Todo lo que necesitas para ir al teatro

A partir de 15,00€

Comprar Entradas

Dogville: un poble qualsevol

Dogville: un poble qualsevol

Pau Miró firma la adaptación de Dogville, la famosa película de Lars Von Trier, estrenada el 2003 y primera parte de la trilogía Usa: Land OfOpportunity. Dirigida por Sílvia Munt.

Sinopsis

Si quieres que los otros te acepten, te tienes que someter al abuso y expiar su resentimiento. Pero entonces, ¿qué separa la bondad de la maldad?

Datos útiles

espectáculo en catalán
sobretítulos en castellano e inglés cada sábado por la noche a partir del 18/05

19/05 coloquio con la compañía después de la función
17/05 función accesible para personas con discapacidad auditiva y / o visual

Próximas actuaciones Ver todas las funciones (Calendario)

Vídeo

Fotos

Dogville: un poble qualsevolDogville: un poble qualsevolDogville: un poble qualsevolDogville: un poble qualsevol

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir vaig estar al Lliure veient aquesta obra basada en la pel·lícula (2003) del director i guionista danès Lars von Trier i que han versionat Pau Miró i Sílvia Munt i que alhora aquesta última dirigeix. Ens parla d’una noia que està sent perseguida per algú ??? i arriba a un petit poble ferida i desorientada a la recerca de refugi. Els veïns es reuneixen i decideixen donar-li acollida, evidentment no desvetllaré el que passa amb cada un d’ells i la noia, només diré que el que en principi va ser la seva salvació progressivament es converteix en un infern. Tot el que passa posa al descobert la realitat d’una societat que nega mirar-se al mirall alhora que fa que aflori la maldat que en major o menor mesura, tots portem dins. Tot el pes de l’obra recau sobre Bruna Cusí (Virgínia) i David Verdaguer (Max) dos personatges difícils d’interpretar especialment el de Virgínia i que tots dos treuen amb nota alta. La resta del repartiment i els incloc a tots van fer que un text que dóna per commoure’t, em deixés totalment indiferent. Falta de rodatge inadmissible amb actors d’aquesta talla, sobreactuacions, altres poc creïbles, i amb l’afegit que tant l’escenografia com la il·luminació ajuden molt poc. El positiu i atraient és una gran pantalla on es segueix veient els actors a l’exterior quan surten d’escena. Sílvia Munt té la solució a la mà que crec que hauria d’activar ja. Veritablement n´esperava molt més.

    12/05/2019

Artículos relacionados