Francesc Esteve i Tomàs

Hi ha dies que surts encantat del teatre, d’altres no tant. I aquest cop ha estat d’un d’aquests. Estava preparat per somriure, per riure i deixar-me endur per aquest humor, però al final no he entrat en l’obra ni en els gags proposats. A vegades el teatre és com el vi. Podem tenir vins blancs, rosats i negres, de criança i bones reserves. Moltes vegades un vi de taula pot ser una bona opció. Entre la varietat podem escollir, i de vegades d’un bon raïm ens surt un vi avinagrat per estar picat. Així he vist l’obra d’avui, un Vinagre protagonitzat amb bon raïm i poc més. Si heu vist el programa Vinagre que fa uns anys van protagonitzar Bruno […]

Commocionat vaig sortir de La Gleva, aquest Stabat Mater que s’ha programat és una bona peça que encara tens uns dies per gaudir-ne. Ens parla de la solitud d’una prostituta que ha perdut tot i que està a la recerca del seu fill detingut per terrorisme. A partir d’aquest fet, veiem com cau en el seu propi dolor amb un llenguatge que pot semblar barroer però a la vegada molt proper. Una obra per a petit format, que amb un petit magatzem amb diferents escenes/espais ens presenta diferents moments de la seva desesperació. Aquest llenguatge col·loquial, a vegades groller és molt proper, és el que escoltem directament al carrer i per aquest motiu el sentim més real. Fins i tot […]

Torna el tema de la mort en el cicle de La Sala Beckett.És un projecte de teatre documental d’Àlex Rigola que m’ha agradat més que l’altre obra del mateix cicle. Aquest cop toca preparar-se per emocionar-se des de l’inici a final de l’obra. Al sortir, em vaig preguntar com és per l’Alba Pujol presentar aquest paper tan personal un dia i l’altre, recordant la mort del seu pare. Però hem de pensar que al parlar-ne, trobem que és més fàcil quan arriba aquest moment. La proposta és senzilla, ja que tenim una taula i una projecció de temes, frases, paraules i unes projeccions. També em va cridar l’atenció una planta (petita palmera) a un costat de l’escenari. Creia que trobariem […]

Tornem de nou a la Badabaloc, una sala que em sembla que poca gent coneix i que a vegades ens dóna bones sorpreses, com aquest [DES]Encuentros. Ens trobem amb una obra fresca que engresca força a la gent. Aquest ha estat un petit tast que han realitzat durant dos dies de gener i que tornarà de nou d’ací a poc temps. 3 històries centrals entrellaçades i un parell d’escenes curtes que m’ha agradat força en el seu conjunt. Els actors estan genials i si fan una mica de rodatge i poleixen un parell de coses segur que flipareu amb aquesta obra. [DES]Encuentros, és una obra d’Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez amb la direcció d’Alejandra Jiménez-Cascón, coneguda dramaturga i intèrpret […]

Avís per a navegants, encara no l’hem pogut veure a Barcelona però a Igualada l’hem programat aquest cap de setmana A partir d’aquestes dues parelles es retrata de forma satírica, amb molt humor negre la classe alta de la nostra societat. Tot amb un to molt irònic, amb paraules que per alguns assistents van semblar una mica grollera (quina pell més fina) i amb versos i una sonoritat que ens va complaure. Carles Martínez i Míriam Alamany són els interprets d’aquesta proposta, i es nota que s’ho passen bé. Tot i que porten poques funcions, hi ha molta química i es nota en la seva sensualitat a l’hora de recitar el text. Segons ens van comentar al col·loqui posterior de […]