Francesc Esteve i Tomàs

Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès amb direcció de Roberto Romei és la història d’un africà mort a mans del seu cap que ens acara a l’opressió que ha estat motor del colonialisme i que encara és present a la nostra societat, on la violència que exercim ens obliga a viure en la por i en un exili permanent. Una obra molt política i a la vegada molt humana. Sobre la por del personatge sobre un problema, i com enfrontar-se. A més crea una capacitat de violència davant la incapacitat per poder sortir-ne. Parla d’una part política però no dintre de l’estat, sinó un enfrontament polític a escala humana. Aquesta obra és un relat força dur sobre els oprimits i opressors. Entre […]

Les traces del silenci és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Ens trobem en un projecte que rescata de la memòria un fet dels anys 60. Sempre amb la intenció de destapar i reparar els crims del franquisme on, com en altres causes, han tingut moltes victimes silenciades i que els seus familiars busquen una resposta L’obra és una combinació entre teatre de ficció i teatre documental, fins i tot hi ha un moment que vol descol·locar-nos parant el que sembla la part més teatral per fer partícip a l’espectador i posteriorment retornant a la […]

Per tornar a la temporada teatral a Barcelona d’aquest any, he escollit anar-hi a veure “Ximpanzé” al Teatre Gaudí. I no he pogut escollir millor opció per tornar de nou al teatre. Ximpanzé, d’Agustí Franch, una obra basada en històries reals dirigida per Núria Florensa i Raül Tortosa i interpretada per Isidre Montserrat. L’obra és el relat d’un embaràs trans i de tots els records que desencadena. Tot i que veiem els anys d’infantesa, adolescència i transició del protagonista. Personalment m’ha agradat molt el text, com s’apropa a la història, la posada en escena i en un capítol a part el treball d’Isidre Montserrat. Poder veure les diferents etapes del protagonista per convertir-se en el que realment sent. Podem veure […]

Miseria, escrita per Queralt Riera, dirigida per Sergi Pompermayer i interpretada per Felipe Cabezas, és la crònica anunciada d’un suïcidi i no diem cap spoiler en el primer paràgraf. Una obra que s’inclou en la programació del Grec 2021.Tal com vaig comentar en sortir de la Sala Fènix, el text que ha creat Queralt Riera és molt potent, i Felipe Cabezas aconsegueix que segueixi amb un bon ritme sense decaure l’interès de la història que ens està explicant.Estem davant d’un text potent i d’una gran interpretació. Aquest cop Felipe Cabezas deixa la màscara que l’ha acompanyat en altres muntatges i es presenta a cara descoberta davant el públic. És un monòleg, com he dit prou potent, que inicialment sembla que […]

De nou tornem a veure la proposta de Rhum. I com en anteriors cops he sortit encantat d’aquesta proposta. Si ja vaig gaudir amb “Rhum” i amb “Rhümia“. Aquest és un “Gran Reserva” amb totes les lletres. I com en un bon vi, aquest Gran Reserva s’ha presentat amb un temps més tard del que es pensaven. I sembla que li ha sentat molt bé. Ens he trobat amb uns clowns que m’han fet riure una bona estona. Fins i tot hi ha hagut moments que he rigut amb ganes, sense tallar-me pel que pensaven els del costat, que per cert també han rigut amb ganes. Sembla que hem de veure el nas vermell trist, Regiren el circ de dalt […]