Dos desconeguts es troben. Es troben perquè han quedat. Una escena senzilla, amb un ritme tranquil que ràpidament dona pas a una transició rítmica, coreogràfica i animada per partir a una altra cosa totalment diferent. Comença una muntanya russa trepidant de múltiples personatges, temps passats i temps presents, espais diversos,…en comú? La relació entre dos persones.
Amb un escenari pràcticament buit viatgem, gràcies al treball físic de les intèrprets ( Anabel Riquelme i Jesús Luis Jimenez) a un estiu al poble, amb el cinema, el riu, les passejades en bici,… a una discoteca, a una oficina, entrem a cases particulars, bars, supermercat…I si sumem la multiplicitat de personatges diferents que encarnen, molt ben treballats, al final de la partida hem assitit com a un buffet lliure de possibles (des)encuentros entre persones on hi ha tantes opcions que alguna trobarem que esn enxaixe perfectament amb nosaltres, altres que no ens diguen res, altres que ens poden sorprendre, ,…de relacions entre persones n’existeixen quasi tantes com persones i aquí hi ha una mostra prou extensa ( potser un pèl massa).
A destacar, com ja he avançat el treball de cos. No perden el ritme ni un moment, les transicions estan vives i també formen part de l’espectacle, cada moviment i desplaçament està medit i és net. Molt cuidat tot el treball físic i d’espai. I, tot i així, sense perdre el joc.
Obra senzilla i entretinguda, agradable de veure, amb espai per a rises, per a sentir-se indetificada, per entrar en les vides d’altres que ni ens imaginàvem,…i per gaudir, deixant-se portar per la cascada de propostes encadenades des de principi a final.
Gràcies a totes les persones relacionades en l’àmbit de la cultura per seguir endavant i als qui ho gaudeixen, per seguir apostant per fer-ho! Defensem #culturasegura!