Lluís Mayench Pierre

Quatre nens castigats sense pati (bé, dues nenes i dos nens) miren des de la finestra de l’aula com els seus companys i companyes juguen a futbol, munten coreografies i fan de pares i mares. Gran part de l’obra fa la sensació d’una gran coreografia d’imatges, frases conegudes i moviments corals que mantenen el nivell energètic molt alt. El ritme es genera a partir de diferents escenes (algunes narrades i d’altres interpretades) i uns monòlegs que ajuden a la reflexió. I és que entre la comèdia i els llocs comuns proposats també existeix un espai per veure com les conductes innocents de la infància ens han marcat a l’hora d’entendre la competitivitat, la pertinença a un grup, el gènere, les […]

Franco, Lorca i els milers de soldats i civils enterrats en fosses comuns són el punt de partida i centre gravitacional d’una peça tant única com necessària. La directora i dramaturga Sílvia Ferrando capitaneja un vaixell postmodern amb tripulació sortida de les aules de l’Institut del Teatre pels mars revolts de la memòria històrica. És una obra intel·ligent i sense treva. Té la capacitat d’incomodar-nos, fer-nos riure i emocionar-nos en qüestió de segons. Les escenes flueixen per si soles i s’enllacen amb total naturalitat. I el nivell energètic de tot l’espectacle és al·lucinant. Si bé és cert, que algunes propostes no acaben d’estar a l’altura de la resta, n’hi ha d’altres que són inoblidables. La metàfora del partit de futbol […]

Sacrifici és una obra de tall clàssic però feta amb molta energia i vitalitat. Després d’uns primers minuts una mica fluixos i previsibles pel que fa a direcció la peça entra en un tempo gairebé perfecte. Es nota que ha estat treballada al detall. Les rèpliques són divertides, crues i ben escrites. Les situacions no són sorprenents però la seva resolució és més que satisfactòria. S’utilitzen diferents espais simultanis que ajuden a la dinàmica de l’obra però l’espai sonor no acaba d’estar a l’altura. Els quatre actors són una de les peces claus de l’èxit de l’obra. Són creïbles, propers i tenen el personatge tan interioritzat que es disparen i ressonen un munt de matisos que omplen de colors l’escena. […]

T de teatre fa 25 anys i ho celebren amb una obra plena d’històries properes, elaborades i ben executades tant escènicament com interpretativament. La veterana companyia d’actrius ha caminat molt des d’aquells Petits contes misògins i Homes! que molts encara guardem a la memòria. Progressivament ha anat passant del teatre més despullat i directe a un de molt més sofisticat i televisiu sense perdre mai el seu segell. L’obra ens mostra la vida adulta de quatre dones que s’enfronten a situacions noves per les quals ningú les havia preparat. Aquests fragments de vida tenen com a leit motiv el «viure fa mal» però sense perdre mai el sentit de l’humor. Les històries es relacionen tangencialment entre si oferint una clara […]

Amors i Humors és una cita musical i literària pels amants de Shakespeare i Cervantes. Imprescindible per aquells que busquin aproximar-se als dos genis d’una manera engrescadora i per aquells que ja els coneixen i volen gaudir-los des d’una altra perspectiva. L’obra es trena a partir de tres eixos: La música de l’època dels autors, escenes representades de les seves obres més conegudes i una part didàctica que fa ponts entre ells i amb l’actualitat. On més excel·leix és en els dos primers eixos. La bona tria de cançons i textos i la subtilesa i la tècnica amb què són interpretats t’atrapen des d’un primer moment (gran treball de Pep Planas). En canvi, la dramatúrgia que serveix de fil conductor […]