Francesc Esteve i Tomàs

Aquest cap de setmana una proposta diferent. Un concert especial al Casino l’Aliança de Poble Nou.Una fusió entre dues cultures, el cant de Gospel i el Flamenco. Dos mons inicialment separats, però amb molts punts de connexió.La força, la passió, la visceralitat dels dos estils s’han unit en aquesta proposta. Una proposta que fa dotze anys que s’està realitzant per fer la presentació en el Festival de Gospel de Barcelona . El pianista Ramón Escalé va proposar a la cantant Paula Domínguez fer un espectacle diferent, una proposta original i a la vegada atrevida tal com van comentar durant el concert. Es veu que és un concert que s’ha realitzat amb molt entusiasme. La feina entre Escalé i Domíngez ha […]

Ahir a l’estrena de “Tuelf Points, el Musical”. Un concert teatralitzat amb música i veus en direct; molt marca de la casa, al Teatre Gaudí. Un teatre especialitzats en musicals en petit format però amb una curada qualitat. Però 5 punts? Doncs al meu parer si. He vist una obra amb qualitat, m’ho he passat de conya, he desconnectat, he sortit amb les piles garregades, els actors/actrius canten com moltes vegades ens ho han demostrat.. Què més vull? Una cosa que crida l’atenció és que tenim per un costat l’escenari i la pantalla que ens serveix per identificar les cançons, l’any i l’intèrpret de la cançó televisiva. A més de personatges amb col·laboracions especials. Un espectacle amb versions originals d’aquelles […]

Assisteixo a la Sala Versus Glòries a veure PAZZO, és una obra de Fèlix Herzog sobre els lligams familiars, el relleu generacional i les obligacions imposades socialment amb Jordi Banacolocha i Adrian Grösser dirigida per Roberto G.Alonso.És la primera proposta en la direcció de Roberto G.Alonso, fora del cabaret, dansa, .., i se’n surt amb nota en aquesta proposta sobre el canvi generacional d’una professió com la del circ. A més ha deixat un final obert diferrent al que Fèlix ha propossat inicialment. Pazzo ens parla de dos artistes de circ, un veterà i l’altre jove. Tots intenten mantenir la flama del seu ofici però lluny de les carpes plenes de públic. Però tot sembla que es capgira quan es […]

Catalina Florit i la companyia AFLEL Teatre segueixen amb el compromís de donar veu a les silenciades. Després de fixar-se en la invisibilització de les dones grans a Batec, ara, a Retrat(s), posen el focus sobre la salut mental amb perspectiva de gènere. Què passa quan les dones veu a les persones que han estat callades? Una obra sobre les dones i la seva salut mental. És una investigació a través de la salut mental femenina a partir del llibre “Mujeres y locura”. Ens expliquen diferents casos de dones i com s’han vist en diferents moments afectades. Teatre documental, donant veu a aquelles persones que la societat no els ha deixat parlar. Deixen conclusions i moments de pensament crític sobre […]

Una gran comèdia, com d’altres que he pogut gaudir de Sílvia Navarro però en petit format. Aquesta parla de la parella i com les coses semblen com inicialment ens pensem. Al final surt el seu toc de comèdia marca de la casa, però no previsible. Abans de començar, si aneu a veure-la, intenteu no tenir cap mena d’SPOILER sobre la trama, ja que us poden espatllar alguns moments molt divertits. Parlem de les parelles. Com en un sopar entre amics, al final queden dues parelles. Ens trobem una parella típica, perfecta, aquella que tothom té al cap. Volen fer un sopar per inaugurar el pis nou que han comprat. I han quedat diferents amics. El primer de presentar-se portarà una […]