Coya trabaja con cuidado y documentación cada acción y diálogo escrito. No hay nada al azar, cada una de las piezas que muestra encajan perfectamente.

Emoción a flor de piel con Albert Salazar y Dafnis Balduz que dan vida a unos personajes que el público se lleva cuando marcha del teatro. Definidos al detalle se nota el trabajo realizado para dar forma a todas sus vertientes. Incluso aquellos personajes más secundarios o testimoniales, tienen u papel clave en la trama y ninguno de ellos sobra.

Balduz da vida a más de un personaje y su facilidad para cambiar de registro constantemente es magnífica. Sin necesidad de contextualizar, el público reconoce inmediatamente el nuevo papel. La vehemencia de Salazar interpretando a Dani es abrumadora. En sus ojos se puede distinguir perfectamente la ilusión y la emoción para dar paso después a una tristeza absoluta y sobrecogedora. La espectadora queda hipnotizada para los intérpretes que narran un relato desgarrador desapareciendo totalmente para dejar paso a los auténticos protagonistas.

Un montaje aparentemente sencillo que aglutina una complejidad increíble en el entendimiento de las contradicciones humanas. Es una ventana abierta a historias que van más allá del escenario.

30/10/2023 - Sala Versus Glòries
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Les agressions LGTB-fòbiques són molt reals

Pau Coya va escriure Pols de diamant pel IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears basant-se en un cas real que va tenir lloc a Madrid l’any 2021. Estigma i linxament mediàtic van de la mà en aquesta peça.

Una història inspirada o basada en fets reals. Un viatge d’emocions en plena muntanya russa.

Parlem de les agressions LGTBIfòbiques.No és fàcil, però si és una denúncia falsa? I si ha estat una violació on has perdut el coneixement? La víctima es torna culpable Però si la víctima és un ‘chapero’? “Pols de diamant” et fa respondre cada qüestió i torna amb un nou escenari. Moltes preguntes que et fan pensar en cada gir de l’obra el que penses del personatge principal.

És una obra àgil, que en determinats moments interpelen als espectadors. A més el treball de Dafnis Balduz i Albert Salazar es fantàstic. Salazar fa un exercici fenomenal, mentres que Dafnis va representant diferents personatges de la història.

L’obra no s’està de remarcar, des de bon principi, que les denúncies falses d’atacs homòfobs suposen el 0,084% del total de denúncies. Encara que inicialment l’obra parla d’un d’aquests 0,084% dels casos, veiem que al final la denúncia no hauria de ser d’atac homòfobs sino d’altre tipus.

L’obra ens parla de les agressions LGTB-fòbiques; això no obstant, també de la prostitució masculina, de les relacions, si una denúncia falsa desacredita les altres denúncies, els medis públics davant les agressions, la víctima al final resulta ser el culpable que li ha passat,… Molts temes oberts i que et deixen amb preguntes obertes i per reflexionar un mateix per saber el que penses i el que creus d’aquests temes.

És d’aquelles obres que s’han de reflexionar. No és una obra fàcil, d'aquelles per passar l’estona. És d'aquelles que et deixen les preguntes obertes per contestar-les al sortir del teatre. Aneu-hi

Podeu veure la meva opinió al següent enllaç

30/10/2023 - Sala Versus Glòries
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Una historia de amor misteriosa

Es una historia de amor en la que aparece la mentira por el miedo a ser rechazado. Son historias eternas que pueden darse en cualquier relación entre dos personas.

En este caso es una historia verídica que ocurrió hace 3 años en el barrio madrileño de Malasaña y que tuvo un eco mediático importante. Una agresión homófoba que no fue, una denuncia que fue mentira y que tuvo consecuencias entre las comunidades LGTBI porque cuestionaban los delitos de odio aunque según el último informe de la Fiscalía General del Estado, las condenas por denuncia falsa desde 2009 suponen un 0,0074% del total. Estos datos son utilizados por el director de la obra, Nelson Valente en algún momento de la obra para situarla en la actualidad.

El autor de esta pieza es Pau Coya y la presentó en el IX Torneo de dramaturgia de las Islas Baleares.

Una historia así no podía relatarse de forma lineal. Pau Coya escribe un texto ágil, con giros inesperados en el argumento y pequeños momentos metateatrales que ayudan a quitar tensión a los hechos. El texto y la dirección de Nelson Valente te van llevando de la mano al conocimiento de la situación en forma de thriller psicológico vibrante, bien elaborado y que camina poco a poco con una sencillísima escenografía de Paula Font enriquecida con la maestría de Bea Vergés en el movimiento. El trabajo de cuerpo con la Vergés potencia imágenes poéticas que explican perfectamente la complicidad y el deseo entre ambos. Existe alguna escena de una belleza extraordinaria que demuestra el profundo conocimiento de la Vergés sobre el cuerpo y las emociones.

Dafnis Balduf y Albert Salazar hacen una pareja increíblemente bien coordinada. Les une el amor y la mentira. No necesitan ningún elemento accesorio. Ambos llenan el escenario con sus pensamientos y sentimientos con unas actuaciones magníficas. Balduf hace cambios de personaje con una rapidez increíble sin ningún cambio de vestuario, fisicalidad o de voz evidentes, pero hay algo en su presencia que te hace saber que ha cambiado el personaje. Deslumbra ver cómo dos personajes en diferentes ambientes coexistiendo en el mismo espacio escénico puedan hacer vivir el relato de una forma tan clara.

Salazar trabaja con una veracidad que deja sin aliento. Como A.K.A, obra inolvidable, la denuncia falsa afecta en aquella ocasión al protagonista.

Para que una obra como ésta sea redonda, la autoría, dirección, actores, escenografía, movimiento, luces deben estar perfectamente equilibradas. Y esto hemos encontrado en Pols de Diamant. Es redonda

27/10/2023 - Sala Versus Glòries
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Les contradiccions de l’ésser humà

Pols de diamant de Pau Coya, està basada en un cas real que va tenir lloc a Malasaña (Madrid) l'any 2021.
Un jove de vint anys va denunciar una agressió homòfoba que, després de molt ressò, va resultar ser mentida. És a dir, l'agressió va ser real, però la manera de com van succeir els fets va resultar ser falsa. Va ser un cas molt mediàtic que va donar lloc a una gran mobilització social i política contra les agressions homòfobes.

Pols de diamant és una història d'amor. I és per amor que el protagonista menteix sobre com va anar realment l'agressió. Menteix per motius personals, per vergonya o per evitar d'explicar el que realment li va passar. El problema va estar el ressò mediàtic que va generar aquest cas.
La qüestió és que la mentida que podia haver passat inadvertida es va convertir en un problema cada vegada més difícil de gestionar. Les conseqüències? Posar en dubte i desacreditant les denúncies i patiment d'un col·lectiu molt estigmatitzat.
El fet és que aquesta falsa denuncia no invalida en cap cas la realitat de delictes i agressions per odi al diferent, sobretot als atacs per homofòbia, maltractament o abusos sexuals, que sempre han de ser denunciats i repudiats en una societat democràtica. És una realitat social important. El problema és que hi ha qui tracta la realitat com si aquesta no tingués sentit excepte quan demostra tenir-ne.
Pols de diamant és una proposta que t'atrapa des d'un bon principi. És una obra divertida i dramàtica.La posada en escena és àgil, dinàmica i intensa, el text és molt potent, està molt ben dirigida per Nelson Valente i interpretada per dos actors fora de sèrie, Dafnis Balduz i Albert Salazar.

Pols de diamant parla de gènere, d'identitat, de delictes d'odi, de la pressió mediàtica, de discriminació, d'estigmes i de les contradiccions de l'ésser humà.
L'autor posa sobre la taula temes incòmodes, fent que ens qüestionem, sense entrar en judicis de valor, què pot conduir a algú a actuar així.
El problema que se'ns planteja és la reacció que pot generar el fet de no explicar com van anar els fets en realitat, i quines conseqüències poden haver-hi més enllà del fet d'evitar dir la veritat.

21/10/2023 - Sala Versus Glòries
Josep OS

Ahir vaig anar a l’Auditori Can Palots per veure aquesta obra que al seu dia no ho vaig poder fer a la Sala Versus. Pau Coya ha escrit aquesta història basant-se en uns fets reals que van passar al barri de Malasaña de Madrid el 2021 i que està magníficament dirigida per l’argentí Nelson Valente. Una història escrita a manera de thriller psicològic que comença amb un atac homòfob a un noi de 20 anys i que al seu dia va moure masses a totes les ciutats amb manifestacions i que després va resultar ser mentida, fet que no beneficia gens la LGTBIQ+ ja que una denúncia falsa, la dreta casposa la utilitza per tapar les veritables, que lamentablement encara són moltes. El text està carregat de girs inesperats que et van atrapant i per no fer spoiler no diré més, només que l’atac es va produir però de manera molt diferent. El text és àgil i intel·ligent i et porta a una infinitat de reflexions amor, mentida, traïció, estigmes, prostitució…… Dafnis Balduz i Albert Salazar, excepcionals amb una coordinació total entre tots dos i on Balduz interpreta diversos papers amb tal encert que sense canviar de vestuari i només amb un gest ja perceps que es tracta d’un altre personatge i Salazar ens regala un impetu i una força aclaparadora. Imprescindible no, el següent.

07/04/2024
Victòria Oliveros Layola

Aquesta obra tindrà premis i més premis i s’haurà de tornar a reposar segur. Quan a la cartellera hi ha una obra de l’actor Dafnis Balduz, no m’ho penso dues vegades, hi vaig. i si a més està acompanyat per Albert Salazar (vau veure l’obra A.K.A?) ja és el sumum. En resum, una obra de les que cal recomanar a tothom perquè hi vagi
Quedes hipnotitzat per als intérprets que narran un relat impactant. Emoció a flor de pell amb Albert Salazar i Dafnis Balduz que donen vida a uns personatges que ens emportem quan sortim del teatre. Segurament una de les millors obres de la temporada!! i només som al novembre.

01/12/2023
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Curioso que Pau Coya tenga ahora mismo 2 producciones suyas en la cartelera barcelonina. Después de ver la estupenda “Cavallet de mar” en la Flyhard no tuve duda que también quería disfrutar de “Pols de Diamant” que tantas alegrias está dando a la Sala Versus Glories.
Y es que la obra está gustando mucho! El tándem Dafnis/Salazar funciona y la historia atrapa y fascina.
La historia basado en un caso real en el que un chico denunció y a agresion homofoba para luego descubrir que había mentido y se lo había inventado. ¿Que hay detrás de la decisión de mentir en un caso como este? Qué situación intenta esconder?
La obra nos revelará la verdad.
Personalmente me ha gustado mucho la interpretación de Albert Salazar, muy intensa y emocional.
Con Dafnis me pasa que su actuación es siempre correcta pero artificial, como si estuviera actuando para una serie o una película. Para teatro me gusta una actuación más natural. Pero bueno… es mi impresión.
Buen ritmo en la narrativa pero con algún momento “videoclip” que da un poco de bajona…
Una obra que va a seguir llenando la platea el tiempo que dure en cartelera. Y de público joven!! Qué alegría ver caras nuevas!

10/11/2023
Alex Arrese

Text magnífic, dinàmic, captivador. Història molt ben explicada i desenvolupada. Actuació i dedicació de Dafnis i d’Albert excepcionals. L’Albert no el coneixia i m’ha encantat el seu treball. Aneu-hi!!!

26/10/2023
Raul Corpas Navas

Muy recomendable, la obra te atrapa desde el primer minuto, y la interpretación de los actores es sobresaliente

23/10/2023
sanbu

Pols de diamant me ha emocionado, tanto Albert Salazar como Dafnis Balduz están increíbles.
Recomendable 100 %

22/10/2023
Axel Thomas

Ahir vaig estar a la Sala Versus Glòries vient Pols de Diamant de Pau Coya. Boníssima funció.
La història t’engaxa des del primer moment i hi ha moments trepidants. Un espai molt guay on els actors només tenen una taula i 2 cadires. Però quins actors! Mare meva! Brutals!!! Quin gust veure actors com Albert Salazar i Dafnis Balduz. En Balduz a l’Oreneta ja ens va matar però el que fa aquí potser ho supera i tot.
Aneu-hi ja perquè ho petaran!

22/10/2023

Deja tu opinión

'Pols de diamant', una reflexión sobre la homofobia y la presión mediática

El pasado 18 de octubre la Sala Versus Glòries estrenó Pols de diamant, un texto de Pau Coya basado en un caso real que tuvo lugar en Madrid en el […]

9 noviembre 2023