L’especulació immobiliària és un tema tan atemporal que quan el situem en una obra pre-olímpiades no hi apreciem cap canvi. Els rapinyaires és aquesta obra: pre-olímpica i en un entorn rural. L’especulació no fa distincions espai-temps i el que val per una Barcelona moderna també ho fa per un poble perdut si s’hi preveu algun tipus de negoci. Els protagonistes són un parella de ciutat que fuig al poble a la recerca de salut. Però allà no hi trobaran un món idíl·lic sinó més aviat hostilitat. Per part de qui? De l’alcalde i la seva tieta que faran i desfaran per fer-los fora del poble. Res ni ningú serà el que sembla en aquesta divertida comèdia de Roc Esquiu. Una obra que, amb aquesta temàtica, de ben segur no envellirà mai.
Els lectors, però, acostumats a la novel·la negre, segur que ràpidament veuran en el text alguna que altra costura. Tot i així, l’obra està travada amb intel·ligència i la tensió es manté fins al final, un final alhora tan sorprenent com previsible. Bona posada en escena i una gran feina dels actors – destaco especialment Roser Batalla – per mostrar-nos que, al cap i a la fi, tot està en venta i tots tenim un preu, oi?