Feina temps que no tornava al Teatre del Raval, i aquest cop a estat un encert. Teatre de petit format i gran qualitat. Un text molt potent sobre els supervivents a les tortures i violacions de les dictadures llatinoamericanes.
És un drama humà on en la pell de la protagonista, podem veure la victima d’una repressió i del seu botxí. I anem veient com van creixent les motivacions i el punt de vista tant per part de la victima con del botxí.
S’ha de tenir present el context en que succeeix l’obra. Un pais on hi ha hagut una dictadura, una tansició incòmoda que vol anar cap a la democracia i amb un poder per coartar i amenaçar al poble.
Laura Sancho, Xavi Carreras i Carlos Vicente, un trio d’actors d’aquest joc macabre a «La mort i la donzella» i ens endinsen amb gran destresa a la història. Laura Sancho m’ha fascinat en el seu paper de torturada i a la vegada jutgessa; i l’emoció que desprèn en tot moment.
Una obra que parla sobre la tortura, els abusos que pot fer l’home i el poder absolut, molt idoni en aquests dies. Un text que per si mateix captiva, fa que sigui un punt a favor. Un text que segueix molt punyent que serveix per poder gaudir-ne d’una obra amb molta eficàcia.
Impactant el final i com l’han introduït a l’obra. Ha estat tot un encert finalitzar l’obra com l’han fet.
Queden pocs dies, aprofiteu i aneu
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç