Cinta Paloma Vila

Des del dol per una filla, la por a la pròpia mort i alguns records d’infantesa fins a esmentar els trets superficials dels veïns o fer un exercici de metaescriptura. Vicent Andrés Estellés (País Valencià, 1924-1993) era un poeta extraordinari, i amb motiu del centenari del seu naixement, tots els esforços amb l’objectiu de recordar-lo o fer-lo descobrir són molt benvinguts, especialment si estan preparats amb la cura i la sensibilitat artística que fan justícia al poeta de Burjassot, com en aquest cas. L’espectacle Coral romput pren el mateix nom que el poema més extens d’Estellés: el componen més de mil dos-cents versos inclosos en el llibre La clau que obri tots els panys (1971). Que malgrat els canvis temàtics […]

Ricard Farré i Arnau Puig s’han atrevit a escriure una comèdia que, basada en fets reals, transporta l’espectador fins a un moment privilegiat de la història moderna: el París de finals del segle XVIII. Els dos dramaturgs s’encarreguen de mostrar en escena que el poble viu en unes condicions de misèria insostenibles que, amb el detonant de l’«assumpte del collar», d’un valor aproximat de vint-i-tres milions d’euros, acabaran desembocant en la fonamental Revolució Francesa. El principal al·licient d’El collar de la reina, ben dirigit per Adrià Aubert i Carla Coll, és la versatilitat dels dos únics actors del muntatge. Amb un ritme admirablement actiu i unes interpretacions ben emmotllades, Marta Pérez i Arnau Puig donen vida a més d’una desena […]

Què estem disposats a fer per la família? Els vincles familiars han de ser incondicionals? Què defineix qui és la família de cadascú? Escrita i dirigida per Israel Solà, Austràlia és una comèdia dramàtica sobre els límits de les relacions familiars. L’espectacle comença quan dues germanes viatgen des de Barcelona fins a l’altra punta del món per tal que una d’elles pugui donar un òvul a la tercera germana, que viu a Oceania i que té dificultats per ser mare amb la seva parella. Però el que havia de ser un mes de retrobaments i gestions pràctiques esdevé una prova de foc per a la relació entre totes tres. L’Elena (Ester Cort) és una dona vitalista, fotògrafa, que està disposada […]

Un pròleg, quatre monòlegs, un epíleg i una escena final conformen l’estructura de La dona fantasma, el nou espectacle de la companyia T de Teatre, que en aquesta ocasió ha estat escrit i dirigit el dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco. Som als anys setanta, i quatre mestres d’escola expliquen un episodi vital que les vincula a cadascuna amb un fantasma: una amant argentina, una mare morta, una companya sentimental i una actriu afusellada. La música en directe, a càrrec de Joan Palet (violoncel) i Rafel Plana (piano), crea un ambient acollidor i discret que acompanya les actrius en tot moment i dona unitat al conjunt de l’obra. En aquest ordre,  Marta Pérez capta l’atenció i l’empatia del públic interrogant-se sobre […]

Fer riure a partir d’escenes quotidianes té dues cares: per una banda, és senzill perquè tothom s’hi pot sentir fàcilment identificat; per l’altra, és complicat perquè qualsevol exageració o llicència que es passa de la ratlla és detectada per l’espectador, que desconfia. Rovira vs. Rodríguez, però, agafa els punts forts d’una situació del tot creïble i aconsegueix les rialles del públic traient suc d’estereotips i fent bromes de caràcter cultural, sexual i polític. Aquest espectacle forma part de la trilogia que Cristina Clemente i Nelson Valente han escrit i dirigit —amb la col·laboració de Muguet Franc com a ajudant de direcció— dins del marc d’un projecte de creació escènica internacional d’On el Teatre Batega, que vincula el teatre català amb […]