Neus Mònico Fernández

Laura Aubert i Bernat Cot han escrit i protagonitzen Els secundaris, una peça inspirada en els espectacles populars del Paral·lel dels anys vint, amb la qual Els Pirates han volgut celebrar el vintè aniversari del naixement de la companyia. Dos únics actors a escena Laura Aubert i Bernat Cot interpreten una quinzena de personatges (un compartit) i cinc figuristes. A un ritme trepidant passen de ser els secundaris, a les mares de les artistes, les vedettes, els policies, els empresaris. És un canvi constant de caracterització durant tot l’espectacle on s’utilitzen perruques, postissos i barrets. Tot està cuidat al mínim detall, la música, el so enllaunat de les cançons, la il·luminació, el vestuari, les coreografies inspirades en l’època, el moviment, […]

Company és una de les obres mestres de Stephen Sondheim (cançons) i George Furth (llibret). Es va estrenar el 1970 a l’Alvin Theatre de Broadway i va ser nominat a catorze premis Tony , imposant-se finalment en sis categories, entre elles, a la de Millor Musical. Va arribar a Londres dos anys després i des de les hores s’ha pogut veure al llarg de tot el món. La versió que ens arriba al Teatre Apolo de Barcelona es va estrenar al Teatre del Soho CaixaBank de Màlaga i la signa l’actor Antonio Banderas, que a part de fer-ne una revisió del text, situant l’acció en els anys setanta, i dirigir-la, és qui va interpretar al personatge principal en les funcions […]

Demà dimecres 25 de maig s’estrena El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. D’entrada us dic que no us la perdeu per res del món! La vaig veure el passat desembre al Festival Temporada Alta de Girona i us puc assegurar que és una autèntica joia teatral. Text, direcció I interpretació brutals! El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc és el primer d’un conjunt de tres textos escrits per un intèrpret que pertanyen al «Tríptic de l’epifania» i que parla de la destrucció de la bellesa i de la necessitat de l’expiació. El text, guanyador del XLV Premi Born de Teatre 2020 Cercle Artístic Ciutadella, és de Josep Maria Miró. Es tracta […]

Despres de Hostiando a M i Rebota rebota y en tú cara explota, Patatas fritas falsas és la tercera peça d’una trilogia en la qual Agnés Mateus i Quim Tarrida parlen de la violència. En aquesta ocasió es tracta d’una contundent i impactant performance contra la violència política i els grups que la promouen; de com es fa servir la por per canviar, controlar i manipular a la societat i de l’actitud conformista i passiva d’aquesta societat, incapaç de reaccionar i aturar un problema que cada dia avança amb més força. La posada en escena està molt cuidada. El so, la llum, les imatges, tot en conjunt són una part molt important pel bon funcionament de l’espectacle. Els silencis, les […]

Aquest espectacle forma part del Cicle 3D, tres dramatúrgies catalanes sobre la realitat més immediata. Un espectacle multidisciplinari que combina text, música en directe i projeccions. «No m’hauria imaginat mai desitjant la mort a algú, menys encara al meu pare» Quan algú estimat deixa de ser la persona que era, desitjar que tot s’acabi pot ser un acte d’amor. Quan algú viu un procés de deteriorament físic i mental sigui a conseqüència d’un ictus com el pare de la protagonista, o per un càncer incurable, com va ser el cas del meu pare, i veure que es converteix en un ésser totalment dependent, és una de les coses més tristes que m’ha tocat viure. Desitjar que tot s’acabés, va ser […]