Mariona Rebull

D’alguna manera quan parlem del passat també estem parlant del present i del futur. Segur que més d’un cop heu vist alguna escenificació de cara la galeria per dirigir-se al món i dir: veus que tot va bé? Farmacèutiques, per exemple, que inauguren fundacions mentre enganxen a la gent premeditadament als opiacis; parelles que fingeixen que tot funciona mentre la seva relació està morta. Doncs el mateix va passar a Himmelweg o també dit camí del cel, un poblet on tot es reduïa a una mise en scène. – Vol el seu café? – Clar que pot fer fotos – Mira, així es llença una baldufa, deien aquells que l’executaven. Tot perfectament orquestrat, assajat i representat perquè la comunitat internacional […]

Basada en el mateix text (Le Père) de Florian Zeller guardonat amb un Oscar l’any 2021, arriba els nostres teatres l’adaptació de El pare. Protagonitzat aquí per Josep Maria Pou, l’obra ens durà a la ment d’un home refinat que ja no és el que era. Pèrdues de memòria i confusions cada cop més accentuades. Desorientacions que el duran a l’angoixa i a la por. A ell, per descomptat, però també a la seva filla (Rosa Renom) i als espectadors. Un noble exercici de posar-se a la pell de les persones que la nostra societat més abandona: els avis. Potser el teatre no té els recursos per reproduir els cops d’efecte i de sorpresa de la gran pantalla. Segurament, és […]

Reconec la meva ambivalència davant de les adaptacions de clàssics. Per un costat, pot ser un goig reviure d’una altra manera la història que ja sabem. Per altre, no és pretensiós creure que un pot aportar res nou? Si els clàssics són veritablement atemporals, no és un oxímoron voler-los adaptar al moment actual? A aquestes alçades explicar l’argument de Romeu i Julieta seria redundant: és ja un lloc comú i col·lectiu. Per contra, les formes d’aquesta adaptació sí donen per parlar. Sorprenentment, l’últim clàssic sota la direcció de David Selvas aconsegueix posar les últimes modes, tecnologia i recursos de direcció actuals al servei d’aquesta tràgica història d’amor. Qui no n’ha defugit i alhora anhelat ser-ne protagonista? Per un costat, Selvas […]

Els que seguim la trajectòria de Moreno Bernardi anem entreveient el segell de la seva direcció: poesia, acompanyament corporal, pulcritud en la dicció, llenguatge noble, certes dosis d’onirisme i sigui – cantada o narrada– un bon punt de musicalitat. Ho hem trobat a obres com La nit, Radionit o L’olor eixordadora del blanc. I és també el que trobarem en aquesta interpretació personal d’Eduard II escrita Christopher Marlowe, el considerat predecessor de Shakespeare. I com a tal no hi podria fallar la passió, el drama, el sacrifici i la mort que susciten les lluites de poder en una cort. Ens trobem davant del rei Eduard II que, tot i casat amb la Reina Isabel, viu un idili amb el jove […]

Èxit darrera exit, l’actriu i dramaturga Lara Díez Quintanilla va consolidant-se com una de les veus de referència al nostre país. Després de partir-nos de riure amb Khwam Sukh Sarmiento toca ara posar-nos seriosos, i molt, per tractar els abusos infantils i el transtorn límit de personalitat. I fer-ho amb una sensibilitat, tacte i fugint de qualsevol drama o excés innecesari. En El sensespai ens trobem en una consulta médica que ocupen al llarg de tota l’obra només dos personatges femenins: pacient i psicòloga. La pròpia Díez, ara com actriu que interpreta una especialista en salut mental, haurà de submergir-se en l’inconscient de la Tània (Gemma Polo) – i potser en el seu propi – per trobar les causes que […]