Marc Ribera

El Sonall és una proposta dirigida a activar la memòria —en aquest cas vinculada a la Guerra Civil espanyola— des d’un dispositiu immersiu, físic, gairebé ritual. La voluntat és clara: apropar el passat al cos de l’espectador, fer-lo partícip d’un espai compartit on història i presència es toquen. L’espectacle es desenvolupa en un espai no teatral, amb el públic disposat al voltant de l’acció. Es parla d’immersió, però el que realment es proposa és una proximitat extrema: estar dempeus, molt a prop dels intèrprets, compartint el mateix espai. Aquesta decisió, que en teoria hauria d’intensificar l’experiència, té també una conseqüència lògica gens menor: el cansament. No és estrany veure espectadors joves que, al cap d’una estona, acaben asseguts o directament […]

Parlar de Memorias de Adriano és parlar d’un dels treballs més interessants de la ficció biogràfica del passat segle. Traslladar-la a una obra de teatre és, sens dubte, un regal. I més encara si l’adaptació neix de la mateixa mà que va esculpir la novel·la: Marguerite Yourcenar. L’autora realitza un exercici de destil·lació dramàtica fabulós, convertint la densitat filosòfica i la bellesa malenconiosa de la novel·la en un brillant monòleg ple d’imatges i reflexions que acarona la sublimitat. El muntatge arriba precedit d’una trajectòria impecable. Estrenat originalment al Festival de Mèrida (estiu del 24), aterra a Barcelona després d’una brevíssima temporada al Marquina de Madrid. Mantenir l’atenció i l’interès de l’espectador durant una hora i quaranta-cinc minuts amb un monòleg […]

El mite de la marioneta que vol ser nen de carn i ossos ha estat, històricament, un dels textos més maleïts i fascinants de la literatura universal. Quan hom descobreix que Enrico Ianniello, figura reconeguda en la connexió teatral Itàlia-Barcelona, s’apropia del text de Collodi, i convida Moreno Bernardi a participar de l’aventura, les expectatives se situen en un lloc alt. Ianniello no és un nouvingut: actor, traductor i director vinculat a noms com Toni Servillo o Pau Miró, ha demostrat una sensibilitat i tendresa especials per la paraula i el gest en muntatges previs. Adaptar Pinocchio per a un públic adult no és una novetat, però pot esdevenir un repte, com va demostrar Joël Pommerat, convertint el conte en […]

Hi ha projectes escènics que parteixen d’una doble complicitat, vital i artística. Tendrament n’és un exemple. El signen i l’interpreten Pau Vinyals i Judit Colomer, professionals de les arts escèniques i parella fora de l’escenari. Aquesta doble condició —artística i personal— es converteix en el punt de partida de la proposta: un espai teatral on la vida íntima i escènica s’entrecreuaran fins a confondre’s. El dispositiu dramatúrgic s’inscriu dins del territori de l’autoficció, un llenguatge que el teatre contemporani català ha explorat abastament els darrers anys. La proposta recorda inevitablement De Nao Albet i Marcel Borràs, estrenada al 2023 al TNC, on la trajectòria personal i artística dels creadors es convertia en matèria escènica de primer nivell. Tendrament participa d’aquest […]

Quan el dramaturg suec Per Olov Enquist escriu La nit de les tríbades a mitjans dels anys setanta, ho fa amb una idea clara: convertir el mateix teatre en un camp de batalla. L’obra recrea un moment turbulent en la vida d’August Strindberg, quan el seu matrimoni amb l’actriu Siri von Essen s’està desintegrant mentre assagen La més forta. A partir d’aquest material biogràfic, Enquist construeix un drama sobre el poder, la gelosia, la feminitat i la guerra de sexes dins l’espai teatral. L’obra va adquirir un gran prestigi internacional i es va convertir en un dels textos suecs més representats arreu del món. A Barcelona va tenir un moment històric quan el Teatre Lliure en va estrenar una versió […]