Llega al TNC El gran mercado del mundo de Calderón de la Barca en versión y dirección de Xavier Albertí
Calderón de la Barca escribió este auto sacramental con una función explícitamente litúrgica, en un contexto europeo de fuertes sacudidas ideológicas. A menudo los trastornos de nuestros tiempos actuales no quieren hablar con los preceptos morales de otras épocas, pero los personajes alegóricos que protagonizan El gran mercado del mundo continúan poblando nuestras realidades. Y nuestro mundo cada vez es un mercado más grande.

Sinopsis

La Fama hace un llamamiento para que todos vayan al gran mercado del mundo. Cada uno tiene un talento para comprar lo que desee, y lo deberá utilizar para poder ser feliz. La Inocencia y la Malicia acompañarán a los compradores. Entre los vendedores, desfilarán figuras como la Soberbia, la Humildad, el Placer, la Penitencia o el Desengaño. En el mercado se puede comprar de todo, desde el Pensamiento hasta la Culpa. Mientras tanto, la Música se lo mira todo y va marcando los ritmos.

Duración:
120 minutos

Idioma:
Castellano

Edad:
No recomendado para menores de 16 años

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 10

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La feria de las vanidades

Me gusta el Xavier Albertí que se atreve con todo, el que mezcla géneros y estéticas, el que saca su alma de cupletista sea en el texto que sea, el que prueba y arriesga. En definitiva, el Albertí que ya vimos en L’hort de les oliveres, por poner solo un ejemplo. Y es que nadie más habría imaginado a Calderón con una banda sonora donde conviven amablemente -o no- la música sacra con la rumba, el tango, el cuplé y la canción italiana. Un Calderón que sube a la atracción de feria y que no para de ofrecernos imágenes e ideas provocadoras, pero qué era un acto sacramental del siglo XVII si no un alud de alegorías cargadas de profundidad filosófica… El mensaje que se perseguía era muy diferente, pero aquí es donde entran las licencias del director, que acaba poniendo la religión en el centro de esta feria de vanidades que acompaña a los personajes.

Otro de los aciertos, igual que ya ha pasado en otros montajes de Albertí, es unir a actores de técnicas e incluso de disciplinas diferentes. Así tenemos al cantante Jordi Domènech o al bailarín Roberto G. Alonso, pero también a Sílvia Marsó, Mont Plans o Jorge Merino. Una interesante mezcla que funciona y que extrae lo mejor de los complicados versos de Calderón. Quizás es cierto que el prólogo no se acaba de escuchar bien por el tema del ventilador o que en algún pasaje las palabras del autor español se enredan sin sentido. Pero son temas menores ante un espectáculo que entra por los ojos, que emociona por la forma y que no deja indiferente a nadie. Un montaje que quedará como un referente de esta pieza tan poco representada.

19/05/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

El món actual és un mercat cada vegada més gran

Ahir dijous dia 16 vam poder veure a la Sala Gran del TNC un clàssic de Calderón de la Barca amb la mirada contemporània de Xavier Albertí.

A nosaltres el teatre clàssic, no és precisament el que més ens agrada i encara menys un auto sacramental escrit fa 400 anys ... i a sobre en vers. Malgrat que a priori no era una proposta que ens atreies especialment, aquesta va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar d'aquesta temporada en el nostre abonament del TNC, perquè estàvem gairebé segurs que Xavier Albertí, no ens defraudaria. Així ha estat ...

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO, és un auto sacramental del segle XVII, escrit amb una funció explícitament litúrgica i que ha estat portat als nostres dies “des del respecte escrupolós al text i una síntesi escènica allunyada de l’obscurantisme on ha estat encasellada”.

Al Segle d'Or, els actes sacramentals es representaven el dia del Corpus i eren peces de teatre religiós, com una mena de drama litúrgic, d'estructura al·legòrica. Aquest gènere va ser prohibit en 1765 per l'església catòlica i ha restat inexplorat pels nostres escenaris. Segons comenta Xavier Albertí, els actes sacramentals són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues, l'auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana.

Els personatges al·legòrics que protagonitzen EL GRAN MERCADO DEL MUNDO continuen poblant les nostres realitats, en un món, que cada cop, és un mercat més gran.

Abans de continuar amb la nostra ressenya, hem de reconèixer que se'ns ha fet una mica complicat entendre que o qui representava cada un dels personatges, afegint a més la complexitat del text en vers i en llenguatge del segle XVII.

Però aquesta dificultat, ha estat eclipsada totalment per una fascinant, meravellosa, esbojarrada i espectacular posada en escena, que de ben segur únicament poden assumir els teatres públics, ja que intuïm té un elevadíssim pressupost, amb 14 actorassos a escena i una escenografia brillant.

EL GRAN TEATRO DEL MUNDO és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i la Compañia Nacional de Teatro Clásico (CNTC) i com ja hem dit, compta amb un repartiment format per 14 actors de trajectòries molt diferents.

Un pare de família (Jorge Merino) dubta de quin dels seus dos fills ha de ser l'hereu del seu patrimoni. La Fama (Lara Grube) fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. El pare concedeix un talent a cada fill per comprar el que vulgui i el que compri l'haurà d'utilitzar per ser feliç i, a banda de l'herència, aconseguirà la mà de la Gràcia (Aina Sánchez).

La Innocència (el magnífic tenor Antoni Comas) acompanya el fill Buen Genio (excel·lent interpretació d'Alejandro Bordanove), en tant que la Malícia (Mont Plans) acompanya el fill Mal Genio (David Soto). La Culpa (Silvia Marsó), com a testimoni privilegiat de la vida de tots, els intenta embolicar.

Al carrusel del mercat s'hi pot comprar de tot com anuncia el Món (Jorge Merino). Entre els venedors, figures com la Supèrbia (Cristina Arias), la Humilitat/Penitència (Elvira Cuadrupani), l'Heretgia (el contratenor Jordi Domènech), la Fe (Ruben de Eguia), la Lascívia (... absolutament fascinats per l'actuació de Roberto G. Alonso), la Gula (magnífic Oriol Genís).

Espectacular l'escenografia de Max Glaenzel que acompanya perfectament l'exquisida coreografia del moviment de Roberto G. Alonso i la música que inclou cançons de revista, Monteverdi o Bach per acabar amb Domenico Modugno i la seva coneguda cançó, “Il mondo”. Val a dir que els números musicals són, per nosaltres, un dels punts forts de la posada en escena.

Sense cap mena de dubte hem gaudit d'un espectacle excel·lent, original i divertit, amb un magnífic treball grupal. Una aposta molt arriscada que ens ha permès si no conèixer en profunditat, si almenys apropar-nos des d'una perspectiva actual, al que representava per aquella època aquest tipus d'espectacle.

Una proposta que de ben segur serà considerat excessiu per alguns, irreverent amb el gènere per altres, però que a nosaltres ens ha convençut plenament, ens ho hem passat molt i molt bé i que per tant recomanem, si o sí.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

17/05/2019
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Talento bien dedicado en este Gran Mercado

Montar un Auto Sacramental (obras moralmente aleccionadoras) del sXVII en el sXXI es muy arriesgado. Quedan muy lejos de nuestros referentes y habría la tentación de querer contemporizar tanto que terminen perdiendo su esencia. He oído, por ejemplo, que este interesantísimo El Gran Mercado del mundo de Calderón de la Barca en el TNC es fallido porque no refuta el discurso religioso del texto. Hombre, se me hace difícil refutar que es mejor que se imponga el bien al mal, la verdad. Hubiera preferido El gran teatro del mundo, la verdad, pero se supone que han querido evidenciar los males de los capitalismo que todo lo puede comprar, parece que olvidando que elegir el bien o el mal es voluntad de cada uno.

Dos hermanos, casi idénticos por fuera pero muy diferentes por dentro van al gran mercado en una prueba moral. Con el talento (moneda) que les ha dado su padre, ¿qué talento (soberbia, fe, herejía, gula …) comprarán? Quien mejor uso dé al dinero, será heredero y se casará con la Gracia (que no tiene nada que decir, ejem…).
Obra coral -un poco menos que en el texto original, con demasiado peso a la lujuria del impecable Roberto G. Alonso (A mí no me escribio Tennessee Williams) – que nos permite reencontrarnos con Silvia Marsó (24 hores en la vida d’una dona), una Culpa muy expresiva y con, en general, cuidada dicción.
Lo menos mejor: las partes musicales, que diría que pretenden romper la seriedad y profundidad del texto, aligerando con toques de revista que acaban siendo ridículos (la canción de hacer dieta, el fallido humor físico del pianista que no puede sentarse .. .) en comparación con el bello texto original.

La escenografía de Max Glaenzel, marca de la casa, nos cautiva, un cromático carrusel donde cada pecado o virtud sede y enseña su mercancía, en un continuo girar y girar.
Y sí, hay cosas que no capté, como por qué es la lujuria que reconforta la fe, o por qué el «elegido» parece ausente en la celebración final. Detalles de la dramaturgia que se me escaparon pero no son relevantes en esta adaptación de un texto de hace siglos que nos ha permitido disfrutar y mucho de un auto Sacramental sin que sea algo anticuado o rancio y sin ser adaptación modernísima, de las que no se entienden o diluyen la original. Enhorabuena, el reto era mayúsculo.

23/06/2019
Aníbal Ledo Faílde

Després de gaudir per igual de la primera i la última representació no puc deixar d’escriure una breu ressenya per aplaudir amb entusiasme (llargues ovacions i bravos al final) aquesta actualització tan inteligent i divertida del clàssic de Calderón, sense perdre un bri de la seva profunditat filosòfica. El repartiment immillorable: diuen el difícil vers barroc calderonià amb un fluïdesa i naturalitat infreqüent, i fins i tot els llargs monòlegs (dos o tres) ens els empassem sense problemes pq han sabut trobar el punt just de teatralitat en la posada en escena. Les músiques de revista i cuplé o un clàssic com ‘Gira il mondo’ donen el contrapunt humorístic, i fins i tot canten a cappella un ‘Agnus dei’ q posa la pell de gallina. Hi han dos pianistes-cantants (tenor i contratenor) amb un punt d’humor marca Carles Santos molt encertat. Anem de sorpresa en sorpresa i de rialla en rialla sense perdre mai de vista la intriga principal de la lluita fraternal per l’amor de Gràcia: no pus deixar sense esmentar els dos germans protagonistes, q han fugit de maniqueismes innecessaris tot i el determinisme moral amb q els va dibuixar Calderón i fins i tot el difícil personatge ressentit de la Sílvia Marsó té un punt de complicitat joganera que justifica les seves infructuoses manipulacions. Un encert absolut. En Xavier Albertí ha tornat a demostrar-nos la seva saviesa teatral amb un espectacle rodó és miri per on es miri!

26/06/2019
Victòria Oliveros Layola

Han sonat amb humor corrosiu els versos de Calderón, no sempre amb naturalitat en la dicció i una adequada projecció vocal, però amb energia en un relat una mica caòtic que mostra la riquesa ideològica d’un acte sacramental que és pur teatre popular, de poderosa transcendència en la seva crítica a l’ordre polític, religiós i moral. Aquest muntatge juga amb el desvergonyiment de les revistes populars del Paral·lel barceloní i el cabaret més canalla: hi ha números musicals, molt de picant i també esperit provocador. De la sarsuela i la revista al cabaret, l’astracanada i les varietés, tot té cabuda en aquest Calderón. Delirant festa de gran teatre espanyol al TNC. Molt recomenable!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/06/21/el-gran-mercado-del-mundo/

22/06/2019
JTS

Una gran adaptación: una obra muy respetuosa que se hace amena, divertida y sorprendente. Musica, color y un gran montaje aseguran pasar una hora y veinte minutos de entretenimiento que uno desea que no termine. La recomiendo totalmente.

09/06/2019
Mireia Campabadal Bertran

Senzillament brillant i captivadora! Aconsegueix mantenir Calderón en tota la seva essència però amb un toc de modernitat també essencial per acostar un auto sacramental al públic del segle XXI. Direcció, escenografia, treball actoral boníssims, especialment una Sílvia Marsó lluïda com ella sola en totes les facetes, sobretot en un monòleg digne de les millors. Només un ventilador molest a la primera escena com a objecció, però res més. Una horeta i mitja de teatre del bo, del molt bo!

22/05/2019
Josep OS

Avui he estat al TNC veient aquesta obra de Calderón de la Barca que ha versionat i dirigeix Xavier Albertí. M’he avorrit, no. M’ha agradat, no. Al primer diré que no m’he avorrit perquè per la seva curta durada de només 80 minuts és difícil que això passi. Al segon no m’ha agradat, perquè aquest muntatge que no sé si qualificar-ho com revista, cabaret o espectacle de fira amb atracció inclosa, eclipsa totalment la profunditat d’aquest auto sacramental de Calderón. Només m’ha semblat interessant els primers 15 m. quan tots els actors estan estàtics. I vull deixar clar, que m’agraden i molt els clàssics portats a l’actualitat sempre que es facin amb rigor i no perdin l’essència. Res a objectar amb el treball dels 14 actors que en general m’ha semblat molt correcte. Però és lícit un muntatge d’aquesta envergadura i cost per a un espectacle de només 80 minuts, crec que és qüestionable.

19/05/2019
LA CRÍTICA - lacritica.xyz

De lo más interesante de esta temporada. Un Calderón muy político (habla de guerra civil, de Lutero y Calvino) y muy blasfemo (el Juicio Final lo hacen los hombres). Y la versión de Albertí es casi una revista, con muchísimo sentido del humor y unos cantantes enormes (sobre todo Antoni Comas y Jordi Domènech).

18/05/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Solo puedo calificar de maravilla esta versión que nos regala Xavier Albertí de El Gran Mercado del Mundo de Calderón de la Barca.
La he disfrutado muchísimo y me ha parecido divertidisima y con un gran nivel actoral. TODOS los actores están de maravilla aunque me hubiera gustado un poco más de protagonismo para algunos personajes que se han quedado sin tanto protagonismo en la historia.
Bienvenidos al Mercado del Mundo!!Donde todos tenemos talento y alma para comprar! Que preferís? Un poco de inocencia? O malicia? O prefieres un poco de fe? O quizás mejor un poco de humildad?
Elige con cabeza para formarte como persona.
Aixxxx es que me ha gustado mucho!
Además, la escenografía del Mercado me ha parecido muy original, el vestuario bastante acertado y una caracterización muy vistosa!
Sílvia Marsó se mueve como pez en el agua en teatro clásico! Estaba deslumbrante!
Y mención especial a las canciones que interpretan, sobretodo ese “Il Mundo” final fantástico.
Que me dejo? Pues que se ha acabado demasiado pronto. No me hubiera importado disfrutar de media horita más… jejejejeje

17/05/2019

Deja tu opinión

Xavier Albertí moderniza 'El gran mercado del mundo' en el TNC

El director el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, propone «redescubrir los autos sacramentales con una mirada contemporánea» en El gran mercado del mundo, obra en la que Calderón […]

12 mayo 2019

El Teatre Nacional de Catalunya presenta la nova temporada

El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat la programació de la nova temporada 2018-2019 i la seva voluntat de continuar, segons han informat en roda de premsa, «com a servei […]

21 mayo 2018