Francesc Esteve i Tomàs

La tardor no arriba mai forma part d’Eòlia Escena Emergent una aposta d’Eòlia I+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. Un aparador de nous talents. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia.Com la setmana passada amb «El mestre i el mar» que formava també part de l’Escena Emergent, anem a veure el treball de l’alumnat d’Eòlia. S’ha de dir que aquesta temporada l’he visitat sovint per veure que s’hi cou en les noves propostes que molt sovint són oblidades. El text ens parla de l’actitud d’un grup que vol atemptar contra un dignatari. Un acte de terrorisme en què poden […]

El mestre i el mar forma part d’ Eòlia Escena Emergent una aposta d’Eòlia I+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. Un aparador de nous talents. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia. Aquesta obra té dues parts que m’han agradat. La primera la visió sobre Antoni Benaiges, un mestre republicà de Catalunya, que va a un poble de Burgos. La seva metodologia de treball consistia a fer petites publicacions entre els alumnes. Aquesta metodologia, feia que els nens expliquessin el que van viure, la seva visió del món, de les festes, les persones, el paisatge… I a partir d’aquesta […]

Avui una proposta força diferent de les que hem vist al Teatre Gaudí, Segarem ortigues amb els tacons és una producció de la companyia valenciana Contrahecho. Una proposta del 2017 i que aquesta setmna he pogut veure.Segarem ortigues amb els tacons, ens parla de la prostitució. Tenim a 4 protagonistes que ens parles de les seves pròpies vivències. No tenim les prostitutes de luxe, o les que treballen en un pis, local,.. tenim les que han de treballar al carrer. En el nostre cas, en una carretera i on comparteixen espai.Ens presenten en un text dur, transgressor com és treballar a la carretera. Fins i tot, en alguns moments veiem com criden, saluden als possibles clients que passen per aquesta […]

Ens recordem de la nostra adolescència? Un cos, els pèls, el bigoti, el desig, els petons, les sortides, les festes és això i moltes coses més. I així ens ho recorda l’obra. Que era la discussió entre pares i fills (gag genial quan veu que l’adolescent no vol mòbil, no vol sortir, no vol provar drogues,….) amb un canvi de papers hem rigut en aquest gag de la relació de pares i fills. Però no oblidem la relació amb els altres adolescents. El primer peto, les primeres emocions, el primer noi o noia que ens atrau. Tot i molt més. El dramaturg Marc Artigau firma un text sobre l’adolescència dirigit per Meritxell Yanes, amb Marta Pujolàs i Cristina Arenas. Un […]

Feina temps que no tornava al Teatre del Raval, i aquest cop a estat un encert. Teatre de petit format i gran qualitat. Un text molt potent sobre els supervivents a les tortures i violacions de les dictadures llatinoamericanes. És un drama humà on en la pell de la protagonista, podem veure la victima d’una repressió i del seu botxí. I anem veient com van creixent les motivacions i el punt de vista tant per part de la victima con del botxí. S’ha de tenir present el context en que succeeix l’obra. Un pais on hi ha hagut una dictadura, una tansició incòmoda que vol anar cap a la democracia i amb un poder per coartar i amenaçar al poble. […]