Akelarre

En temps d’espectacles pamflet i polarització ideològica, qualsevol obra que, a més de defensar una causa justa, contingui totes les seves contradiccions, dubtes i autoparòdia, no només aporta autenticitat i refresca el panorama, també demostra valentia i intel·ligència. És per això que,  després de la divertida Cobi Curro Naranjito, el nou xou de The Feliuettes suposa un pas endavant cap a la maduresa artística de la companyia. Sense perdre els seus trets característics ni la seva personalitat còmica, Laia Alsina Riera, Maria Cirici i Laura Pau proposen un cabaret d’humor feminista, reivindicatiu i punyent que, amb enginy i mala llet, ataca on cal fer-ho al mateix temps que se’n riu de les pròpies incoherències que elles poden haver experimentat com a dones. El trio protagonista té una gran química, connecta amb el públic de forma magnífica i, a base de gags i cançons, aconsegueix fer-nos reflexionar, fa denúncia i, fins i tot, amaga algun sorprenent gir dramàtic. Entretinguda i original, la direcció de Míriam Escurriola aporta tot un conjunt de solucions escèniques creatives i captivadores, des de les més vistoses fins als més petits detalls. Novament, amb Gerard Sesé al piano i una vagina gegant com al·legoria escenogràfica, el muntatge, en definitiva, toca temes tan diferents com la menstruació, la figura cultural de les bruixes, els maltractaments o les pel·lícules de Disney, entre molts altres. Tot un viatge on el cinisme i la simpatia conviuen amb una lleugeresa només aparent sense perdre, en cap moment, la seva atmosfera màgica i encisadora.

The Feliuettes se han caracterizado por el humor un poco gamberro, espontáneo, de guiños y complicidad, con la música como elemento característico. También por unas voces maravillosas, desparpajo a raudales y no tomarse demasiado en serio, lo que es toda una señal de inteligencia. Tras la delirante y nostálgica Curro, Cobi y Naranjito, en Akelarre se ponen serias y lanzan este grito feminista radikal. Una visión feminista tremendamente inteligente, que no busca enemigos sino sacudir ideas instaladas, creídas porque siempre ha sido así. No esconden, y se ríen, de las contradicciones intrínsecas a cualquier ideología / movimiento. Salen ganadoras: mensaje transmitido y con mucho humor.

En esta ocasión, Laia Alsina Riera, Maria Cirici y Laura Pau (con Gerard Sesé no sólo al piano) han optado por un proceso creativo colectivo donde varios colaboradores (Clara Peya, Clàudia Cedó, Xavi Morató, la dirección de Marta Escurriola…) han aportado la dramaturgia a base de diferentes «números» y (excelente) música y letras. Este origen múltiple se nota, pues eché de menos cierta continuidad o conexión entre los diferentes «números». Sin embargo, esto les permite tocar diferentes y diversos registros, tanto musicales como interpretativos.

Lo mejor: una maravilla, el monólogo a cargo de Laia Alsina, relectura de Caperucita, que es uno de los momentos teatrales de la temporada. Durísimo, perfectamente interpretado, con una mirada aparentemente inocente nos planta verdades delante y nos deja fuera de combate. Y entonces, entendemos muchas cosas.

Lo menos mejor: quizás la apuesta por tantas manos creadoras ha difuminado un poco la personalidad propia de The Feliuettes, su desparpajo, esa sensación de que están improvisando que tan bien saben explotar y que es un placer recibir.

En resumen, una propuesta feminista que no quiere aleccionar sino, con gran música, voces e interpretaciones, mucho humor -sin olvidar la profundidad en algunos momentos-, invita a reflexionar de una forma tremendamente efectiva.

The Feliuettes se han reunido en el Maldà en un Akelarre de talento, reflexión y gamberrismo.

Akelarre es un espectáculo muy bien construido, con una brillante dirección de Miriam Escurriola, que utiliza la música, el cabaret o el humor para plantear al público interrogantes y ponerlo frente a los tópicos machistas y mircomachismos que tragamos cada día en las conversaciones, en el trabajo, en la televisión, en la literatura, en el cine… y que el mismo sistema patriarcal nos ha ido inoculando a lo largo del tiempo.

Es un espectáculo que conecta gradualmente con el espectador, con un ritmo que en ningún momento decae y que te acaba clavando a la silla. Te deja absorto con los diferentes sketches escritos con mucho gusto por nombres como Claudia Cedó, Mireia Giró, Xavier Morató y Cristina Clemente. La música, interpretada por el maestro Gerard Sesé, es obra del mismo música y de nombres como Clara Peya o Arnau Tordera.

Gracias Laura Pau, Laia Alsina y Maria Cirici por compartir, no sólo vuestro talento en la escena, sino las ganas y la voluntad de arriesgarse a producir una propuesta tan redonda, arriesgada y, a la vez, necesaria. Larga vida a las brujas, los brujos y este gran Akelarre.

Akelarre ho és menys del què esperava. La caterva de bruixes que al principi sembla situar-se en una dimensió fosca des d'on desplegar els seus poders, es decideixen, finalment, per zones més lluminoses i una mica més ingènues.

The Feliuettes aborden en aquest cas la reivindicació feminista des de la ironia amb la intenció de denunciar la ignorància que va associada irremeiablement al masclisme, però es passa de frenada. En l'afany de paroditzar el masclisme i els seus protagonistes, Akelarre acaba desdibuixant el missatge amb un reguitzell de tòpics que no fan justícia a la realitat masclista.

L'escenografia, les coreografies i el vestuari són tot el que queda de la missa negra que prometien al principi. The Feliuettes escullen un terreny menys punyent en qel qual hi trobem a faltar més gamberrisme.

Nit d’estrena al Maldà, nit d’AKELARRE, on unes bruixes ens han convidat a retornar amb elles al cabaret més genuí, amb música, gamberrisme, reivindicació, comèdia i autoparòdia.

AKELARRE és un espectacle de creació col·lectiva que compta amb la direcció de Miriam Escurriola, direcció musical de Gerard Sesé, textos de Mireia Giró, Xavi Morató, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Gerard Sesé, Laia Alsina Riera, Laura Pau i Míriam Escurriola, la música d’Ariadna Cabiró, Arnau Tordera, Clara Peya i Gerard Sesé i les interpretacions de Laia Alsina Riera, Maria Cirici, Laura Pau i  Gerard Sesé.

The Feliuettes són les actrius i cantants Maria Cirici, Laia Alsina Riera i Laura Pau amb una extensa trajectòria individual. Com a companyia, creada en 2015, el primer espectacle va ser “The Feliuettes” que va fer dues temporades al Maldà i el segon “Cobi, Curro i Naranjito” a la sala Muntaner en 2017. L’estiu de 2018 van representar l’espectacle “Hop!era”, de Jordi Purtí i Toni Albà en una producció del Théâtre Edouard VII de Paris.

En aquesta última creació, AKELARRE, The Feliuettes reflexionen sobre la vida quotidiana que els hi ha tocat viure, des de la perspectiva de ser dones. L'entorn laboral, l'embaràs, la menstruació, el sexe, l'amor, els estereotips, ... amb una multiplicitat de personatges posaran en qüestió situacions quotidianes i no tan quotidianes, deformant-les.

AKELARRE és un espectacle divertit i combatiu, un cabaret amb humor negre i on impera l’absurd per treure a escena temes punyents sobre igualtat de gènere que afecten homes i dones.

La llibertat de la dona ha estat coartada per la societat patriarcal durant tota la història de la humanitat, i amb aquesta proposta d’AKELARRE pretenen "conjurar" totes les idees preconcebudes a l'entorn de la dona i el seu rol a la societat. Una proposta on les tres actrius i Gerard Sesé es riuen d'elles mateixes de manera satírica i amb un punt important de provocació. Com elles diuen, “ens burlem de les contradiccions en les quals vivim”.

Un escenari presidit per un parell de cortines vermelles que volen representar la sang i al mateix temps vol ser una vagina gegant, per on les actrius entren i surten reivindicant la llibertat sexual i d’actuació amb un llenguatge sense embuts.

Un espectacle on es barregen diferents tipus de música i textos i on destaca la denúncia de situacions o comportaments des de l'òptica del sarcasme. Molt ben trobada la manera de parlar de la violència de gènere, mitjançant el conte de la Caputxeta Vermella.

Tanta diversitat ha donat com a resultat un espectacle divertit que comença amb molta força per decaure de mica en mica a mesura que avança la representació, fins al punt que ens va semblar que no trobàvem el moment idoni per posar fi a la proposta, a causa de la multitud de temes que volen encabir; al nostre entendre, i és només una opinió, potser caldria una petita retallada en la part més monologuista.

Excel·lents les tres actrius i magnífica la interpretació musical i actoral d'en Gerard Sesé.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ