Francesc Esteve i Tomàs

Entre tu i jo no en fem un és la història real de superació de Quim Llisorgas, un jove de 28 anys que ha lluitat des que va néixer contra la injustícia. En Quim explica la seva vida i els entrebancs amb què s’ha trobat a causa de la seva discapacitat.L’obra ens parla de Quim i en primera persona. El seu cas, amb un trastorn genètic que li causa problemes musculars, de visió i de veu; per fer-ho més ‘amigable’ l’anomena Manolo en tot moment.Ens comenta la seva infància, com va patir de ben petit de ser diferent. De l’escola, els mestres, l’entorn i com li van girar l’esquena. De les dificultats que ha tingut per aconseguir el que volia. […]

He vist un parell de vegades aquesta pel·licula icónica del terror de zombies, La noche de los muertes vivientes. Aquesta proposta no té res a veure, s’ha de dir que és una “comèdia”.Fa temps que ho vaig veure; “és l’única producció oficial autoritzada pels hereus del mestre del gènere de terror George A. Romero” amb aquesta frase vaig pensar que aniria a veure una obra de terror, o que com a mínim un ensurt. Però no és així. Més tard vaig veure “Terrorificamente divertida”. Llavors penso, que és més una paròdia a l’estil de Scary Movie que altra cosa. Però m’he equivocat de nou. Això no obstant, ara arriba l’hora d’escollir un altre final, escollir?, no. Tot està preparat. I […]

Començo la setmana amb una obra, Bèsties, al Teatre Akadèmia. Amb Marta Marco dirigida per Pau Roca. Una obra que vol provocar el debat. Ens atrapa, i d’una forma efectiva ens entra en el debat sobre la influència que reben els més joves i fins i tot els més petits. La hipersexualització dels i de les menors. La publicitat ens mostra a diferents nens posant i actuant com adults, en programes infantils, pel·lícules, contes, concursos de bellesa (EUA al capdavant). Tot això crea una influència negativa en l’autoestima. Qui no ha conegut algun jove amb trastorn d’alimentació per modificar la seva aparença corporal. Aquí ja parlem d’un pas més endavant. Ja no parlem de modificar l’alimentació, la vestimenta, … Ja […]

CR#SH, tothom pot caure de la cia. Mea Culpa és un espectacle fresc, humorístic i vitalista. Sense deixar de parlar de la salut mental als adolescents. Al cap i a la fi, tothom pot caure.Comença la temporada al Teatre de l’Aurora d’Igualada, i s’ha decidit fer-ho amb aquesta obra. Una carta d’intencions per poder obrir a nous públics més joves. I un cop que he vist l’obra, s’ha fet una bona aposta per inaugurar temporada 2023/24.Tal com van comentar en el col·loqui posterior a l’obra, el públic principal és l’adolescent. Però això no vol dir que sigui una obra per a públic jove. És una obra per a tots el públic, per adolescents per veure els problemes que tenen, i […]

L’any passat vaig començar amb “Cantando bajo la lluvia” i amb força èxit i jo encantat de veure-la. Aquest any he vist “The Producers” i m’ha passat el mateix, m’ha encantat. No sé si és el musical de la temporada, però crec que és molt problame. Tenim en ment, que comença la temporada teatral. Armando Pita i Ricky Mata genials, en els seus papers protagonistes. A més teniem a Mireia Portes, que amb el seu paper eclipsa en alguns moments divertits i atrau tots els somriures. És un musical per passar-ho bé, per riure, per oblidar-se dels problemes. I gaudir-ne, No s’ha d’oblidar que és una obra amb un gran pressupost. I tenim la música en directe, un joc de […]