Neus Mònico Fernández

El Festival Grec torna a estar present dins del Museu d’Arqueologia amb l’espectacle “Farsa”, un text escrit pel poeta, novel·lista, director i dramaturg Albert Mestres. L’espectacle està estructurat en tres parts, tres escenes amb tres personatges i interpretacions diferents, en que s’ha utilitzat un llenguatge diferent. Els personatges: Joan Pròleg, Gènia (noia muda) i un Actor. No hi ha escenografia. La primera part “Pròleg” és interpretada per en Quimet Pla, el maquinista del teatre que ha de fer temps i salvar l’espectacle que encara no ha començat. És un monòleg en forma de comèdia. “Sóc el maquinista. Bé, el maquinista… maquinista és un dir, perquè en aquest teatre, oi, de màquines… Bé, en realitat també sóc el regidor de sala […]

Nosaltres vam veure molt poc d’aquest espectacle, perquè l’hora en que començava encara estàvem treballant, així que vam entrar cap al final. Sempre que sortim d’alguna proposta que en un principi no entenem que ens volia dir, de camí a casa l’anem comentant. Vam arribar a la conclusió de que la feina que s’havia fet era impressionant; set hores de discurs del tot abstracte, que no portaven en lloc, van aconseguir i provocar en l’espectador la seva finalitat: provocació, indignació, parlar, crear debat. Portem parlant-ne amb uns i uns altres durant quatre dies…no us sembla interessant?, ..creieu que no han aconseguit el que volien? Després de reflexionar sobre l’objectiu d’aquesta obra, i haver provocat que la majoria dels espectadors marxessin […]

Que difícil és ser pares !!! Et creus que ho estàs fent millor que ningú, fins hi tot millor que els teus pares, i al final te’n adones que l’ofici de la paternitat és realment molt complicat. Mireu , dons a mi m’ha agradat molt el plantejament que fa en David Plana sobre l’assumpte de la paternitat. És un zasca!!! en tota la cara a aquells que es pensen que ho estan fent millor que ningú, i s’omplen la boca dient: “el meu fill no”. En definitiva això és el que li passa a en Roger Denís (Lluís Soler), l’alcalde d’una petita ciutat, que viu en un loft de disseny en una de les millors zones de la ciutat. Es […]

Llàtzer Garcia s’ha inspirat en una de les millors sèries televisives dels anys 60, «The Twilight Zone” (La dimensió desconeguda), per escriure “L’última nit del món”. “La dimensió desconeguda” va ser pels espectadors, una obertura cap al món de la fantasia, la ciència ficció i les coses desconegudes. Us haig de confessar que va ser una de les meves sèries preferides J . Qui no recorda la sintonia del començament del programa i aquella veu tan misteriosa que deia …” Més enllà de percepció humana hi ha una cinquena dimensió. Una dimensió vasta com l’espai i eterna com l’infinit, just a mig camí entre la llum i l’ombra, entre la ciència i la superstició. Va des del més obscur dels […]

Parking Shakespeare estiu és una cita que no em perdo cap any. De seguida que surten els dies anunciats, em reservo a l’agenda el primer dilluns que s’hi pot anar. Així que com si es tractés d’un ritual, agafo el coixí i l’ampolla d’aigua… i som-hi corre cuita a agafar un bon lloc (s’omple ràpidament) al Parc de l’Estació del Nord. Com és habitual, cada temporada els Parking Shakespeare trien un a director perquè esculli, adapti i dirigeixi una de les comèdies de William Shakespeare. Aquest any han elegit a en Marc Rosich, i en Rosich a triat “Les alegres casades de Windsor”, una de les seves obres preferides escrites per W. Shakespeare. I que creieu que passa quan s’ajunten […]