Neus Mònico Fernández

Quan em van proposar d’anar a veure un espectacle de teatre que es feia a les fosques, de seguida vaig dir que sí. No n’havia vist mai cap, i la veritat, tenia molta curiositat. Si us haig de ser del tot sincera, ni tan sols n’havia sentit parlar mai d’aquest tipus d’espectacle, tot i que es veu que ja porta més de vint-i-cinc anys formant part dins la cartellera Argentina. La tècnica del Teatro Ciego neix a Córdoba (Argentina) en el 1991 de la mà de Ricardo Sued. Al 2008 s’inaugura el Centro Argentino de Teatro Ciego, un espai on tots els espectacles es fan en absoluta foscor. Ara farà un any dins la programació d’aquest teatre es va estrenar […]

“Atlàntida 92”, escrit i dirigit per Laia Alsina, és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló ((Cicle de Companyies Independents en Residència), un projecte que neix al 2014 amb la voluntat de donar suport als col·lectius teatrals que treballen de forma independent i autogestionada i de crear un espai de diàleg entre el Teatre, les companyies i el públic. Hi ha dos elements fonamentals amb els que es defineixen aquesta companyia i que hi són presents a «Atlàntida 92», la col·lisió entre teatre de text i teatre físic, i el desenvolupament de l’espectacle dins un caràcter polític. 1992 Barcelona inaugurava els Jocs Olímpics i es jugava la final de la Copa d’Europa entre Barça i […]

Fa uns anys vaig llegir en la revista National Geographic un reportatge que parlava de la troballa d’un text de més de 1700 anys d’antiguitat. Un text que de ser veritat podia canviar la història del cristianisme. Es tractava de “L’evangeli de Judes” “L’evangeli de Judes” és un evangeli gnòstic escrit en copte, el text del qual va ser parcialment reconstruït el 2006. Té un notable focus positiu sobre la persona de Judes Iscariot qui, segons els evangelis canònics, va trair Jesucrist a les autoritats romanes, que el crucificaren. Ara per ara, cap altra prova històrica no dóna suport a aquest evangeli, ni als evangelis de la Bíblia. Però…i si fos veritat… I si l’home més odiat de la història, […]

El que ha fet Roberto Alonso és realment extraordinari !!! Entrem a la sala. Aquesta està dividida en dos zones: la zona A i la zona B. A mi m’ha tocat la zona B. Dins l’espai escènic està dividit en dos per un arc d’embocadura (que ens recorda als utilitzats en el teatre a la italiana que tant agradava a Brossa). Un teló de tela negra no ens deixa veure el què està passa a l’altra banda. Roberto transformat en MC Clown i Jordi Cornudella (el músic) es passegen d’una banda a l’altra de l’escenari. Entra a escena una cantatriu (Elena Martinell), una ballarina stripteasista (Laura Marsal) i un saltimbanqui (Davo Marín). Aplaudiments, crits, riures. Què està passant a l’altre […]

Després de veure l’obra de Lluïsa Cunillé “Après moi, le déluge” convertida en opereta sota la direcció de Jordi Prat i Coll, tenia claríssim que “Je suis narcissiste” d’Helena Tornero no me la podia perdre. “Je suis marcissiste” és una història sobre el narcisisme expressada en forma d’òpera bufa. Helena Tornero ho treballa dins del món de les arts, tot i que de narcisistes n’hi ha a tot arreu: a la feina, a la família o en una relació de parella. Jo fins hi tot m’atreviria a dir que tots nosaltres en un moment donat hem estat narcisistes. L’argument gira en torn a Clotilde, una gestora cultural, la mort del seu gat, els personatges excèntric que la rodejant i la […]