Neus Mònico Fernández

Café d’Automne és el títol d’aquest espectacle que construeix la ballarina Claire Ducreux al voltant de la música de la cantaora Mayte Martín. Petits moments i encontres de diferents personatges situats en un parc un dia de tardor. És un espectacle ple de bellesa, sensibilitat i poesia que t’envolta de principi a fi. També hi participen el coreògraf i ballarí Toni Mira, el Quartet de corda Quixote, Luis Carmona al piano i Ximo Clemente al contrabaix. L’espai escènic és màgic i meravellós. La posada en escena separada en dos nivells l’he trobat molt encertada (la grandària de l’Auditori dona per això i molt més). M’agrada molt els petits detalls que té la Claire Ducreux a l’hora de crear un espectacle, […]

Primer de tot, tornar a donar les gràcies a Xavier Bobés per aquest magnífic espectacle. És un treball extraordinari que requereix d’un gran esforç personal i hores de preparació per cada una de les representacions. Sé que no puc explicar el que passa, i que heu de viure l’experiència personalment, així que intentaré explicar-vos tan sols el que a mi em va transmetre. Possiblement ha estat una experiència totalment diferent per a cada un dels que hi érem presents, us intentaré descriuré el que va ser per mi. Per mi ha estat un viatge en el temps… a la meva infantesa. Tornar a recordar moments i vivències que tenia adormides dins meu i que amb el pas del temps segurament […]

Amb un francès molt bàsic i fàcil d’entendre, s’ha estrenat a La Seca Espai Brossa Les Rois Fainéants, una proposta divertida i desenfadada de la jove companyia Cocotte. Les Rois Fainéants neix en un taller de creació de 3er d’interpretació de teatre físic, dirigit per Joan Cusó, professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, que agafa com a referent i font d’inspiració dels seus personatges la Cia de teatre Les Deschiens i Jacques Tati (actor, guionista i director de cinema francès). L’espectacle és una crítica en forma de “divertimento”, on es barreja realitat, fantasia, absurd, humor i tendresa. Un treball multidisciplinari (treball amb objectes, música, text, gest), amb un component visual molt important. L’escenografia de Marta Bayer ens situa dins […]

“Nàufrags” ha estat el tercer espectacle que hem vist dins del cicle de creació escènica Oh! Poètiques de la il.lusió que s’ha fet al Mercat de les Flors. Moviment, paraules, objectes i música que es barregen per oferir-nos propostes d’autor properes al teatre d’objectes. Mitja hora abans de la funció, vam poder assistir a una sessió d’introducció a l’espectacle. Sempre és interessant que t’expliquin detalls que possiblement passen moltes vegades desapercebuts, com saber que tot el material utilitzat en l’escenografia passa per les mans d’en Lluís Danès (li agrada tenir ple coneixement de la matèria prima que s’utilitza), que és un home poc convencional, o que utilitza la poesia per poder explicar la crua realitat. A “Nàufrags” en Lluís Danés […]

Arriba a La Vilella un muntatge que fa molt de temps que li anàvem al darrera: Don Joan. Memòria amarga de mi, el primer dels espectacles de Miquel Gallardo i l’únic que em faltava per veure del seu repertori. La meva valoració és la màxima *****, per molts motius, la fantàstica direcció de María Castillo, una il·luminació molt efectiva, i la magnífica feina i esforç que hi dedica en Miquel Gallardo en fer creïble la quantitat de personatges que ha d’interpretar (juntament amb el seu propi personatge), mostrant diferents canvis de veus i maneres de moure’s, personalitzant cadascun d’ells, arribant a donant-los vida pròpia i aconseguint que els espectadors ens oblidem que són titelles. Mèrit afegit és que en l’actualitat […]