Neus Mònico Fernández

Òpera, dansa i flamenc a la Muntaner. Un espectacle que tal i com ha explicat Murias neix dels petits espectacles concert que als anys 20 es feien per les cases, sobretot a Andalusia i a Madrid, on un “senyorito” convidava a un “bailaor”, un músic i un “cantaor” a casa seva i es passaven dos dies o més tancats, sense parar de cantar i ballar. Amb aquesta obra s’ha volgut rememorar l’ambient que es vivia durant aquella època, fent un repàs de la seva música. Es tracta d’una espècie de recital atípic on quatre personatges solistes: un pianista, una soprano, una bailaora i un músic expert en les castanyoles, juntament amb el públic, creant un espectacle íntim i proper. En […]

“2051.Una comèdia distòpica” és una obra de ciència ficció ambientada en un possible futur molt proper , on se’ns presenta una societat del tot absurda que està dominada per les noves tecnologies. En aquest cas l’obra es centra en les xarxes socials, més en concret en una nova xarxa social que està de moda, on els usuaris hi han quedat atrapats i es relacionen virtualment entre ells. A través d’un programa anomenat Drims, es pot triar amb qui, quan i on poder tenir sexe “virtual”, una situació del tot distòpica, conseqüència de la societat en la que actualment ens trobem. Penso que l’Ivan.F. Mula ( escriptor, director i actor d’aquest muntatge), ha volgut criticar d’una forma satírica, l’ús i la […]

Una dona es troba amb un empresari teatral per parlar sobre una obra que ha escrit. Ell vol celebrar la reunió en un gran restaurant, però ella es nega a entrar en un lloc com aquell. “¿Es necesario que coma con usted? ¿En ese lugar? ¿Es absolutamente necesario? ¿Es necesario para mi obra?”. Així comença el monòleg “Mi relación con la comida”, un text escrit per Angélica Liddell, amb el qual va guanyar el Premio SGAE de Teatre 2014. El fet del ser un restaurant de categoria és el desencadenant de la reflexió sobre del seu origen i les seves conviccions. L’obra és la reflexió que fa l’autora sobra la novel·la que ha escrit, adonant-se que la persona que li […]

De vegades no hi ha prou en tenir un bon text, unes interpretacions brillants i una bona veu per ser un espectacle d’aquells que en diem rodó. Avui ha estat una d’aquelles vegades que no saps perquè no t’ha acabat de convèncer el que has vist, tot i que tots els seus ingredients eren més que bons.Com quan fas un arròs amb peix fresc i no t’ha quedat espectacular. La companyia La Pavana ha triat el teatre Romea per celebrar el seu 30 aniversari, i nosaltres com a fidels seguidors d’aquesta companyia, que vàrem descobrir al Versus Teatre amb la adaptació de l’obra “Una jornada particular” (un dels millors treballs de la companyia), els hem anat seguint en totes les […]

L’entremès és una peça dramàtica, burleta, breu i d’un sol acte, amb molt de moviment i enrenou per part dels protagonistes; personatges que pertanyien a les classes populars i que solia representar-se a finals del segle XVI i durant el segle XVII i XVIII ( durant el segle d’or espanyol), fins a la seva prohibició en el 1780. Es tractava d’un espectacle que es basava fonamentalment en l’entreteniment. Petites obres senyalades d’immorals en la seva època, on es criticava obertament els costums d’aquells temps. Un dels dramaturgs més representatius d’aquest tipus de relats va estar Miguel de Cervantes Saavedra. En aquesta ocasió la companyia La Abadia, ens presenten tres dels vuit “entremeses” escrits per Cervantes: “La cueva de Salamanca”, “El […]