Aleix Bonet-Ragel

«Egos Teatre» torna a remoure un escenari. I de quina manera ho fa. Després de la seva llarga trajectòria en musicals esbojarrats, ho tornen a fer una vegada més. Aquesta vegada acompanyats d’una visita inesperada en una zona, aparentment, poc hostil. La premissa serà entendre com va començar el creixement demogràfic dels anys 60 i 70 del segle passat. La versió que plantegen els «Egos» només s’entendrà si es va a gaudir de l’espectacle. Amb un format 100% de vodevil, la companyia posa sobre l’escenari del Teatre Gaudí una proposta ben boja. L’espectador haurà d’estar atent als 4 vèrtexs de la sala per captar l’essència d’aquest espectacle. El difícil funambulisme d’actuar a una sala quadrada es queda al carrer i […]

El Teatre Akadèmia acull la trobada d’alt nivell religiós entre l’anterior Papa (Benet XVI) i el nou Papa (Francesc). Les reunions s’escenifiquen als Jardins del Castel Gandolfo o tot admirant la bellesa de la Capilla Sixtina. Unes llargues estones d’intercanvi dialectal entre les dues figures que posen a prova els arguments i valors de l’església catòlica. L’espectacle consta dels dos personatges religiosos i tres personatges secundaris que li donen el dinamisme necessari a la peça. «El Papa» és un espectacle molt estàtic i se li dona molta més importància a la paraula que no pas als moviments. Totes les paraules que surten dels actors, tots aquests discursos personals entre els dos s’acompanyen amb unes projeccions a les, ja icòniques, voltes […]

Ja em perdonareu els experts en dansa, potser les paraules que faig servir per descriure el que vaig viure a la Sala Versus no són les correctes. M’agradaria tenir la capacitat textual i analítica suficient per descriure exactament què vaig sentir durant aquella hora. El que fa la companyia Kiko López és una cosa que et deixa amb la boca oberta tota l’estona. L’espectacle WE està basat en dues peces separades, però que podrien tenir la seva relació juntes. La primera, «Wiwbak», és el descobriment, la innocència, el palpar les coses noves. Kiko López encarna una figura aliena al seu voltant i es mou per la sala a ritme de diferents estils musicals per acabar ballant i transformant-se en una […]

«Cartes d’amor» és això. Un títol que ho diu tot. Res a amagar, tot exposat. Són cartes que s’escriuen des del cor, des de la sinceritat. L’Andrew i la Melissa s’escriuen anys i anys. Començant per al moment que un no sap com gestionar les emocions i les relacions, fins que els anys han passat i els llaços són més forts i sincers que mai. «Cartes d’amor» és la biografia de dues persones que la vida els porta per camins totalment oposats al que el destí els preparava quan eren petits i començaven a cartejar-se. És una evolució vital amb un registre totalment contrari al que estem acostumats a veure i sentir. A través d’escrits, però amb mirades i interlocucions […]

Ja és habitual que cada any La Roda ens sorprengui amb un nou espectacle. Amb la seva essència, amb la seva manera de fer, amb la seva proximitat… Ara feia cinc anys que no ens delectava amb una collita pròpia. I quina millor manera de fer-ho que en plena celebració de Tot Sants. La Roda ens té acostumats al fet que en cada espectacle que estrenen es parlin de valors i sentiments. I fer-ho d’una manera ben clara per tal que el missatge arribi als seus espectadors preferits: els nens. «El Joan sense por i la casa encantada» no és menys i ens parla de la por, la valentia, l’experiència i la unitat familiar. El nou espectacle de La Roda […]