Lluís Mayench Pierre

Quatre dones en una habitació. Procedències diferents, ideologies diferents, moments vitals diferents i, en definitiva, diferents maneres d’entendre la vida i la mort. A fora, una revolta. Però la peça no és un debat conceptual sobre què està bé i què no. Ens trobem davant d’un text interessantíssim que avança en espiral i que, com una gran aixada, a cada passada fa un solc més gran a la intimitat d’aquests quatre personatges i ens permeten veure allò què viuen i també com ho viuen (recorda molt a textos de la Caryl Churchill) El distanciament creat pels comentaris que fan els personatges d’allò que diuen i fan combinat i trenat amb una interpretació de caràcter més realista exigeix a les actrius […]

Be God Is (bigotes, en un juego de palabras catalán) es una inyección de vitalidad y buen humor. Y tengo que reconocer que a menudo este tipo de propuestas me dan un poco de pereza porque cuando hace 10 minutos que estoy viéndolas tengo la sensación de que ya lo he visto entero. Pero os aseguro que habría podido estar admirando este espectáculo 3 horas más sin cansarme. Y por qué? Pues porque la compañía Espai Dual sabe perfectamente a qué está jugando y esto le permite crear combinaciones imposibles de música y acrobacia o metateatralidad con clown que te dejan fluir con ellos en un presente continuo de números y gags entrelazados. Ellos no te contarán ninguna historia pero […]

Ya sabemos que las relaciones de pareja no son fáciles y el teatro, la poesía, las películas y las canciones (las buenas y sobre todo las malas) se empeñan en mostrarnos esto. Es por ello que cuando vemos otra obra que comienza con una discusión hay gente que se pone las manos en la cabeza: Otra vez lo mismo? Y aunque lo sea, en Pretty, no tenemos esa sensación. Neil LaBute cada vez es menos un desconocido en nuestro país (ya somos unos cuantos que le vamos siguiendo la pista) y sabemos su valía a la hora de construir situaciones que parecen funcionar por sí solas. En esta pieza se apoya en el humor para hacer una crítica de la […]

És una obra que amaga dins seu un gran potencial (temàtic, dramatúrgic i actoral) però fa la sensació que hagi sortit del forn abans d’hora. I és una llàstima perquè les situacions que proposa són prou diferents per a sorprendre però tenen un regust de realitat que les fa molt interessants. Però ensenyar les dents no és mossegar. I és que una de les virtuts d’aquesta peça és que malgrat que tot el que diu, tot el que ensenya i tot el que hi passa ja ho sabem i ja ho hem vist altres vegades, manté un aire fresc que l’omple de vida en tot moment. És capaç d’enganxar-nos amb uns personatges força atípics i una actitud gamberra (tot i […]

És interessant quan una persona sap aixecar el cap, mirar al seu voltant i veure, sense cap altra pretensió que veure, el que hi passa. I, si a més a més coincideix que aquesta persona és dramaturga i es diu Xavier Morató, el resultat no pot orbitar gaire lluny del planeta èxit. I quan parlo del planeta èxit que ningú es pensi que es troba en una galàxia molt molt llunyana. Generació de Merda s’arrossega per les despulles i misèries d’una generació propera als 30 (anys amunt, anys avall) i l’olora i la palpa i l’ensenya sense manies. Ara bé, Xavier Morató i el seu equip esdevenen els reis Mides moderns capaços de convertir en situació còmica, en acudit i […]