Aleix Bonet-Ragel

23.00h d’un divendres al Teatre Goya a punt per l’Ultrashow…El més lògic seria estar fent una copa amb els amics o acabant el sopar amb els companys de feina…Allunyem-nos de seguir la lògica i fem coses diferents, i més si parlem de teatre. Aquest podria ser el rumb que guia Miguel Noguera per representar l’Ultrashow. Un espectacle atòpic, inigualable i únic en què l’humorista exposa un seguit d’idees sense context; unes visions mentals que durant el dia ell va imaginant i després les proposa al públic. La veritat és que l’espectacle és per un públic molt selecte i que li dóna confiança. Et pot sorprendre la quantitat de gent que pot sentir-se a gust, ho has de provar una vegada! […]

Saber quina serà la disposició de la grada a la Sala del Lliure de Gràcia sempre és i serà un misteri. En aquesta ocasió es divideix en 3, i molts de vosaltres pensareu que si us toca seure en un lateral, no veureu res. Doncs us equivoqueu, la peça està treballada per tal que els actors es dirigeixin cap a totes les mirades del públic. Sense més escenografia que un grapat de cadires i unes llums que canvien de color l’obra es modernitza seguint la trama que el famós Shakespeare va escriure. Aquestes llums canviants amaguen un músic que poques vegades recordem que està seguint l’obra des del darrere de l’escenari. Una proposta genial, que dóna a conèixer noves cares […]

Una picor al nas durant els assajos del discurs d’investidura del President de la Generalitat farà «actuar» a un reconegut psiquiatre. És llavors quan comença una relació entre els dos que qui sap si perdurarà pels anys dels anys… L’evolució dels dos actors és genial, des del punt de vista de les sensacions i aspectes més humans que ens envolten, que no passen d’un extrem a l’altre sinó que a poc a poc van canviant de pensaments i externalitzant el seu interior. El text, potser per ser casolà o per ser proper, resulta, a vegades, previsible. Tot i això, fa reflexionar sobre veritats que intentem amagar i l’esforç que fem per aparentar qui no som. En definitiva, una hora i […]

És estiu i molts teatres no tanquen la barraca, sinó que programen espectacles per tal que l’activitat cultural segueixi. És el cas del Teatre Gaudí, entre d’altres de la ciutat. Per aquest estiu, a la sala del Gaudí trobarem «Sota la catifa», una trama digna d’Agatha Christie on a poc a poc tot va sortint a la llum. Aquells detectius que busquen sota catifes alienes, hauran d’amagar la seva mateixa. Una hora i vint minuts d’espectacle que fa evadir-se de la realitat amb un text amb moments còmics i picades d’ullet a l’actualitat, però amb certes reflexions lluny de la ficció. És cert que hi ha alguns punts que queden amagats sota la catifa sense trobar resposta i que l’àudio […]

El que han aconseguit aquestes dues companyies és admirable. Un remix d’aquell «cavaller» que les seves històries travessaven la frontera entre la ficció i la realitat, i entre el seny i la bogeria. Dues hores on té cabuda pràcticament tot, des d’uns diàlegs plurilingües de francès, català i espanyol; passant per un domini dels titelles, fins a salts en el temps i escenes reviscudes a format més petit. Quatre actors, vestits de color blanc, que es troben en escena acompanyats d’una senzilla i incolora escenografia que anirà evolucionant a mesura que la història mostra el tràgic final del mític «cavaller». Una proposta que a priori no té per què ser 100% segura, però després de veure-la no hi ha cap […]