Dera Gé

En aquest monòleg es barrejen moltes coses. Parteix de la premissa del fracàs com a fil conductor de l’obra, tot i que personalment crec que hi ha diferents fils que van construint el que ha estat i és la vida del Marc Balaguer des de la seva primera aparició pública. Ha viscut el hit de la fama i també ha caigut. I ara li toca saltar de nou. I per això crea la seva pròpia obra de teatre i puja en escena. I ho fa amb molta presència, molta força i honestedat. S’entrega al públic. A l’escenari només hi trobem un poltre de saltar que es va desmuntant i muntant al llarg de l’espectacle i que representa el “jump” tan […]

Una història terrible en la que uns pares han abandonat als seus 3 fills i la germana gran s’ha d’encarregar d’absolutament tot. La Amy és la mare, el pare, la cuidadora i la criada. Però un dia, sembla que comença a veure la llum al final del túnel… Quan parlem de refugi parlem d’espai segur fora de perills. Al llarg de l’obra vas veient que el significat de «refugi» no és el mateix per tothom. El refugi va agafant una connotació negativa mica en mica fins que, al meu parer, es converteix en presó per la Amy. Mentres que els demés personatges advoquen per mantenir l’status quo, la Amy inicia una rebel·lió interna per sortir de la seva cel·la. En […]

On estàn els limits? Se’ns qüestionen els límits des dels dos costats: el del professor de natació que fa un petó a la galta a un nen petit que té por, suposadament des de la innocència, per calmar-lo, i, de l’altre costat la completa irresponsabilitat per part d’un grup de pares que sense valorar la possible innocència d’aquest gest acaben enfonsant la vida del professor a través de les xarxes fins el punt de carregar-se la seva carrera professional acusant-lo de pervertit i pederasta. Ja com a text és potent. És una bona història, ens planteja un bon debat. El plantejament de direcció està ben enfocat. Les llums i les escenes repetides des de diferents angles aporten dinamisme a la […]

A GORDAS et trobaràs dues actrius fent paròdia de totes les situacions absurdes en les que es troben només per ser GORDAS. Amb molta crítica a les maneres de fer, de pensar i de funcionar la societat per raons estètiques, ens porten gags amb humor i amb molt de ritme. Un llenguatge de la comèdia molt clar, tot i que caricaturitzat i una mica passat de voltes en algun moment. Pel meu parer, al ser gags amb pocs canvis en quant a registre, es fa una mica llarg i intens. No dóna moments de respir per poder empatitzar amb el que estàn explicant. Recomanable si el que vols és riure una bona estona i t’encaixa el format gag.

Tema interessant i actual però diàlegs molt previsibles, amb tòpics de gènere i de tecnologia ja una mica desfassats. No hi ha gaire aportació o reflexió o gir que et sorprengui. En quant a posada en escena, atrevit i original, amb moments molt espectaculars però que no m’acaben d’encaixar amb l’obra, no vaig veure la relació que hi ha entre la mega estrcutura i el text. Poc aprofitat en general. Em va donar la sensació que es va començar primer per la taulada… En quant als intèrprets, tan Marta Torné com Enric Cambray fan bona feina, excepte a moments l’excés de veu doblatge i cantarelles que personalment em fa sortir de la història, doncs no sempre és creïble. En resum, […]