El gran mercado del mundo

Després de gaudir per igual de la primera i la última representació no puc deixar d’escriure una breu ressenya per aplaudir amb entusiasme (llargues ovacions i bravos al final) aquesta actualització tan inteligent i divertida del clàssic de Calderón, sense perdre un bri de la seva profunditat filosòfica. El repartiment immillorable: diuen el difícil vers barroc calderonià amb un fluïdesa i naturalitat infreqüent, i fins i tot els llargs monòlegs (dos o tres) ens els empassem sense problemes pq han sabut trobar el punt just de teatralitat en la posada en escena. Les músiques de revista i cuplé o un clàssic com ‘Gira il mondo’ donen el contrapunt humorístic, i fins i tot canten a cappella un ‘Agnus dei’ q posa la pell de gallina. Hi han dos pianistes-cantants (tenor i contratenor) amb un punt d’humor marca Carles Santos molt encertat. Anem de sorpresa en sorpresa i de rialla en rialla sense perdre mai de vista la intriga principal de la lluita fraternal per l’amor de Gràcia: no pus deixar sense esmentar els dos germans protagonistes, q han fugit de maniqueismes innecessaris tot i el determinisme moral amb q els va dibuixar Calderón i fins i tot el difícil personatge ressentit de la Sílvia Marsó té un punt de complicitat joganera que justifica les seves infructuoses manipulacions. Un encert absolut. En Xavier Albertí ha tornat a demostrar-nos la seva saviesa teatral amb un espectacle rodó és miri per on es miri!

Han sonat amb humor corrosiu els versos de Calderón, no sempre amb naturalitat en la dicció i una adequada projecció vocal, però amb energia en un relat una mica caòtic que mostra la riquesa ideològica d’un acte sacramental que és pur teatre popular, de poderosa transcendència en la seva crítica a l’ordre polític, religiós i moral. Aquest muntatge juga amb el desvergonyiment de les revistes populars del Paral·lel barceloní i el cabaret més canalla: hi ha números musicals, molt de picant i també esperit provocador. De la sarsuela i la revista al cabaret, l’astracanada i les varietés, tot té cabuda en aquest Calderón. Delirant festa de gran teatre espanyol al TNC. Molt recomenable!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/06/21/el-gran-mercado-del-mundo/

Una gran adaptación: una obra muy respetuosa que se hace amena, divertida y sorprendente. Musica, color y un gran montaje aseguran pasar una hora y veinte minutos de entretenimiento que uno desea que no termine. La recomiendo totalmente.

Senzillament brillant i captivadora! Aconsegueix mantenir Calderón en tota la seva essència però amb un toc de modernitat també essencial per acostar un auto sacramental al públic del segle XXI. Direcció, escenografia, treball actoral boníssims, especialment una Sílvia Marsó lluïda com ella sola en totes les facetes, sobretot en un monòleg digne de les millors. Només un ventilador molest a la primera escena com a objecció, però res més. Una horeta i mitja de teatre del bo, del molt bo!

Avui he estat al TNC veient aquesta obra de Calderón de la Barca que ha versionat i dirigeix Xavier Albertí. M’he avorrit, no. M’ha agradat, no. Al primer diré que no m’he avorrit perquè per la seva curta durada de només 80 minuts és difícil que això passi. Al segon no m’ha agradat, perquè aquest muntatge que no sé si qualificar-ho com revista, cabaret o espectacle de fira amb atracció inclosa, eclipsa totalment la profunditat d’aquest auto sacramental de Calderón. Només m’ha semblat interessant els primers 15 m. quan tots els actors estan estàtics. I vull deixar clar, que m’agraden i molt els clàssics portats a l’actualitat sempre que es facin amb rigor i no perdin l’essència. Res a objectar amb el treball dels 14 actors que en general m’ha semblat molt correcte. Però és lícit un muntatge d’aquesta envergadura i cost per a un espectacle de només 80 minuts, crec que és qüestionable.

De lo más interesante de esta temporada. Un Calderón muy político (habla de guerra civil, de Lutero y Calvino) y muy blasfemo (el Juicio Final lo hacen los hombres). Y la versión de Albertí es casi una revista, con muchísimo sentido del humor y unos cantantes enormes (sobre todo Antoni Comas y Jordi Domènech).

Solo puedo calificar de maravilla esta versión que nos regala Xavier Albertí de El Gran Mercado del Mundo de Calderón de la Barca.
La he disfrutado muchísimo y me ha parecido divertidisima y con un gran nivel actoral. TODOS los actores están de maravilla aunque me hubiera gustado un poco más de protagonismo para algunos personajes que se han quedado sin tanto protagonismo en la historia.

Bienvenidos al Mercado del Mundo!!Donde todos tenemos talento y alma para comprar! Que preferís? Un poco de inocencia? O malicia? O prefieres un poco de fe? O quizás mejor un poco de humildad?
Elige con cabeza para formarte como persona.

Aixxxx es que me ha gustado mucho!
Además, la escenografía del Mercado me ha parecido muy original, el vestuario bastante acertado y una caracterización muy vistosa!
Sílvia Marsó se mueve como pez en el agua en teatro clásico! Estaba deslumbrante!
Y mención especial a las canciones que interpretan, sobretodo ese “Il Mundo” final fantástico.

Que me dejo? Pues que se ha acabado demasiado pronto. No me hubiera importado disfrutar de media horita más… jejejejeje