Betty Enguix Silvestre

Ens rep una entranyable professora d’història que ja haguéssim volgut molts! Avui ens toca la història d’Europa del segle XVI i XVII però prèviament partim d’un esdeveniment important: la Pesta. D’una manera apassionada, dinàmica i entregada utilitza tots els recursos que troba al seu abast, perfectament col·locats a l’escenari. Podem començar a intuir que res és perquè si en aquesta escenografia, que no serà “ estàtica” vaja, ni purament decorativa. Molt cuidada, tot i així. Història mòbil, dinàmica, que ens fa estar atentes. Fem un salt en el temps i ens endinsem en les vides de diverses dones. En petits retalls de les seves vides, tots entrellaçats entre ells en proximitat, i a la distància amb d’altres de tantes altres […]

El títol ja ens diu molt: assistirem a una fusió cultural. Com és viure lluny de casa, a un lloc amb una cultura diferent? I més concretament: com és viure a Catalunya venint de Mèxic? Aquí tothom ens sentim identificats en alguna de les propostes que fan i interpel·lats. Sigui com a catalanes, com a mexicanes, com a migrants de prop o de lluny, hi ha particularitats i generalitats. De fet en l’obra n’hi ha històries i vivències personals que, quan compartim, veiem que són col·lectives i, fins i tot globals. Amb una escenografia i un vestuari colorit, treballat però al mateix temps senzill viatgem d’escenes més realistes a d’altres més metafòriques. A través de cançons en directe de composició […]

Calma…calma és el que et va envaint els primers minuts de l’espectacle, per tornar-te a portar a l’estrès, conduir-te de nou a la pau, per tornar-te a remuntar fins a un ritme frenètic. Un únic personatge ens porta a transitar per aquets estats. Una sola presència per a tot un gran escenari que, en la seva petitesa ho avarca tot. Encara que val a dir que no està sol en l’espectacle: prompte percebem la presencia d’un equip que l’acompanya en aquesta aventura, amb una coordinació precisa i exemplar. Trobem aquesta mescla entre poesia i deliri. Anem d’allò absurd i extravagant a allò més senzill i delicat, amb l’estil que caracteritza els seus espectacles. A nivell de recursos trobem cos, evidentment, […]

Entrem a la sala, ens asseiem a les butaques i… comença el viatge. Viatjarem en el temps, en l’espai, a interiors i exteriors, de la mà de persones, animals i d’altres…si, d’altres éssers i formats diversos. Com a guies d’aquesta aventura tenim un bon grapat de personatges. Vertaderament la Silvia Albert Sopale desapareix per cedir l’espai a Tomasa, Sara Baartman, el negre de Banyoles i tants més que no desvetllaré. Tots i totes exemples del que ocasiona un abús de poder des del privilegi blanc. És un viatge amb diverses estacions. També podriem fer el símil amb un collage o una tela de patchwork, ja que és com una composició de retalls que conforma una mateixa realitat. Personatges molt diferents, […]

On som? I en quina època? Quina hora és? L’ambient és gris, asèptic, fred. I aquesta mateixa estètica està present al vestuari dels personatges. La situació no és còmoda en absolut, ja ens ho podem imaginar si sabem què venim a veure, així que aquesta atmosfera ja ens situa en una incomoditat que una interpretació molt destacable de les actrius i l’actor acaben de refermar. Veiem una interpretació impressionant, sense desnivells entre l’elenc. Totes les actrius i l’actor han trobat el seu personatges a la perfecció i no el perden en cap instant. L’ús de l’espai, dels objectes i del seu propi cos no demostra incoherència, en tot moment és orgànic i natural. Omplen completament un escenari tan buit. Podem […]