Neus Mònico Fernández

Vaig decidir d’anar a veure aquest muntatge després d’assistir a l’acte programat per la Fundació Romea (La figura del maligne a Milton i Molière), on l’Andrés Lima i en Sergi Belbel explicaven les claus de la dramatúrgia de Molière i de l’obra poètica de Milton, i com la fascinació per la figura del Maligne en tots dos autors pot ser rellegida en clau actual. Va ser quan l’actriu Cristina Plazas va llegir i interpretar alguns fragments del Paraíso perdido de John Milton, en versió d’Helena Tornero que vaig decidir de no perdrem per res del món aquesta obra. La veritat ha estat tot un encert, Paraíso Perdido és un gran espectacle en tots els sentits. L’adaptació dramatúrgica de l’Helena Tornero, […]

Amor a les arts escèniques entre pares I fills. Travy sorgeix d’una proposta que li fa el Teatre Lliure a Oriol Pla. Oriol Pla dirigeix un espectacle de clowns en el que cadascú s’interpreta a si mateix. És tracta d’una reflexió i homenatge entre el teatre i la vida d’una família on tots pertanyen al món del teatre. Ells són la família Pla-Solina, de nom artístic la família Travy. Quimet Pla (un dels fundadors de Comediants), Núria Solina (cocreadora de companyies com el Circ Cric), Diana Pla (actriu) i Oriol Pla (dramaturg i actor tot terreny), una família als qui agrada i estimen el teatre, i que ha tingut el teatre com a forma de ser i viure. Travy és […]

Mariona Esplugues és l’autora, creadora, directora i intèrpret de Boja, un espectacle multidisciplinari que combina interpretació, dansa i cant en directe. Boja es va estrenar al Teatre Eòlia l’abril de 2022. Després de l’èxit rotund de públic i crítica, es va programar durant el mes de juliol al mateix Teatre Eòlia. Dissabte a la nit es va estrenar al Teatre del Raval. Val a dir que la sala era plena de gom a gom i que va ser tot un encert haver triat d’anar a veure aquest muntatge. Aquest monòleg sorgeix de la necessitat de compartir i fer visible l’experiència personal viscuda per la Mariona durant aquests darrers setze anys; de la necessitat de deixar de tenir por del que […]

En plena era digital, on tothom està connectat permanentment a internet, al mòbil o a les pantalles digitals, l’escriptura de cartes a mà és una cosa abocada a l’extinció. Hem passat del ritual de la paraula escrita al telèfon, i del telèfon al mòbil. Hem deixat d’enviar postals i regalar targetes de felicitació. Ens comuniquem per mail, whatsapp o Messenger. Què ens ha passat? Per què ens hem tornat persones fredes i distants, incapaces de dedicar una mica de temps a escriure unes paraules per algú important? Com i quan va néixer Cartes d’amor Quan el dramaturg A. R. Gurney va començar a crear Cartes d’amor, tenia la intenció d’escriure un llibre. Va enviar el manuscrit a The New Yorker, […]

Un home que parla amb si mateix, a nosaltres, a ningú A partir de Manyaga (relat fantàstic), un relat breu de Fiodor Dostoivski, publicat originalment dins el Diari d’un escriptor l’any 1876 sota el títol Krótkaia, un relat fantàstic, neix Orgull, un text fascinant amb un rere fons intimista i inquietant. En el procés de creació i adaptació teatral d’aquest muntatge, i partint de la traducció d’en Miquel Cabal, hi han treballat l’Oriol Broggi (direcció), l’Andreu Benito (idea original i interpretació) i en Ramon Vila (dramatúrgia) L’orgull és el tema principal i un dels principals conflictes (psicològics i existencials) que pateix el narrador (protagonista) d’aquesta història. L’orgull és la causa de moltes de les seves desgràcies, i també la causant […]