Neus Mònico Fernández

La Remi és una dona un tan peculiar. Viu sola en un pis ple d’escombraries i trastos vells. De seguida ens adonem que pateix el Síndrome de Diògenes. De tan en tan, recicla per la finestra, cosa que fa que no s’avingui gens amb cap dels seus veïns. La seva mascota és una gata de peluix a la que anomena Passionaria. Li agrada fuma puros i beure anís. És atea, republicana i ex prostituta. Això sí ,com diu ella: “Puta però regida por normas morales”. L’acció transcorre durant la nit de Cap d’Any. La Remi ha portat a casa seva la Leti (Inma Alcántara), una noia que acaba de trencar amb la seva parella i es troba una mica passada […]

“A mi em diuen l’empestat, l’home tort, el desdenyat. Sóc l’Estrany, el malentès, l’Home Revoltat. L’un i l’altre, i tot plegat” Si us pensàveu que només Ivo van Hove era l’únic capaç de posar aigua dalt d’un escenari en aquesta Festival Grec, esteu ben bé equivocats, passeu per La Seca Espai Brossa a veure “L’Empestat”, una obra que no us deixarà gens indiferents. “L’Empestat” es va estrenar a Girona el 28 de novembre de 2015 dins del Temporada Alta, i ara s’ha programat dins del Festival Grec d’enguany. La posada en escena que ha triat en Xavier Albertí, director d’aquest muntatge, no us deixarà gens indiferents. Un piano i pluja…Sí, sí, a la sala de la seca també plou !!! […]

“Estació Tèrminus” és un d’aquells espectacles que quan em pregunten que tal…dic “sí però no”. M’explico… tot ha estat perfecte (escenografia, interpretacions, llum, text, direcció,…), però el resultat final no ha acabat de quallar. El públic de seguida que entrem a la sala, ens adonem que estem en una sala d’espera d’una estació de tren ( els llums, les estructures de ferro, les màquines expenedores de menjar i begudes, les maletes i bosses de viatge), no hi falta cap detall. En mig de l’espai escènic hi ha col·locats uns bancs. Alguns espectadors s’hi asseuen. En aquell instant passen a formar part de l’acció. Ells seran els indiferents, els que s’ho miren tot i no fan res, els observadors impassibles dels […]

Quatre membres de la tribu dels Afasians s’han reunit per fer una conferència sobre la destrucció del jo, l’apertura de la caixa del Gat Schrödinger (un gat quàntic, que pot estar viu i mort al mateix temps, a més a més d’estar en dos llocs a l’hora). Ens han parlat de les partícules, els àtoms, les ondes i d’en Sancho i en Quijote ( que tothom sap qui són però mai ningú s’acaba de llegir el llibre). Dels experiments rituals i la demostració analògica de la física de las possibilitats. De les estratègies per l’ús i la integració de les diferents dimensions. Una taula amb quatre micròfons i un sofà, en el que faran un descans sense descans…, són tot […]

La Partida la vaig veure a la Fira de Tàrrega. Us deixo la meva valoració que vaig escriure el 12- Setembre- 2015. A “LA PARTIDA” conviuen i dialoguen el futbol i la dansa. 5 ballarines, 5 futbolistes i un àrbitre. Lloc: un camp de futbol, el públic assegut a les grades. Comença una peculiar partida de futbol amb regles pròpies. No es tracta d’una fusió entre aquestes dues disciplines, sinó un diàleg entre elles. La intenció de la creadora és que els dos grups “enfrontats” siguin el màxim d’antagònics possible, per això en aquest projecte s’ha triat a homes futbolistes i dones ballarines. La Companyia segueix en la seva labor de combinar la dansa contemporània amb els seus antagònics; aquesta […]