Mariona Rebull

Recordem breument l’argument: dos matrimonis de mitjana edat es reuneixen a la casa d’un d’ells per tal de solventar un conflicte entre els seus dos respectius fills. La cortesia, l’educació i la gestió emocional de la que tant presumeixen els anfitrions acaba caient per terra en la mesura que avança l’obra. Tot per posar sobre la taula la següent qüestió: som caníbals que mengem amb forquilla i ganivet? El cert és que una adaptació d’Un déu salvatge és apostar per un cavall guanyador. I en aquesta ocasió, a més, no s’ha escatimat en elements reclam: un elenc de primera espasa (Pere Arquillué, Ivan Benet, Laura Conjero i Laura Aubert), la direcció de Pere Arquillué i una adaptació del text original […]

Fer una obra de teatre de rabiosa actualitat té els seus riscos: pot envellir ràpid i malament. També les seves virtuts: la temàtica i els llenguatges estan convinguts amb el públic per endavant. Tothom situat així. A Conspiranoia – el nom no pot ser més explícit – és clar que sentirem de a parlar de terraplanistes; però també de relacions assimètriques, de geologia i sostenibilitat. Sobre l’escenari, actors que són per si sols un reclam i que, a més, no defrauden: Mia Esteve, Eduard Farelo, David Vert i Àurea Márquez. El punt de partida és el de quatre amics que es reuneixen – en aquest cas per, diguem-ho així, fer teràpia de xoc a una terraplanista – i a partir […]

La vida de Marilyn Monroe estuvo marcada por altibajos. Uno de los puntos más frágiles de su biografía se encuentra hacia el final de su vida, cuando la ingresaron en un centro psiquiátrico y su matrimonio con Arthur Miller ya hacía aguas. Y aun así, Marilyn Monroe se mantuvo en toda su dignidad. Esto es lo que viene a contarnos la obra Piano Blanco, donde Jimena González encarna la actriz norteamericana. La obra es la historia de aquellos días, de los pensamientos que la atravesaron durante aquella estancia así como un viaje hacia los orígenes traumáticos de Norma, es decir, de Marilyn antes que se convirtiera en Marilyn. El relato se articulará con la palabra y con el canto, en […]

El cos més bonic que s’haurà trobat lloc en aquest món és un text de Josep Maria Miró que va ser guardonat amb el XLV Premi del Born; es troba el cos d’un jove Albert que ens conduirà, mitjançant diverses veus, a conèixer la seva història, la del seu pare i la de tot un poble. Amb una estructura ja batejada com Rashomon – és a dir, una concatenació de monòlegs de diferents personatges– i un llenguatge cuidat i íntim ens trobem certament davant d’un peça imponent; ara bé, amb una trama plena d’abusos sexuals, redempcions i culpes: tot ja una mica rellepat. Per dur el text a l’escenari, la direcció Xavier Albertí va apostar encertadament per una sola interpretació […]

L’especulació immobiliària és un tema tan atemporal que quan el situem en una obra pre-olímpiades no hi apreciem cap canvi. Els rapinyaires és aquesta obra: pre-olímpica i en un entorn rural. L’especulació no fa distincions espai-temps i el que val per una Barcelona moderna també ho fa per un poble perdut si s’hi preveu algun tipus de negoci. Els protagonistes són un parella de ciutat que fuig al poble a la recerca de salut. Però allà no hi trobaran un món idíl·lic sinó més aviat hostilitat. Per part de qui? De l’alcalde i la seva tieta que faran i desfaran per fer-los fora del poble. Res ni ningú serà el que sembla en aquesta divertida comèdia de Roc Esquiu. Una […]