Sempre és un risc recuperar un clàssic i mirar de fer-ne una versió nova. Ja se la van jugar «Els Pirates» fa dos anys amb el «Somni d’una nit d’estiu» i en aquesta ocasió ho ha fet la Companyia de l’Eòlia amb «La Plaça del Diamant». El dinamisme de la proposta, les projeccions amb perspectiva i la capacitat de focalitzar tota la potència de l’obra de Mercè Rodoreda en una hora i mitja fan que superin l’examen de «clàssics renovats» amb nota. Per contra, el fet que sigui dinàmic i accelerat desemboca a que la proposta agafi un ritme de creuer que durarà fins als aplaudiments finals i que alguns moments de l’obra on el dramatisme i la màxima expressió […]
Aleix Bonet-Ragel
104 Recomendaciones