Mariona Rebull

Que l’argument i l’edat dels personatges no ens confonguin: La chispa no és només un espectacle per públic juvenil. I és que potser els adults no somien també en ser herois amb capa? L’experiència de l’obra comença abans que les llums s’apaguin i s’estreni la funció: s’immergeix a l’espectador, des del primer moment, en la botiga de còmics on transcorrerà tota l’obra. A partir d’aquí, anirem descobrint la història de 4 joves amb problemàtiques no tan diferents a la dels adults: timidesa, mals d’amor i d’ amistats. 4 joves, al que cal afegir un espontani, i també el veritable protagonista: l’heroi del Raval del que tothom parla però que mai es veu. Marc Angelet, autor de l’obra, ens té acostumats […]

En su habitual línea subversiva, la compañía Els Joglars nos presenta su última obra ¡Que salga Aristófanes! que se personifica como un alegato a la libertad de expresión. Ciertamente, es difícil en nuestros tiempos poder abrir la boca sin ofender, sin que nadie se sienta excluido o, por el contrario, incluido allí dónde no quiere estar. En el formato de comedia y humor, veremos como un profesor de clásicas – ya chochón– pondrá un centro de reeducación patas arriba con su mundo medio real – medio imaginario. Un centro de reeducación, sí, como lo escuchan. Un reformatorio donde inculcar lo políticamente correcto. ¿No es esta denuncia un gesto valiente hoy en día? Sí, pero también autocomplaciente para quien viene a […]

La proliferació de coach, teràpies alternatives, gurus, pensament positiu i experts en felicitat mereixia una obra com Teràpia integral. En aquest espectacle, basat en un curs d’elaboració de pa, tots els ingredients tenen la seva equivalència i el seu símil en el món dels traumes. Alhora també els protagonistes de l’obra duen al curs alguna ferida interna que resoldre. I aquesta ferida, òbviament, és també la nostra: el pas del temps, dubtes existencials, mals d’amor i sexualitat frustrada. I en la mesura que vagin elaborant el pa ­– amassar, esperar, utilitzar la massa mare – aquests traumes aniran aflorant. Però no només els dels alumnes. Aquí, de traumes n’hi ha per donar i vendre. I fins i tot el que […]

No és cap secret que la muntanya guarda perills per tots aquells que decideixen encarar-la. D’això ens parla FitzRoy. Però en parla només en aparença: el dilema que allá s’hi planteja, el de continuar l’expedició o abandonar-la (amb el que ambdues decisiones comporta) suposa en el fons els mateixos petits dilemes que travessem tots en la nostra quotidianitat. Aquí, la muntanya és només un context, una excusa, un decorat. El que importa a metres i metres d’altura és el mateix que importa en el dia a dia dels espectadors. Per això, m’atreviria a dir, aquesta obra funciona i agrada. FitzRoy ens dona el que promet: intel·ligència i diversió a la vegada. Ens dóna intel·ligència amb un argument ben trabat i […]

Últimament les veus contra el colonialisme se senten amb més força, sobretot al voltant de la presència o no de l’estàtua de Cristòfol Colom. No obstant, potser calia entonar algun tipus de mea culpa entorn els almogàvers (que encara no hem escoltat) o de la figura dels indianos, els catalans que es van enriquir a Amèrica i van transformar la costa del maresme amb palmeres i cases senyorials. I això és exactament el que ha fet Amèrica, l’obra de Sergi Pompermayer dirigida per Julio Manrique, que posa llum sobre una família fictícia però que fàcilment podem identificar amb qualsevol de les que a Catalunya es van fer d’or amb el tràfic d’esclaus. L’argument gira al voltant del 20è aniversari del […]