El pas del temps i les enèssimes repeticions per TV3 han demostrat que «Plats Bruts» segueix present i forma part de l’imaginari col·lectiu de la majoria de catalans. Què bonic és creure en la certesa que ho seguirà sent per uns quants anys més. Pocs saben, però, que «Plats Bruts» és el resultat de «Kràmpack», una obra escrita per Jordi Sànchez uns anys abans que l’autonòmica de Catalunya estrenés la coneguda sèrie.
«Kràmpack» no és una simple comèdia, sinó que més aviat és un text còmic amb l’al·licient que no arriba a travessar la frontera del que és irracional, a diferència de moltes de les comèdies que situacions impossibles d’imaginar marquen el transcurs de l’obra. En aquest cas no. L’obra és un text que a més de riure et fa pensar, reaccionar i valorar tot el que tens. Kràmpack demostra d’una manera divertida que l’amor no entén de manies, però que només és un joc per aquells que tenen les coses clares. Posar-te en la pell dels personatges de Kràmpack és un exercici fàcil i assequible, ja sigui pel text renovat, per la naturalitat dels actors o perquè avui en dia el poliamor s’ha posat de moda.
«Kràmpack» manté la serietat dins l’esbojarrada que arriba a ser i aconsegueix, d’aquesta manera, la confiança del públic obert a riure i a veure, sobre l’escenari, la còpia idèntica de moviments i expressions facials del David Güell, el Josep Lopes i del Ramon. Pots deixar-te endur per les emocions del cor o sinó, sempre et quedarà una sortida: fer un Kràmpack!