Dera Gé

Oriol Pla. ORIOL PLA. No cal dir molt més. Ell és tot el que es planteja ser, i a GOLA ens demostra la gran habilitat física i vocal que té. Un actor que literal es descontrola, deixa la pell, s’ennuega, arriba al límit de les seves capacitats amb una concentració admirable, per explicar-nos com funciona el capitalisme i en quin tipus de societat de consum ens hem convertit: asquerosa, cobejosa, pretenciosa…. i et queda molt clar. Tan clar que hi ha moments ens els que potser haguessis preferit no seure a primera fila, doncs potser acabes tu també esquitxat per tot aquest discurs. Un text de 10 que només algú com ell pot portar-lo als escenaris amb aquesta proposta. L’acompanya […]

La meva valoració és de 10 perquè realment s’ho mereixen. La feina és increïble. La combinació de teatre català en vers sempre em crea rebuig perquè entre les veus de «doblatge», el suposat «patiment» en les intencions, la CANTARELLA tan odiosa, sol ser el modus operandi. Però LA CORONA D’ESPINES ha estat l’excepció. Nivellàs, el text amb les intencions tan ben traballades i localitzades que t’oblides de que és vers. Abel Folk podria estar doblat a l’anglès i em dius que estàs al WEST END de Londres i m’ho crec. Xavier Albertí ha traslladat molt bé el que volia, ha sabut fer interessant un text que a nivell d’història tampoc té molt de misteri i els actors i les actrius, […]

Les paraulés per sí soles, les frases i la direcció i sublim actuació de l’ Alba Pujol fan d’aquesta performance una experiència i un espai bell, bonic i salvatge alhora. Transitem i ens endinsem dins de lo més primitiu de tot ésser viu, representat per la metamorfosi del cos i del pensament, partint de la crueltat humana i reflexant, quasi implorant, la necessitat d’estimar, de protegir-se, de cuidar als demés, de transformar-se. Un escenari fosc, modest, separat del públic a través d’una cortina transparent de plàstic, distància entre públic i actriu, que reconfirma la hipocresia del «tu» i del «jo», com dos éssers totalment heterogenis, com si els segons no fossim partíceps de tot el que relata el text. Us […]

Bellesa i pura poesia corporal i sonora. Un espectacle en que s’uneixen música electrònica, instruments, cos, llums, direcció, estètica… és una obra mestra. Et transporta a un espai obscur i poc amigable, reprodueixen a la perfecció personatges desagradables. Recomanable llegir el llibre abans per no perdre’s cap detall. Millorable només en la dicció que es perden paraules, però davant del que representa aquesta obra d’art, és el mínim dels mínims. Complicitat de veu,música i cos digne de veure.

Molt emocionant, impactant de veure.Una producció de 10. Em va encantar. L’única crítica que faré (en mi salsa), és que no hi ha cap actor d’origen àrab.