Neus Mònico Fernández

“White Rabbit Red Rabbit” és una obra del dramaturg iranià Nassim Soleimanpour, que es va estrenar en el Festival Fringe d’Edimburg. Ha estat traduïda a més de una quinzena de idiomes, i s’ha pogut veure a molts llocs del món, com Londres, Edimburg, New York, Canadà,… Ara la teniu la oportunitat de poder-la veure a la sala Barts de Barcelona de la mà de Hause&Richman, la productora de Jordi Casanovas i El Terrat. Entro amb curiositat. No sé el que veuré. A dalt de l’escenari: Una taula. Dos gots d’aigua. Un ampolleta amb verí. Una escala. Un sobre tancat. Un intèrpret. Cap director. Cap assaig. Cap informació. Un requisit: un cop comenci s’arribarà fins el final. Sigui el que sigui […]

“Cosmètica de l’enemic” és l’adaptació i traducció que ha fet Pablo Ley de la novel·la “Cosmétique de l’ennemi” de l’escriptora belga Amélie Nothomb, que la podeu veure a Porta4 sota la direcció de Francesc Amaro . Tota la història passa en el vestíbul d’un aeroport. Dos protagonistes, Jérôme Angust i Textor Textel. Dos personatges magníficament interpretats pels actors Santi Margarit i David Òbia, que estan totalment entregats als seus papers en tot moment. Unes interpretacions que van “in crescendo” a mida que transcorre l’acció i que són des de un bon començament del tot creïbles. Estem davant d’un text extraordinari, construït per un únic diàleg entre dos personatges. El vocabulari és molt precís i directe. Es tracta d’un joc a […]

A partir de “La vida de Galileo” l’obra de teatre del dramaturg alemany Bertolt Brecht escrita en 1939, Carme Portaceli ha creat l’espectacle “Galileu” que es pot veure al Club Capitol . Galileu va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Fou el responsable del naixement de la ciència moderna, i va qüestionar els principis sobre els quals, fins a aquell moment havien sostingut el coneixement. Penso que «Galileu» és un muntatge molt interessant i del tot imprescindible si ens ho plantegem des del punt de vista que és un espectacle que va dirigit a un públic molt jove, més concretament a estudiants de primer d’ESO. La meva valoració és […]

“Boscos” és l’última obra que faltava de veure a Barcelona i que tanca la tetralogia “La sang de les promeses” del dramaturg canadencolibanès Wajdi Mouawad. “Boscos” juntament amb “Litoral”, “Incendis” i “Cels” és una obra contemporània que amb el temps esdevindran clàssics de la literatura universal. Tornem a estar davant d’un muntatge que t’enganxa des d’un bon començament. Boscos amaga una història terrible, èpica i tràgica. És una obra en la que s’ha d’estar molt atent per no perdre’n el fil, ja que l’acció transcorre per la vida de set generacions de dones, que va des del 1871 al 2006, d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sahara, a Luce, a Aimée i finalment a Loup, el personatge principal […]

Joan Brossa va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, i un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. Per ell tot l’art era poesia. Un quadre, una escultura, el teatre, fins hi tot la màgia esdevenia per ell poesia. De fet la poesia és l’element comú en tota la seva obra, d’aquí ve que Brossa qualifiqués el seu teatre de «poesia escènica», “Diumenge” n’és una mostra. Als que us decidiu anar a veure “Diumenge” no espereu trobar teatre tradicional. No hi plantejament, nus, ni desenllaç. Brossa substitueix l’argument per situacions. A primera vista sembla que estiguis davant d’un quadre […]