El cartógrafo → Teatre Goya

10/07/2019

Distàncies que s’apropen amb el teatre

La funció principal dels mapes és mostrar el camí que un ha de seguir per anar d’un lloc a un altre. En aquest cas la funció principal de “El cartógrafo” és la mateixa, guiar l’espectador des de la butaca fins a les atrocitats que va cometre una part de la societat europea fa uns anys. Mayorga ens proposa un recorregut per la llegenda del creador de mapes de la Varsòvia en guerra i els seus lligams familiars. És cert que les llegendes que configuren una societat han de perdurar al llarg dels anys d’història per mantenir la identitat del col·lectiu, però sempre mantenint la fina línia de la frivolitat i la delicadesa que pot arrossegar un tema com l’Holocaust.

Els mapes, que són l’objecte principal de l’obra, no apareixen en cap moment. Sempre queden a la imaginació del públic. I no només els mapes sinó també la majoria de l’escenografia, els espais i els colors. Només un color present: tot de vermell excepte els objectes de l’avi precursor de la cartografia. En la seva estança hi ha dos tamborets de color de la fusta i la bata que porta d’un color marró gastat, qui sap si per marcar la diferencia de l’espai-temps, per remarcar el personatge o per ser l’eix vertebrador de la història? De la mateixa manera que es pot qüestionar per què l’escenari del Goya es tenyeix de vermell: per representar la passió, la sang, la identitat pro-comunisme? Tot queda a l’aire i, de nou, tornem a jugar amb la precepció del públic. Que al acabar l’obra decidiran, amb els seus acompanyants, qui té la raó i el motiu d’aquestes decisions

Blanca Portillo i José Luis García-Pérez fan fàcil tot aquest intercanvi de personatges i d’espais amb el seu gran talent i l’ampli ventall de registres actorals, col·locant l’espectador al lloc i amb l’empatia necessària per estar atent i present en les escenes de 70 anys enrere. Una magnífica història de Mayorga teixida amb les qualitats artístiques d’aquest duet d’actors que fan saltar les llàgrimes i creure’ns vianants experts dels carrers de la Varsòvia freda i trista.

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

A partir de 21,00€

Comprar Entradas

El cartógrafo

El cartógrafo
Últimas funciones

Juan Mayorga escribe y dirgeix El cartógrafo, una espectáculo sobre el olvido y la indeferencia protagonizado por Blanca Portillo.

Sinopsis

En la Varsovia de nuestros días, Blanca oye la leyenda del cartógrafo del gueto. Según esa leyenda, un viejo cartógrafo se empeñó, mientras todo moría a su alrededor, en dibujar el mapa de aquel mundo en peligro; pero como sus piernas ya no lo sostenían, como él no podía buscar los datos que necesitaba, era una niña la que salía a buscarlos para él. Blanca tomará por verdad la leyenda y se lanzará a su vez, obsesivamente, a la búsqueda del viejo mapa y, sin saberlo, a la búsqueda de sí misma. El cartógrafo es una obra –un mapa- sobre esa búsqueda y sobre aquella leyenda.

Próximas actuaciones Ver todas las funciones (Calendario)

Vídeo

Fotos

El cartógrafoEl cartógrafoEl cartógrafoEl cartógrafo

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • miguel
    12345

    El cartografo es una muy buena obra de teatro.los actor@s estan esplendidos y el texto invita a pensar y reflexionar sobre todo teniendo en cuenta lo que esta pasando en nuestra querida Catalunya.Ir a verla.

    08/07/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Sin duda lo primero que hay que mencionar es el tute actoral que se pegan Blanca Portillo y José Luis García-Pérez. Están espléndido y dan lo mejor de sí mismos para contarnos la historia de un cartógrafo encerrado en el gueto de Varsovia. Él decide hacer un mapa sobre el horror que allí está viviendo, pero como sus piernas se lo impiden utiliza a su nieta para que recorra las calles y le vaya dando las notas que necesita para ir dibujándolo.
    La historia del cartógrafo es real? O es una leyenda??

    Sin apenas escenografía. Solamente con algún accesorio y con todo en absoluto color rojo Les es suficiente para tenernos a todos pegados a la butaca durante 2 horas y cuarto. En algunos momentos con un nudo en la garganta.
    Quizás eliminaría alguna escena que me ha sacado totalmente de la historia y que por su culpa me ha costado volver a entrar. Pero nada que no se pueda soportar.

    05/07/2019

Artículos relacionados

Juan Mayorga, la lluita contra l’oblit

Juan Mayorga, la lluita contra l’oblit

26 Juny 2019

Per Aída Pallarès / @aidapallares Varsòvia, any 2008. Dins d’una sinagoga, un home troba una exposició de fotografies. Retrats de nens jugant, de perruquers, de prostitutes. Totes tenen una cosa […]

Leer más... n