El Cicle DespertaLab, que l’any passat va fusionar la beca Desperta de la Nau Ivanow i el cicle Atrium Lab de la Sala Atrium amb l’objectiu de donar suport a la creació teatral més activa i emergent, torna del 8 de juny al 24 de juliol amb tres propostes que investiguen nous llenguatges: Dramaburg, Y-X o la felicitat dels cignes i No hi ha bosc a Sarajevo.
«La consolidació del cicle –explica Raimon Molins, director artístic de la Sala Atrium–, ve donada per gent que ja té una trajectòria, que treballa, però que té ganes d’apostar per llenguatges diferents. Fins ara, la gran majoria de les propostes venien de gent molt jove, recent llicenciada a l’Institut del Teatre, però cada cop tenim més propostes i més arriscades.»
La primera peça del cicle, Dramaburg, és una reflexió sobre la civilització de l’espectacle i sobre «com convertim en producte tot allò que queda pur i natural en nosaltres, convertint-nos en còmplices i turistes de la destrucció del nostre món». Una obra de Carlos Perelló dirigida per Guillem Gefaell on un periodista retransmet en directe la gala de la fi del món. «Es viu la fi del món com una gran festa, un espectacle», expliquen, «i el periodista s’hi endinsa com si fos Alícia al País de les Meravelles».
Perelló es va inspirar en una crònica del corresponsal d’El País a Nova York que, el 2007, explicava com els carrers de Wall Street estaven plens de fotògrafs esperant que algun broker es llancés el buit per il·lustrar gràficament la crisi econòmica. El dramaturg, periodista de formació, reflexiona com «fins i tot el periodisme, que a la facultat ens ensenyaven que havia de salvaguardar la democràcia, cada cop s’apropa més a l’espectacle». Però no només això, sinó també «com la societat de consum ens avoca una ànsia constant per ser algú que no som i consumir allò que no necessitem.»
Una crítica que es fa, això sí, en un ambient de festa i «des de dins»; «aconseguim convèncer-nos que aquest consumisme és el millor i anem a fons amb els imputs que rebem.»
La companyia El Martell explora el teatre visual i físic amb textualitats que apel·len a temes polític. Y-X o la felicitat dels cignes qüestiona «l’amor romàntic i la cultura de la monogàmia des d’un a perspectiva política». «Entenem l’amor com a estructura repressiva» explica la directora, Laia Alsina. «La monogàmia, avui dia, no és una opció, sinó una obligació. L’amor romàntic ens imposa una manera d’entendre la societat molt atomitzant.»
La companyia aposta per un treball físic que fuig del naturalisme i el realisme amb una dramatúrgia corporal complexa i força sentit de l’humor. «També hem treballat l’estètica d’allò cutre, i això et confronta amb els teus límits morals com a creador.»
No hi ha bosc a Sarajevo de la companyia Paradiso 99, que s’ha endut el 1r premi Despertalab, ens transporta a l’any 92, a la Guerra de Bòsnia. Allà, un franctirador serbi busca retrobar-se amb una dona bosniana a qui va estimar abans de l’inici de la guerra. «Hem volgut reflexionar sobre la violència i les seves conseqüències, però no només en aquells qui la pateixen, sinó també en els que l’exerceixen i els qui observen», explica la directora, Begoña Moral.
La posada en escena emula la sensació de caos de les situacions de conflicte o guerra. Moral ha partit de referents com el Foi de Sidi Larbi i el treball de The Need Company. «Les línies d’acció dels personatges estan construïdes a partir de diferents codis interpretatius. La interpretació realista d’alguns personatges queda complementada per uns altres codis, com la dansa o una interpretació més propera a allò grotesc.»
