Mariona Rebull

És una qüestió de gustos: reconec la meva feblesa pel teatre filosòfic i dialèctic. I L’Impossible n’és un paradigma. Es tracta d’un cos a cos entre un home que no pot demostrar la seva inocència i d’un fiscal que per molt que ho intenti, no pot presentar una acusació ferma contra ell. Com demostrar que un aïllat i solitari accident de muntanya entre dos enemistats és o no és realment fortuït? Alternant monòlegs de l’acusat i les interrogacions amb el fiscal ens anirem figurant no el que va passar aquell dia fatídic sinó tot el passat de traició i fraternitat que uneix el mort i l’acusat. Impossible es basa en la novel·la homònima d’Erri de Luca, l’escriptor italià que va […]

El “Mestre i el mar” és l’adaptació d’Eu Manzanares de la història d’Antoni Benaiges que s’ha difós com la pólvora en els últims anys: es tracta del mestre de Tarragona que va ser enviat l’any 1934 a un poble de Burgos i que, a través de la seva ensenyança va revolucionar les aules fins finalment desaparèixer al començament de la Guerra Civil. En aquest cas, la ficció parteix d’una demanda de memòria històrica per part de la Júlia, la neta d’un dels alumnes de Benaiges: què hi ha darrera de les fotos i els quaderns que amaga el seu avi? De l’obra, destacaria el pes i l’emotivitat implícita en un relat d’aquesta transcendència que es desplegarà de forma magistral, amb […]

La escritura tiene sus misterios; para acceder a ella hay que serle sumiso, doblegarse, estar a su servicio. Es así como, en plena escucha, durante noches de inspiración y obviamente de corrección y reescritura, el dramaturgo Albert Tola escribió Joven llama: la historia de la leyenda del monje que, tras ser condenado a muerte por lujuria, invoca al demonio para que le ayude a escribir el Códex Gigas – o la Biblia del demonio– en una sola noche y lograr así salvar la vida. Joven llama es un texto poético, cargado de imágenes, en el que el autor moldea las palabras para que el espectador le acompañe, a él y al monje protagonista, en esta metamorfosis en el que el […]

Tornar a les tragèdies clàssiques és tornar sempre a casa. Per molts anys i anys que hagin passat. En aquest cas, tornar a Ifigènia -d’Euripides- significa revisar la història d’una mártir, del fill sacrificat com ho van ser també Jesucrist o Isaac, els anyells bíblics. La historia és sobradament coneguda: després del rapte – o la fugida – d’Helena a mans de Paris, l’exèrcit grec parteix cap a Troia en clau de Guerra per recuperar-la. No obstant, les naus no poden llençar-se a la mar degut a la falta de vent; necessitaran doncs, segons l’oracle, el sacrifici d’Ifigènia, filla de Clitemnestra i Agamenón. Després de la mort d’Ifigènia, seguirán, en plena espiral de venjança, la d’Agamenón a mans de la […]

Els amants del teatre de les idees esperem les obres filosòfiques amb candeletes. I donada l’escassetat del gènere, quan arriben oportunitats com La disputa, no les podem deixar perdre. A més, el bon record –i llunyà –del Encuentro entre Descartes y Pascal joven, protagonitzat també pel Josep Maria Flotats, era un bon motiu per augmentar les expectatives de La Disputa. Aquí, com també en el Encuentro, ens trobem amb dos filòsofs rivals – o potser més ben dit: amb corrents de pensament oposades– que es trobaran cara a cara. El motiu de l’encontre –i de la disputa– entre Voltaire i Rousseau és el següent: s’està circulant un pamflet anònim que assenyala amb a Rousseau amb acosacions lletges –però certes?– i […]