Marc Ribera

Que un musical de nova creació, gestat per mans joves i amb voluntat inequívoca de contemporaneïtat, obrís temporada al TNC el 2024 és un d’aquells gestos que dignifiquen un ecosistema cultural. En un país que sovint viu de reposicions, franquícies i adaptacions de catàleg, veure néixer material propi —dramàtic i musical— és no només saludable sinó necessari. Que aquest material sigui fruit d’un equip creatiu jove encara ho fa més il·lusionant. Donar espai, pressupost i visibilitat a noves generacions no és un caprici: hauria de ser una obligació estructural. I que el Nacional, amb tot el seu pes simbòlic i pressupostari, confiï l’obertura d’una temporada a un projecte així és una aposta valenta i que cal celebrar. El punt de […]

Supersàpiens torna com una versió ampliada i (teòricament) immersiva de la peça original Sàpiens de Roc Esquius, reinventada al gran format per Sergi Belbel a la direcció, i amb Marta Torné i Enric Cambray com a caps visibles dalt de l’escenari. L’espectacle, que aquest cop s’escenifica a una nau/espai efímer del Poblenou passa del microespai on es va estrenar originalment (Sala Flyhard) a un megaespai on l’escenografia i les arts digitals prenen protagonisme. El projecte és valent, i d’agraïr la iniciativa de fer alguna cosa diferent: crear un univers físic i audiovisual que captura l’atenció i ofereix moments visuals i sensorials espectaculars. El nucli argumental, però, tot i que original en el seu plantejament, acaba caient en els arquetips fàcils […]

Les Mans és la darrera proposta de Llàtzer Garcia, dramaturg i director que ja va sent un habitual dels nostres escenaris… i no només. Perquè ja fa uns anys que, a arrel de l’èxit de la seva obra La Pols, en va fer una pel·lícula que, després del seu pas per cinemes, ja es pot gaudir a Filmin. Tornem a Les Mans, una obra que ens presenta una parella, la Paula i l’Isaac, que estan a punt de començar el rodatge d’una pel·lícula: ell, com a actor; ella, com a directora. Una pel·lícula força especial perquè explica la seva història, una època o crisi en la seva relació que no sembla tancada del tot. Una crisi personal i de parella […]

Caryl Churchill és una de les dramaturgues fonamentals de l’escena britànica contemporània. Amb 85 anys i mig centenars d’obres, ha estat pionera en articular un teatre on forma i fons treballen plegats a l’hora d’abordar de forma original i sorprenent temes com les minories, el poder, el feminisme o les relacions familiars en el seu aspecte més profund i subconscient. Fa més de 20 anys, va escriure “Un número” (traduït pel Jordi Prat i Coll com “Una còpia”), poc abans que la famosa ovella Dolly conegués la seva fi, i en un moment en què els debats sobre la clonació humana aclaparaven titulars. Dues dècades després, la clonació no és el tema que era i l’obra no acaba de tenir […]

La nova producció de Rhum&Cia és un pas endavant en la seva carrera teatral cap a un circ dramatúrgic o un teatre construït sota la carpa metafòrica del circ. En aquest cas, la troupe, capitanejada per Joan Arqué, aprofita l’any Picasso per fer-ne un espectacle que fa servir la figura del malagueny com a excusa per articular una proposta que, tot i recolzar-se sobre alguns elements de la vida del pintor, per damunt de tot desenvolupa els llenguatges propis de la companyia: el clown i la música. Algunes de les imatges més icòniques del pintor serveixen per composar un seguit de retaules visuals que se sustenten, principalment, en la música i en l’hàbil ús d’instruments que fa un destacat Xavi […]