Todo lo que necesitas para ir al teatro

L’Ànec salvatge

L’Ànec salvatge

Una sociedad blindada, que se autoprotege, entra en crisis cuando alguien vuelve a casa y empieza a revelar el pasado. Un drama psicológico de 1884, y el primer Ibsen de Julio Manrique.

Un pato herido convive con otros animales en la deteriorada buhardilla de una casa humilde, en una pequeña ciudad de un pequeño país del norte de Europa donde siempre hace frío. Como si los ocupantes de la casa, los pobres pero razonablemente felices (eso es, evidentemente, sólo una opinión) miembros de la familia Ekdal, hubieran arrancado un pedazo de bosque o hubieran inventado alguno para dar salida a sus fantasías, o a sus delirios, según como se mire. Pero, como advierte en un momento dado el abuelo Ekdal, tarde o temprano “el bosque se venga”.
Muchas ficciones, o por lo menos muchas de las ficciones que me gustan (y eso incluye, evidentemente, las ficciones dramáticas), consisten en eso: una comunidad, cierto grupo humano, subsiste obedeciendo ciertas reglas. Buenas o malas, han acabado configurándose como el mecanismo que garantiza la subsistencia del grupo. La historia empieza, o por lo menos la historia que dramáticamente nos interesa, cuando alguien, el otro, el extraño, llama a la puerta, observa el funcionamiento del grupo en cuestión y, en un momento dado (sea por malicia, sea por ganas de ayudar, o por una inquietante mezcla de ambas cosas) pone en cuestión estas reglas.
En L’ànec salvatge (un Ibsen maravilloso y, sorprendentemente, poco conocido y aun menos representado en nuestro país), sucede algo así. Alguien llama a la porta y los pobres pero razonablemente felices miembros de la familia Ekdal deciden abrir…
Julio Manrique

Vídeo

Fotos + fotos

L’Ànec salvatgeL’Ànec salvatgeL’Ànec salvatgeL’Ànec salvatgeL’Ànec salvatge

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Lliure he estat veient aquesta obra d’Henrik Ibsen que curiosament és la primera vegada que es representa a Catalunya, amb adaptació de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique i amb una direcció magistral per part d’aquest ùltim. Ens situa en un país del Nord d’Europa que bé podria ser Suècia, i ens parla d’una família amb pocs recursos que viuen feliçment, però l’arribada d’un amic donarà un tomb total a la seva vida, el que segueix us ho deixo per quan ho aneu a veure. Dels fets es dedueix una reflexió: És lícit viure enganyat per seguir sent feliç?. La primera part potser perquè és més llarga al final sembla que decaigui una mica, però els seixanta minuts de la segona són d’una cruesa brutal que et mantenen de principi a fi amb el cor en un puny. Una espectacular i magnífica posada en escena acompanyada d’una perfecta il·luminació. Una mùsica meravellosa que durant tota la representació ens ofereix al piano Carles Pedragosa. I un repartiment de luxe Andreu Benito, Ivan Benet, Jordi Bosch, Laura Conejero, Miranda Gas, Pablo Derqui, , Jordi Llovet, Lluís Marco i Elena Tarrats, i no vull destacar a cap perquè no serìa just, ja que tots fan un treball fantàstic, tot i que vull afegir que E. Tarrats broda el personatge de la nena. Un IMPRESCINDIBLE per gaudir de valent de bon teatre.

    08/03/2017

  • 12345

    Hebert

    Per fi una proposta de les mediàtiques i anomenades “grans” (per mitjans, sala, publicitat, repartiment, opinió general…) que m’encanta. Fins ara no havia tingut excessiva sort amb aquestes obres (Noces, Incident, Soroll, Florentina…). Doncs aquí he gaudit de valent. Amb menys mitjans del que sembla, la gran direcció de Manrique crea tot un univers d’emocions humanes gràcies a molta creativitat, una molt hàbil il·luminació, escenografia tremendament efectiva i un nivell interpretatiu general on es fa difícil destacar alguna interpretació en concret (fins i tot actors que generalment no em fan el pes, m’han convençut amb escreix).

    Sí, l’Ivan Benet podria cridar menys, marca de la casa, i el final és previsible d’una hora lluny, però no té cap importància, la proposta et manté en tensió -que no tensionat-, entens i rebutges a tots els personatges, senyal de la seva humanitat. A més, la música, en directe, aquí no és intrusiva sinó acompanya i complementa, al servei del muntatge.
    I, tan o més atraient, debats eterns molt ben plantejats: val sempre la pena saber la veritat? Es pot ser més feliç vivint enganyat? Es pot triar viure enganyat? És la veritat un valor suprem? No importa el mal que causem quan la perseguim?

    En RESUM: un vespre de TEATRE.

    24/03/2017

  • 12345

    Lluis Rodon Domene

    Ahir vaig gaudir d’una gran nit de teatre.Es van afegir un texte d’ Ibsen desconegut per a mi però interessant i un xic surrealista, una magnífica posada en escena i una actuació fantàstica de tots els actors.He de remarcar a l’Elena Tarrats perquè està genial en el paper de noia i a la Laura Conejero que va actuar amb gran professionalitat amb el braç enguixat.

    25/03/2017

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Una de las grandes apuestas de la temporada! Me ha gustado mucho!
    Una historia sobre personas felices en la ignorancia e infelices sabiendo la verdad!
    La trama un poco previsible y para mi gusto demasiado larga, pero el buen hacer de TODOS los actores y la magnífica puesta en escena lo compensa todo!
    Hay que ver el Lliure. Últimamente siempre me sorprende en sus montajes con su escenografía. Es bastante espectacular lo que pueden llegar a hacer en ese teatro jejejeje
    Para acabar mencionar el buen hacer del pianista que durante toda la obra va poniendo banda sonora al montaje (especialmente en los momentos de tensión y en los momentos en que se arranca a cantar )

    06/04/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    una experiència brutal!!! Una obra de teatre amb text realment fascinant d’Ibsen dirigia per Julio Manrique, un excel·lent director d’actors, i amb un repartiment de luxe en estat de gràcia que pot lluir-se amb aquesta història d’atmosfera opressiva i en el que coincidieixen dos grans actors, un excel·lent Pablo Derqui en el paper de Gregers Benet i un molt bó Ivan Benet. L’obra és un drama psicològic que ens parla de la mentida quan es converteix en un mal necessari, idea que el mateix Ibsen va batejar com a “mentida vital”, i demostra que no sempre la justícia ha de resultar justa. Precissament la base de l’obra és la col·lisió entre la veritat i la mentida, entre la realitat i l’aparença. Amb “L’Ànec Salvatge” Ibsen aconsegueix demostrar que no sempre la justícia ha de resultar justa. Pel que fa a les actuacions han estat cuasi tots magnífics destacant la d’Elena Tarrats que interpreta la nena de la família i que me ha deixat bocabadada. Per contra, no me ha acabat de convèncer l’actuació de l’actor Andreu Benito. La posada en escena, realment extraordinària, aconsegueix crear un ambient que atrapa a l’espectador, més enllà de les situacions i de les paraules, deixant-nos clavats a la cadira. Un imprescindible que ningú s’hauria de perdre.

    07/04/2017

  • 12345

    Anna

    Fui a ver esta obra el último día que se representó después de oír críticas buenísimas y lamento decir que me aburrí soberanamente. La escenografía muy bonita y las interpretaciones correctas. Me gustó la crítica que pretende mostrar la obra pero me pareció una historia increíblemente predecible. Los giros se venían venir desde lejos, incluido el final. Me pareció larguísima. Los personajes principales, aunque bien interpretados, me parecían muy sosos. Los únicos que me gustaron fueron Andreu Benito y Jordi Bosch, cuyos personajes eran los que metían caña en una obra demasiado floja.

    03/05/2017

Artículos relacionados

Julio Manrique dirigeix 'L'ànec salvatge', un Ibsen desconegut

Julio Manrique dirigeix 'L'ànec salvatge', un Ibsen desconegut

1 març 2017

Sempre és millor dir tota la veritat? Estem preparats per entomar-la? Quins motius ocults hi ha darrere els qui sempre volen esbombar la veritat? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja Henrik Ibsen a L’ànec salvatge, un text pràcticament desconegut de l’autor noruec dirigit per Julio Manrique al Teatre Lliure.

Leer más... n