Dera Gé

Obra necessaria. Necessaria perquè de l’horror de la guerra n’han tret el refugi de la lectura. Son la prova de que a través de la lectura (i la cultura en general) et permets viure de nou. Iban Beltrán (i equip sencer) fan una proposta magnífica. Tot encaixa: les coreografies, esteticament precioses, les llums i efectes especials, que s’apropien de l’espai juntament amb l’escenografia, gens pretenciosa, la dinàmica de l’audiovisual tota l’estona present on els intèrprets hi participen en directe i van creant amb la càmara i les pantalles la biblioteca. La Laura Rosel narra la historia i reprodueix les converses que la Delphine Minoui, autora del llibre en el que s’ha basat la obra, manté amb els nois, mentre que […]

Poques vegades em passo 3h gairebé seguides somrient com una nena mirant un musical… I n’ha estat el cas. Paula Malia és una actriu 360º, canta, actúa, és graciosa… i al costat de la Diana Roig, fan un tàndem tremendissim. Els ballarins, el coro, els personatges masculins… És un autèntic show. I cal parlar també de la direcció que no s’ha limitat a representar i posar atrezzo sino que hi hagut moments estèticament molt macos i moltissima força a les intencions! Em pregunto les hores que han estat per ordenar tot això! Son varies les ments pensants que li han volgut, tot respectant el format clàssic del musical, donar-li un toc diferent, i se n’han sortit. Es barregen varis temes: […]

Valoro de moltes maneres una obra de teatre. El primer que penso és: perquè s’ha volgut fer. Quina és la finalitat. Després ja venen els tecnicismes. Doncs bé, a Tendrament el Pau i la Judit parteixen d’ells mateixos, de la seva pròpia història, del que ells coneixen, i això és el que li dóna essència a la proposta. És una proposta sense pretencions de res. Connectes tota l’estona i et fas un fart de riure. En alguns moments la deixen caure… que déu ni do, i és fort, sí. Molt. Valents d’explicar les seves intimitats davant nostre, de «despullar-se». Retraten els seus inicis, les seves pors, els seus dubtes… tot davant del seu projecte comú, el seu fill Fortià que […]

Tooooots robem! Això ho tenim clar i ells també ho tenen molt clar. Ara bé, perquè hi ha lladres admirats i d’altres despreciats socialment? La corrupció és TAL embolic que en pots treure una comèdia/paròdia només parlant de les ments enrevessades dels cobejosos, i de tots els costats!! Un text magnificament ben defensat per uns actors esplèndids. La funció no perd el ritme (només en alguna escena, que allarga la funció i sobretot la última que no m’ha quedat clara la finalitat), i et rius constantment de lo fort i real que és, de lo petits que som, de com ens deixem enredar, de lo vulnerables que som davant d’aquesta impunitat absoluta. Molt recomanable si vols passar una molt bona […]

L’Andrea i la Lisa son unes feres de l’escenari. Si amb «La resta de les coses» ja ens van demostrar que son unes bèsties, aquesta vegada no es queden curtes i ens proposen una representació d’un procés de creació propi en el que ens conviden a ser testimonis de la seva relació d’amigues des de ben petites i com ha anat evolucionant la seva relació fins ara i ens plantegen una primera pregunta: què és el teatre físic? I des d’aquest procés de creació ens ho enssenyen i ens ho expliquen, sempre des de l’humor que és constant. És dança, teatre, clown, un mix de tot junt? Què és? I després, entre introspeccions, converses pendents, algún retret light, somnis, objectius […]