Dera Gé

Ja et poden agradar més o menys les seves propostes, que sempre, absolutament SEMPRE, sortiràs amb ganes de menjar-te el món i sobretot de canviar-lo… podem canviar el món a través del teatre? Aquesta pregunta es planteja des d’un inici, però no només aquesta, sino moltes que els que formem part del gremi actoral no només fem sino que argumentem, desenvolupem, critiquem i després, sentim, hipòcritament, que només amb això ja formem part activa de la revolució per un món millor. «La superioritat moral dels artistes». Temazo. Quin pal i què real alhora. Tot això amb una paranoia d’espais, de personatges, d’encreuament de personalitats… riures assegurats. Molt bona feina.

Una Carmina Burana amb personalitat. Tothom té protagonisme en aquesta proposta, des dels cantants principals, els tècnics, els músics i inclus puntualment el públic. Hi ha un joc interactiu constant entre tots. En tots els plans passen coses. Les veus evidentment formidables i molt divertit. Has d’estar atent per tot el que pugui passar!! Tot és sorpresa… Totalment recomanable. També destacar l’escenografia i l’atrezzo. Em va encantar el recurs de les llums. L’unica cosa que no ens va encaixar amb la qualitat de l’espectacle son les projeccions. Tenen una qualitat molt baixa, del microsoft dels ’90. Tenint en compte que tota la resta estava molt cuidat i pensat, la qualitat de les imatges desencaixava molt.

Aiaiaiaiai.. no tinc paraules per aquesta obra d’art. Sí, son 5h30, però ni te n’adones. Son textos viscerals, escrits des de les emocions més primitives de l’ésser humà. En els que es barreja l’amor amb l’odi i amb els gelos. El tracte poetic que dóna a aquestes emocions et convida a perdonar-les, a entendre-les, a empatitzar amb qui les pateix, tot i que siguin la base, en molts casos, de la pròpia crueltat humana. Una crítica constant a la hipocresia humana: el que veu però no mira; el que sent però no escolta; el que parla però no pensa. Tota aquesta proposta guiada per una història de desamor en la que des d’un inici ja coneixem el seu objectiu: que […]

Ha estat un viatge que no volia que acabés. És una proposta preciosa. L’estètica, els balls, les «històries» que pots anar interpretant (o no, o dóna igual!). Una tècnica increïble i una connexió entre ells tan bonica. Fusionar estils i voler retratar el sexe i la joventut ho veig arriscat però aquesta companyia hi posa elegància i cohesió, fent d’un espectacle totalment recomanable. Son uns ballarins excepcionals.

Fan una feina fabulosa. Els 3. Una realitat crua i dura de com vivim l’embaràs les dones i també els pares que les acompanyen, i tot plasmat i treballat amb molta precisió: un toc delicat i dur alhora. Un sumum de veritats i una interpretació fantàstica que et fan sentir part de la funció fins al final. T’obren els ulls sobre fets tals com que els homes son els que sempre, inclus en algo com el part que ha estat sempre recolzat per dones, han seguit opinant i decidint de com s’ha de fer. Oju: no és una obra només per dones. L’home també està representat i també forma part del procés des de fora i és un recolzament primordial […]