Diario de una orientadora de sala: Teatre argentí en estat pur

Diario de una orientadora de sala
24/07/2017

La Badabadoc Teatre, un espai de creació i experimentació teatral contemporani, aposta de nou pel teatre off d’Argentina. Si la temporada passada ens sorprenia amb “La sala Roja”, escrita i dirigida per  Victoria Hladilo, aquest any ho fa amb l’obra “Diario de una orientadora de sala” dirigida per Gonzalo Facundo López i escrita per Mariano Clemente i Victoria Casellas. Es tracta de teatre argentí en estat pur!

Tot i que no es troba dins la programació del Festival Grec, Diario de una orientadora de sala és un espectacle que cal tenir en compte. Penso que és una bona oportunitat de conèixer altres propostes i maneres de fer teatre fora del nostre país. Jo us recomano que hi aneu.

Després de tres anys en cartellera a Buenos Aires dins del teatre off argentí, i gràcies al èxit obtingut tan de crítica, com de públic, Guadalupe Cejas i Lara Andrés han decidit portar-la a la Badabadoc dins la seva programació. Diario de una orientadora de sala està basada en una experiència real ; la de la pròpia actriu Victória Casellas en l’època que va treballar com a orientadora de sala en un dels museus més importants de Buenos Aires.

Victoria Caselles es fica dins el paper de la protagonista, una noia que el que més desitja és ser actriu. Per poder aconseguir diners i marxar de casa dels seus pares, entra a treballar en un museu com orientadora de sala. Per matar les hores d’avorriment, degut a les estrictes normes del museu ,decideix escriure les seves vivències al darrera de les seves fitxes d’horaris d’esmorzar, i compartir un diari personal a través de Twitter.

Cal destacar una interpretació de Victória Caselles plena de matisos. El seu personatge passa per diferents estats d’ànim i ella ens els sap transmetre. La intensitat i desgast físic en la seva interpretació és realment impressionant. Tal i com vaig comentar-li a l’actriu a mi em va recordar molt al personatge de la Bridget Jones. “La Bridget Jones argentina”.

Tot i que es tracta de teatre de text, en el muntatge també hi col·laboren dos ballarins Matías Mancilla i Damián Sabán, que interpreten juntament amb Victória Casellas moments realment divertits, i algunes coreografies de Diego Franco.

No voldria deixar d’anomenar a l’actor Atilio Otero, que tot i que no recau sobre ell un gran protagonisme, ens va proporcionar molts moments realment divertits.

 

Després de la representació vam tenir la oportunitat de poder parlar amb la companyia. Va ser molt interessant poder intercanviar impressions i opinions sobre el muntatge. Només em queda que dir-vos gràcies per la vostra amabilitat. Gràcies per dedicar-nos part del vostre temps. Gràcies per compartir amb nosaltres les vostres il·lusions. Gràcies.

 

← Volver a Diario de una orientadora de sala