Clara Segura y Nora Navas protagonizan Bodas de Sangre, de Federico Garcia Lorca, en una producción de La Perla 29.

Sinopsis

Una de las obras teatrales más conocidas del autor granadino cobra una vida nueva en un montaje que hace hincapié en el carácter poético y en la musicalidad de este clásico, una tragedia sobre la vida, la muerte y el amor.

La tragedia es el elemento fundamental de esta historia llena de simbolismos en la cual las costumbres y la tradición desatan la tragedia en la vida de unos personajes guiados por sus impulsos vitales. Pasiones, celos, sentimientos sombríos y, como final, una muerte que sólo la fuerza del amor es capaz de vencer. Oriol Broggi, director del montaje, ha visto la obra como un largo poema protagonizado por el novio y la novia, por Leonardo y su mujer. Alrededor de ellos se desarrolla una serie de escenas marcadas por las entradas y salidas de unos personajes fuertes y secos, habitantes de un paisaje hecho del blanco de la cal de las paredes y del rojo de la sangre. Un plantel de actores y actrices excepcionales, entre los cuales Clara Segura y Nora Navas, dan vida a un montaje donde la música tiene, también, un protagonismo especial. Y es que la interpreta, en directo, Joan Garriga, un acordeonista y cantante que ha dado vida a dos proyectos musicales que han quedado incrustados en la memoria musical de toda una generación de catalanes y catalanas: Dusminguet y La Troba Kung-Fú.

Firma la puesta en escena Oriol Broggi, un director premiado repetidamente por montajes como L’orfe del clan dels Zhao, Incendis y Antígona, pero que ha firmado también puestas en escena tan recordadas como Al nostre gust, una creación de 2015; Una giornata particolare, de Ettore Scola o Cels, de Wajdi Mouawad.

Duración:
110 minutos

Idioma:
Castellano

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 22

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Berta Miró
Teatre Barcelona

Pura poesia teatral

Pura poesia teatral. Així és 'Bodas de sangre', un altre encert de La Perla 29. Poesia teatral no tan sols perquè sigui Federico Garcia Lorca qui signa el text, sinó perquè tot el conjunt de l'espectacle es mereix aquesta distinció. Poesia performàtica, musical i actoral acompanyada d'una direcció esplèndida d'Oriol Broggi que fa jugar aquests tres elements de manera brillant. Tot plegat, resulta un espectacle bell i
pirotècnic que entra còmodament pels ulls i l'oïda, siguis o no un aferrissat/da lector/a de Lorca o estiguis familiaritzat/da amb l'art del vers dalt d'un escenari.

Caureu rendits als peus dels personatges femenins del text, clarament protagonistes en la direcció que n'ha fet Broggi. Explosió de força, ràbia, desig i poder que condueix a la perfecció el talentós tàndem Clara Segura i Nora Navas. Així que, agafeu-vos fort! L’acompanyament musical, a càrrec de Joan Garriga i la resta de components del grup, entra en escena de tal manera que
aconsegueix endinsar-te en una atmosfera especial. Ja no ets un/a espectador/a en una butaca, ets un/a convidat/da més sota la lluna que plora sang.

'Bodas de sangre' és una posta segura que compleix expectatives. I el millor; sortireu amb ganes de tornar a tenir entre mans els versos de Lorca. Que els gaudiu!

30/09/2018
Berta Cotrina Domingo
Teatre Barcelona

Sang de Perla

Potser ja estan acostumats a tractar amb clàssics universals, però sempre els agafen amb el seu mereixement necessari. La companyia La Perla 29 ens porta de nou a l’escenari Bodas de Sangre, respectant en gran mesura la poètica dels versos originals de Lorca.

Oriol Broggi no en té suficient amb la lírica del text que busca encisar el públic amb la posada en escena, un joc entre el moviment i la música, el ritme. Com també és freqüent d’aquesta companyia la música té un paper molt important al transcurs de l’obra, aquest cop a càrrec del Joan Garriga, que aconsegueix un encaix perfecte a través de la seva veu trencada. Un factor sorpresa per l’espectador, a causa del protagonisme que acaba agafant.

El joc entre els personatges i els actors, els seus canvis constants i la capacitat d’adaptació ens demostra l’elevat talent català, i en cap moment ens fan desconnectar de l’obra. També s’ha de dir que es podria donar l’oportunitat al talent jove a fer alguns dels papers que els hi encaixaria perfectament, però a vegades fa massa por corre aquest risc.

Els clàssics sempre funcionen, però és molta la responsabilitat de posar-se a la seva altura, i per això a vegades costa que retornin. Bodas de Sangre va retornar fa poc a través de la gran pantalla amb la pel·lícula La novia, i ara ha tornat de la seva manera original, i avui dia ens hi podem emmirallar i seguir aprenent coses pel nostre dia.

10/09/2018
Andrea Caballero García
Teatre Barcelona

DRAMA ESPECTACULAR

Oriol Broggi y la excelente compañía teatral laperla29 han sido los responsables de volver a sacar a la luz la obra teatral Bodas de Sangre, que fue escrita en 1931 por el gran poeta y dramaturgo granadino Federico García Lorca. Y, como era de esperar, el montaje final es fantástico.

A pesar de que la obra está representada por un grupo reducido de actores, todos ellos son capaces de representar durante la misma obra varios personajes de manera excelente, ya que aun siendo pocos consiguen ocupar y llenar todos los papeles. No solo la obra presenta pocos intérpretes, sino que el material escénico y el vestuario usado también son mínimos, pero aun así, los actores con su voz y sus gestos llenan la escena sin necesidad de utilizar material superfluo.

Aunque los actores realizan un gran papel, no hay que olvidarse de los músicos y cantantes que son, sin duda, un elemento clave en dicha función. A pesar de no representar ningún personaje en concreto y estar en un principio en un segundo plano, a medida que transcurre la obra, se convierten en un elemento protagonista e imprescindible de la obra. Si bien los actores guardan fidelidad al texto escrito por Lorca, los músicos consiguen trasladar al espectador a esa atmósfera lorquiana que, a su vez, está reforzada por los precisos y sutiles juegos de luces.

La obra cuenta con un montaje visual, que teniendo en cuenta el gran papel que desarrolla el grupo de actores, este queda en un segundo plano pasando casi a ser innecesario. En esta misma línea se encuentra la presencia de animales. Estos dos elementos no restan brillantez a la obra, pero tampoco la embellecen.

Como conclusión, cabe destacar que es una obra que respeta totalmente el texto de Lorca y, por tanto, el espectador se sumerge en el mundo literario del dramaturgo. Además, cuenta con una puesta en escena brillante. Evidentemente, representar un texto de este autor no es una tarea sencilla, pero, sin duda, tanto el director como la compañía han logrado que el espectáculo en todo su conjunto sea espectacular.

30/08/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“ Broggi s’endinsa per primera vegada en l’univers de Lorca, i se’n surt amb èxit”

Oriol Broggi, director de La Perla 29, va estrenar “Bodas de sangre” aquest estiu dins el Festival Grec d’enguany. És el seu primer Lorca que es fa a la Biblioteca. L’expectació va ser tanta, que les entrades es van exhaurir de seguida.

L’espai de la Biblioteca de Catalunya és per si sol un espai amb encant, si l’hi afegim un text meravellós, ple de poesia i amb una simbologia feta visible; una música en directe que t’arriba al fons de l’ànima i que sap transmetre tota la passió de l’obra; una direcció molt acurada on no hi falta cap mena de detall, i unes interpretacions extraordinàries, tan a nivell interpretatiu, com d’una dicció impol·luta (sense aquella cantarella que moltes vegades escoltem en algunes obres teatre clàssic espanyol, ni l’accent catalanitzat dels textos en castellà) podem afirmar que estem davant d’un espectacle del tot IMPRESCINDIBLE!!!

Aquest cop la disposició de la grada és a quatre bandes, ocupant i aprofitant tota la grandària de l’espai . La utilització de micros fa possible de poder escoltar a la perfecció les veus dels actors.

Una de les coses que més m’ha agradat ha estat la manera en que Broggi ha projectat el simbolisme de Lorca dins l’obra, començant per “Juguetón”,un meravellós cavall espanyol que ha estat muntat per l’actriu Montse Vellvehí. Juguetón surt en molts moments de l’obra, i simbolitza la virilitat, el desig, l’erotisme i la mort. La Clara Segura lluint un vestit de cua de color blau, que simbolitzava la lluna. La Nora Navas, sota una llarga capa vermella, que simbolitzava la terra tacada de sang i la mort. I les projeccions de sang brollant pel terra de sorra de la biblioteca.

Només començar en Joan Garriga, un dels músics de l’espectacle, toca un piano ambulant amb el que Broggi ha volgut fer un petit homenatge a Lorca (es veu que el poeta moltes vegades solia tocar un piano en les representacions que feia quan anava de gira amb la seva companyia La Barraca).

Pel que fa a les interpretacions, Clara Segura, Nora Navas, Anna Castells, Ivan Benet i Pau Roca interactuen i es desdoblen en els diversos personatges de l’obra. Escoltar-los recitar els poemes de Lorca és un plaer indescriptible, de la mateixa manera que descobrir que la Clara Segura canta de meravella.

En molts moments la música i la magnífica veu de Joan Garriga també podríem dir que són en moltes ocasions un personatge més dins de l’obra.

Tots fan una feina interpretativa molt acurada. Realment és extraordinari veure quin nivell interpretatiu tenen tots ells. Però la que m’ha posat la pell de gallina, en més d’una ocasió, ha estat l’actriu Nora Navas.

La música és un element molt important de l’obra. La música parla per si mateixa, i és interpretada en directe per Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra.

La música flamenca, transmissora de passions i dolor, uneix el text i la interpretació. Possiblement sense la música aquest muntatge no hagués estat el mateix.

A “Bodas de sangre” Lorca ens parla d’amor, de desig i passió, de vida i de mort; però també ens descriu una època en la que queda visible la falta de llibertat de les dones, i ens mostra una societat masclista i repressiva.

L’obra va ser escrita en el 1933, vuitanta quatre anys després, i degut al moment polític que s’està vivint en aquests moments, m’he adonat que l’obra de Lorca segueix sent del tot actual, ja que malauradament hi veig retratada una part de la nostra societat molt similar de la que va viure Federico Garcia Lorca.

Espero que aquesta sigui la primera de moltes altres obres de Lorca dirigides per Oriol Broggi. Realment ha fet una feina increïble.

Tot el públic dempeus hem aplaudint durant una bona estona.

22/09/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Dramaturg, però poeta en majúscules

¡Ay caballo grande que no quiso el agua! Sí, poeta en majúscules perquè les seves dramatúrgies sense les coplas, aquella poesia tan arrelada al poble, no serien les mateixes, ni la Bernarda, ni la Yerma... Si els fills de puta dels feixistes de Franco no l'haguessin assassinat, a saber la quantitat d'obres de ell que gaudiríem, però ens hem de conformar amb el que tenim, i aquestes Bodas són molt potents, i els de La Perla 29 amb Oriol Broggi al capdavant han entès el drama i ens l'han sabut servir com un menú auster però complet. Bé, auster no, perquè hi han afegit dos bons vins: un cavall i una música magnífica que ens ha acompanyat totas l'obra. Gràcies, gràcies de veritat.

Crítica completa » http://bit.ly/2uUVAlp

25/07/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Ens ha deixat estabornits

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir.

Gallina de piel !!!

Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor.

Oriol Broggi l'ha tornat a encertar de ple.... ha vist l'obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l'obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un entorn rural on la feina del camp és el seu dia a dia.

La primera escena ens recorda que Lorca acostumava a tocar el piano a les representacions que feia amb la seva companyia La Barraca i en aquesta proposta Oriol Broggi subratlla la incontrolable força de l'amor i del destí per una música creada per Joan Garriga i que acaba sent un personatge més de l'obra. Cançó flamenca, nanes italianes i mexicanes interaccionen amb la paraula i la potencien.

Una acurada posada en escena en un rectangle enorme cobert de sorra i el públic al voltant, al costat de la porta els músics.

Sis actors que ajuden a potenciar el text i on només el nuvi (extraordinari Pau Roca) té un personatge en exclusiva. La resta del repartiment van interpretant diferents personatges i només algun element del vestuari o del atrezzo (davantal, panxa d'embarassada, bastó, ...) ajuden a diferenciar-los.

Nora Navas i Clara Segura interpreten, magistralment la majoria de papers femenins de l'obra i s'intercanvien papers com el de la mare, fet que en un principi sorprèn per acabar sent totalment entenedor. Ivan Benet interpreta a Leonardo i al pare de la núvia.

I el personatge més sorprenent del muntatge és el cavall anomenat Juguetón (el munta l'actriu Montse Vellvehí), que, en paraules de l'Oriol Broggi, representa la virilitat, la bellesa, l'erotisme i la mort.

La paraula de Lorca sempre emociona i arriba a l'ànima, però en aquesta ocasió l'efecte multiplicador de la proposta ens ha deixat estabornits.

Esa luna se va, y ellos se acercan. De aquí no pasan. El rumor del río apagará con el rumor de troncos el desgarrado vuelo de los gritos. Aquí ha de ser, y pronto.

Estem convençuts de què ara per ara, és el millor espectacle que hem vist en aquesta edició del Grec.... i creiem sincerament que trigarem molt de temps a veure una representació amb una força similar a aquesta. BRUTAL !!!

Si voleu veure la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

18/07/2017
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Bodas "broggianas"

[…]En los textos de Lorca, los personajes no hablan sino que recitan, dándole fuerza a cada palabra. Los seguidores de Broggi encontrarán mucha concordancia entre este aspecto poético del texto y el teatro del director. En este montaje, lo que vemos son muchos de los elementos que ya forman parte de su sello, algunos utilizados con mayor acierto que otros…

Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-bodas-de-sangre/

27/06/2017
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Sort que hi tornen

Per aquells que no vau ser Lucky Lukes quan van sortir a la venda les entrades de "Bodas de sangre" que sapigueu que ho podeu tornar a intentar per les funcions de setembre. Merescudíssimes 5 rondes d'aplaudiments a la sala per aquesta companyia que va fer saltar les llàgrimes d'alguns dels espectadors. Una proposta emotiva que toca tots els temes d'una gran tragèdia clàssica. Els actors, acostumats a la proximitat dels diàlegs, canvien de registre i interaccionen entre ells a metres de distància, per tal que l'atrevida distribució de grades se senti implicada a l'escena. Oriol Broggi, el director, s'ha permès el luxe d'introduir un gran element de màrqueting que fa impressionar; el Juguetón, el cavall de Leonardo. Segurament es podria haver polit més la seva participació en aspectes tècnics, tot i així, un personatge que destapa el debat de l'ús d'animals en representacions teatrals.

26/06/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Gaudint d’una experiència teatral

Des del moment en que es va anunciar aquest projecte, va aixecar-se una gran expectació per saber com seria el resultat de veure Lorca a través de la particular mirada de La Perla 29. En aquest sentit, podem dir que, en general, aquesta gran fusió no ha decebut. De fet, ens trobem amb una gran proposta que està rebent un ampli suport per part del públic, tal i com demostra el fet d'esgotar totes les entrades en pocs dies i la conseqüent prorroga amb noves dates al setembre, cosa que demostra novament que La Perla 29 ha esdevingut un segell de qualitat teatral en el qual el públic confia.

L'espectacle ens presenta unes escenes visuals de gran potència, les quals transmeten amb encara més intensitat les sensacions que evoquen les diferents escenes. En aquest sentit, podem dir que trobem una autèntica poesia visual que transmet la força del text de Lorca i que va més enllà de les paraules. Per tant, no hi ha dubte, Oriol Broggi és un mestre creant màgia a la sala i submergint a l'espectador en una profunda experiència teatral a través de la posada en escena. Tot i això, és cert que molts dels elements que utilitza ja els hem vist en altres espectacles seus, però en qualsevol cas, aconsegueix integrar-los en aquest com si fossin propis del mateix. No obstant, en ocasions, aquest tipus de direcció deixa en segon terme el propi text, estan més present la nova personalitat de l'espectacle creat que la de la pròpia obra en si. Això, de vegades, juga en contra seva, evidenciant-se en la seva segona part on l'evocació de sentiments no resulta tan efectiva com la que el text vol transmetre. Tot i això, l'espectacle esdevé altament recomanable, ja que trobem una gran posada en escena, uns bons actors i un text meravellós. Sens dubte, raons suficients per gaudir de dues hores d'espectacle on La Perla ja s'encarrega de convertir-les en tota una experiència teatral.

25/06/2017
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Ni me emocionó ni me convenció

Bodas de sangre es uno de aquellos textos mágicos que solo Lorca sabía hacer, pero lo que encontré en la Biblioteca no me consiguió transmitir toda la grandeza y la fuerza de esta tragedia.

Por un lado, me costó mucho conectar con la historia de unos personajes muy jóvenes (22 años, dice el texto) interpretados por actores de mucha más edad. A pesar de su buen trabajo, el resultado era demasiado cerebral, demasiado maduro, demasiado adulto, cuando la historia que tenemos es totalmente visceral, pasional y enloquecida.

Del otro, la puesta en escena la encontré bonita pero absolutamente fría. Escenario desnudo, los intérpretes siempre lejos, los tempos (y la cadencia del texto) excesivamente estirados y, de contrapunto, una música que a ratos resultaba repetitiva y fuera de lugar.

Por último, un caballo que quiere ser fuerza, libertad y arrebato, pero que no es más que un animal dócil y domesticado que, en algunas escenas, incluso sobra.

En resumen, un montaje irregular, con momentos de gran belleza, pero que no emociona, no pone la carne de gallina ni empaña los ojos, y solo vuelve a poner de manifiesto el deseo de Broggi de destacar siempre por encima del texto.

Más información en Somnis de teatre

22/06/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La poética del buen gusto

Después de comprobar la perfección con la que encajan los versos de Lorca y su universo con el refinado estilo de dirección de Oriol Broggi, resulta difícil pensar que es la primera vez que estas dos personalidades se unen encima de un escenario. Afortunadamente, esto ha pasado, finalmente, para regalarnos un montaje precioso, hecho con buen gusto y que sabe trasladar a imágenes una poética llena de metáforas. En este Bodas de sangre, como en gran parte del teatro del dramaturgo andaluz, destacan las mujeres. Así pues, el trabajo de Clara Segura pero, sobre todo, el de Nora Navas, encarnando diferentes personajes, acaparan gran parte de la atención con su verdad, su fuerza y la contundencia de su talento. Un buen uso de la música en directo de Joan Garriga y la meticulosidad con la que está ideado el espacio escénico acaban de redondear, en términos generales, esta propuesta que, sin embargo, deslumbra más que emociona. El hecho de ser representada en un espacio tan grande consigue impresionar al espectador pero, por otro lado, resulta difícil ver las caras de los actores y percibir emocionalmente sus interpretaciones. Aparte de esto, la impresión de ver un caballo interactuar con la historia en directo es fascinante, a pesar de que, a medida que avanza el espectáculo, se pierde el impacto inicial y ciertas intervenciones del animal se vuelven más banales. En cualquier caso, estamos ante un montaje magnífico, estéticamente cuidado al por menor, que utiliza la iluminación con gran elegancia y que, probablemente, se encuentra entre las obras más destacables de la temporada.

18/06/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un Lorca hecho a medida

Lorca todavía transmite al público las emociones más primarias, puesto que sus poéticas palabras y sus tragedias cotidianas y terrenales tocan el corazón. Tenemos que admitir que el suyo es un teatro único, difícil de comparar con nada más, pero a fin de cuentas es teatro en estado puro. Y cuando vemos que el público salta de las sillas gritando bravos comprendemos que el poeta andaluz ha tenido mucho que ver… En este caso, el mérito de Broggi y de La Perla 29 ha sido el de someterse a las palabras y canalizar las emociones de la mejor manera posible. Se han utilizado recursos importantes -la música en directo, la presencia de un caballo, la habilidosa utilización de la luz- pero en el fondo es un montaje muy limpio y simple a nivel escénico, cosa que también deja huella. El otro gran acierto ha sido el de poner los seis actores al servicio del texto, sin tener ni siquiera un personaje en exclusiva. Ya sé que el recurso de que haya dos madres puede confundir o parecer caprichoso, pero también tiene su sentido y acaba para convencer a casi todo el mundo.

No hace falta decir que Clara Segura vuelve a estar brillante, como siempre, pero quizás es Nora Navas la que explota al máximo sus capacidades dramáticas. La música de Joan Garriga pone el contrapunto ideal, mezclando aires flamencos con canciones cantadas en catalán y alguna que otra melodía lorquiana. Un conjunto poderoso que quizás a ratos queda un poco aséptico, pero que sabe remontar y salir triunfante. Lo que está más claro es que a La Perla le sienta bien Lorca… Esperemos que a partir de ahora lo frecuenten más a menudo.

18/06/2017
Victòria Oliveros Layola

https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2017/07/29/bodas-de-sangre/

28/09/2018
Irmina

Excel·lent.

23/09/2018
Mario

Mayestática, audaz, tierna, cercana,genial,tensa, intensa, impresionante,inconmensurable, indestriptible, íntima, incomparable, incomodísimos asientos. ¡No dejen de verla!

15/09/2018
Jordi Aguilera

Genial!

07/09/2017
Hebert Parodi

Vaya por delante que me da una rabia horrorosa haberme quedado sin entrada para repetir en septiembre. Salí de la Biblioteca pensando que hemos tenido que esperar a finales de junio para ver la mejor propuesta de la temporada. Con el pasar de los días la impresión se ha ido rebajando (sólo) un poquito.
Lo esperado: puesta en escena marca de la casa, de altísima calidad. Sí, el espacio por si sólo tiene magia pero hay que ser muy creativo para conseguir siempre esta mágica transformación. En este caso, el precio es que depende de dónde te sientes tienes a los actores de espaldas o lejos. La perenne tierra arenosa, aquí más presente que nunca, barreras a modo de coso, puertas abiertas pero oscuras como la noche… Una música que muero porque casi la he olvidado, en la que navegaría durante horas, que crees que la conoces y es que ha entrado sutilmente en ti y te ha hecho suyo, arrullándote.. Y el remate final de un número alegre, de boda esta vez sin sangre, de jarana y alboroto, con la siempre mágica “La leyenda del tiempo”, solo apuntada, pero qué apunte!
Si además, el respeto al texto es exquisito, qué me faltó, corcho? Pues pasión. La de los enamorados que huyen a galope sabiendo que no llegaran muy lejos pero necesitan volar. La del Novio abandonado.
Ellas están inmensas, ellos no tanto. Ellas alternan los papeles, con Nora Navas impresionante en todos y cada uno de ellos. Que no se me entienda mal, no es que Clara Segura no esté bien (su Madre es perfecta hasta en el caminar) però me costó verla de Novia, junto a Pau Roca, tan chico a su lado; poco lorquiana, como me dijo una teatraire. Y sí, sale un caballo. Y no es efectismo gratuito.

10/07/2017
Andreu Rami

Bon dia Imma!
L’espectacle es tornarà a representar al setembre. Ja pots adquirir les teves entrades :)
Salutacions!

27/06/2017
Imma Pons

Som molta gent que ens hagués agradat assistir-hi, però no queden entrades.
No la representaran després de l’estiu?
Salutacions.

22/06/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

la Perla29 lonha vuelto a hacer! Me ha vuelto a dejar maravillado con uno de sus montajes.
Ha sido Espectacular!
Empezando por las nuevas butacas mucho más cómodas que las anteriores. Ahora podemos disfrutar de las obras de larga duración sin temor a dolor de culo jajajaja
El drama de Lorca brilla con intensidad en La Biblioteca! Los actores están maravillosos (sobresaliendo una fantástica Nora Navas que me ha dejado con la boca abierta) y el caballo nos ha dejado maravillados a todos los presentes con su belleza y elegancia. Qué bonito
La iluminación, el vestuario, la caracterización todo perfecto!!
Y la composición musical y las canciones dan mucha vida a la historia. Esa música es imprescindible!!
Por poner un pero… no acabo de entender el cambio de actores en algunos personajes. No creo que fuera necesario. Ni tampoco la elección de Clara Segura para interpretar a una novia de 22 años! Es necesario? No había actrices jóvenes y con talento? PREGUNTO!

18/06/2017
Josep OS

Avui a la Biblioteca de Catalunya he estat veient aquesta obra de F. García Lorca i que un cop més dirigeix de forma magistral Oriol Broggi. L’estrena de la programació del Grec no podia tenir millor començament, i a més a més m’atreveixo a dir i tant de bo m’equivoqui, que de tot el que ens queda per veure alguna cosa el superi. Com sabeu Lorca es va inspirar en un fet real per escriure aquest poema dramàtic d’amor i mort, una combinació de prosa i vers líric. Si ja de per si l’espai de la Biblioteca és idíl·lic, Broggi ens presenta un muntatge indescriptible amb una distribució molt diferent al que estem acostumats pensada per a la mobilitat del cavall que ha incorporat a l’espectacle que li dóna una força i bellesa superba. Magnífica la part musical en directe a càrrec de Joan Garriga acompanyat per Marià Roch i Marc Serra. Pel que fa a la interpretació fantàstics Ivan Benet, Anna Castells, Pau Roca, Montse Vellvehí que és qui munta a cavall, i brutal Clara Segura i Nora Navas i que a més cada un d’ells representa diversos rol. No tinc paraules per descriure les emocions que transmet que aconsegueix que les dues hores que dura les tinguis a flor de pell. Llarguíssims i merescuts aplaudiments amb tot el públic dempeus. Un imprescindible que ningú s’ha de perdre. B R U T A L. Ahh. i per arrodonir-ho cadires noves amb seient i respatller entapissat.

17/06/2017
Josep Via Santacana

Lo millor del Grec, pot sembla agoserat dons acaba de començar el festival pro si crec posible entre les opcions a priori espectacles igualment recomenables, si m atreveixo a afirmar que imposible millor. Lo vist avui a la biblioteca esta per sobre de adjetius com bestial o magistral potser de vegades utilitzats de forma precipitada.Lorca en estat pur i encara que sembli ofensiu millorat, el espai quasi magic de la biblioteca de Catalunya, acomplantse a textos de totes les caracteristiques i sorprenent sempre a la hora de fer diferents espais escenics, a posibilitat convertir Bodas de sangre a un espectacle total al servei de Lorca, la seva poesia, la seva prosa, acompanyat de musica, musics i cantans, al servei del Lorca mes autentic, un envoltori ideal, espai unic, per paladejar la seva prosa i poesia sense oblidar un repartiment excepcional aon ells i elles estan al maxim nivell, pro destacaria Nora Navas a un nivell superlatiu, com mai li havia vist en teatre,potser si en cinema,també voldria anomenar el cavall, la seva presencia aporta un toc Lorquia encara mes autentic i afegeix adrenalina a les sensacions i emocions ja rebudes. Nomes dir que Orio Broggi s ha adentrat dins l anima de Lorca,o ha estat poseit, nomes aixis podria conseguir un espectacle com aquest, aprofitar per demanar que Bodas de sangre, que es veura dintre el Grec, s inclogui en la temporada normal, ara son poques dates i de estiu, i sobretot que nomes a la biblioteca es pot disfrutar de tota la grandeza de aquestes Bodas Lorca-Broggi, aqui no es posible la gira dons nomes el espai de la biblioteca, tal com ha plasmat Broggi ho pot fer posible.Acabo com he començat, ja he vist lo millor del Grec 2017

17/06/2017