Cos, espai, temps, moviment això és “Heartbeat”, un espectacle que es presenta per primera vegada a Barcelona dins el programa Corpografies que s’ha pogut veure al centre de creació de dansa La Caldera durant el mes de juny.
“Heartbeat” és un solo de moviment per a una intèrpret, en un espai buit i d’una durada de 180 minuts aproximadament. Degut a la seva durada al públic sens permet sortir i entrar de la sala mentre dura l’espectacle. Jo no em vaig moure. Estava fascinada pel que estava veient i no em volia perdre cap detall dels que ens oferia la coreògrafa i performance Sandra Gómez, una valenciana especialista en solos.
El primer que podem escoltar durant una bona estona, gràcies a un sensor mesurador de freqüència cardíaca, són els batecs del cor de la Sandra Gómez en repòs. Els seus batecs constitueixen un ritme.
Després d’una bona estona, deixa el sensor damunt la taula de so i es col·loca una cinta mesuradora del ritme cardiac al voltant del seu tors, en una gran pantalla que hi ha al fons de la sala hi apareix durant tota la representació una flatline, la projecció de l’electrocardiograma dels batecs del cor de la Sandra a temps real.
Comença a sonar la música.
Sandra Gómez comença a transmetre’ns al que a ella li transmet aquella música. Música que ens recorda a aquells batecs que fa uns moments estàvem escoltant… techno, dance, electrònica, màquina. Ella es deixa portar pel ritme, ens ofereix una multitud d’estils, contemporani, popping, krumping. Camina i corra. Moviment.
S’atura per uns instants i s’acosta al públic. Se m’acosta, m’agafa la ma i la col.loca damunt del seu pit. Puc escoltar el ritme dels batecs del seu cor. És un moment realment increïble. Ella em somriu. No cal dir rés.
Sandra Gómez en aquesta interpretació va fer servir el batec del seu cor per una qüestió rítmica i per una qüestió de so purament musical . El ritme és dins nostre. La música que hem escoltat al llarg de les tres hores que dura aquesta proposta, ens recorda al so dels batecs del seu cor.
Aquesta fusió de ritme i moviment acaba esdevenint una coreografia única i irrepetible, un solo que experimenta el moviment en el ritme de la música.
De la mateixa manera que els batecs del cor constitueixen un ritme, la música també disposa d’un ritme més o menys regular. El ritme està present en qualsevol peça musical.
Sandra Gómez escolta el seu interior, i de manera especial, el batec del seu cor. Els seus moviments poden anar més o menys accelerats, però sempre dins d’una freqüència.