Sense cap mena de dubte ez tracta d'un dels musicals més representatius de la història dels musicals, amb partitura de
Leonard Bernstein i
Stephen Sondheim, el text d’
Arthur Laurens i les coreografies originals de
Jerome Robbins. Ara arriba a Barcelona en la versió integra del musical que va debutar a Broadway el 1957, ha estat adaptada al castellà per
Alejandro Serrano i David Serrano.
El text transporta a “Romeu i Julieta” a la ciutat de Nova York, on dos joves, pertanyents a col·lectius diferents s’enamoren i es veuen atrapats per l’enfrontament entre dues bandes de carrer,
els Jets i els Sharks, els americans i els porto-riquenys.
Tony i Maria lluiten per aquest amor en un ambient d’odi, violència i prejudicis.
Aquesta adaptació està dirigida per
Federico Barrios, que ha treballat a partir de la coreografia i el llibret original, i que segons manifesta ha volgut intentar que els fans oblidéssim, ni que fos temporalment, la pel·lícula de Robert Wise del 1961 que tots hem vist una i mil vegades.
Creiem que oblidar-se del que hem vist i escoltat a la pel·lícula, és difícil, per no dir impossible ... no es poden evitar les comparacions, per molt que ho intentem.
En l'àmbit interpretatiu podem dir que hi ha forçes desigualtats, que s'obliden amb la
magnífica posada en escena, dotada d'un gran dinamisme i amb unes coreografies molt encertades. Hem de destacar, en general, el
gran nivell dels ballarins i ballarines i la precisa coreografia de tot l'espectacle.
Amb un elenc de més de quaranta persones entre artistes, músics i personal tècnic, i una petita
orquestra en directe, dirigida per Gaby Goldman, hem gaudit i molt, d'aquest musical ple de color i passió.
Potser la part més fluixeta d'aquesta producció, és el nivell dels intèrprets principals, potser per culpa de les comparacions que tots fem amb els de la pel·lícula, tot i reconèixer que no els hauríem de fer, perquè aquella qualitat vocal, és impossible igualar-la.
Tot i això, ens han sorprès favorablement, gairebé tots, però molt especialment la veu de les cantants
Lucía Ambrosini i
Teresa Ferrer.
Aquest muntatge de
SOMProduce ha estat molt cuidat, tant per l'escenografia de
Ricardo Sánchez Cuesta, el vistós i acolorit vestuari d'
Antonio Belart i Ana Llena, la il·luminació de
Carlos Torrijos (AAI) i
Juan Gómez Cornejo (AAI) i el extraordinary disseny de so de
Gaston Brisky, com per l'oportunitat de gaudir de música en directe i una digna selecció de veus, que doten al conjunt d'una gran potència escènica.
Els canvis escenogràfics, d'una meticulositat i dinamisme increïbles ens han fet passar del gimnàs on té lloc el ball, al bar del DOC dins i fora, a la botiga de l'Anita, a l'habitació de la Maria o a l'espai de la baralla sota el pont, sense interrupcions, com si tot estàs dotat de màgia.
En aquest aspecte res a envejar de les produccions que hem tingut la sort de veure a Londres o Nova York.
Per tant,
globalment, podem parlar d'una posada en escena espectacular, que ens ha fet reviure aquesta magnífica història d'amor que forma part de la nostra vida musical, i que malgrat el temps transcorregut des de la seva creació, continua sent vigent a la nostra societat, on malauradament, existeixen actituds xenòfobes.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
Ens ha agradat molt, és molt xulo deixar-se emportar pel clàssic de Broadway i emocionar-se amb els balls, cançons i música en directe de l’orquestra present en dos llocs de l’escenari.
Preciosa, com sempre, però diferent de com la recordava, la meravellosa i colorida «Amèrica», que aquesta sola escena ja paga la pena venir a veure l’obre. S’ha de fer esment especial al talent de tots els actors i sobretot a la veu sublim de la Talia del Val.
L, espectacle m, ha agradat! Bé, els trossos que varem poder veure.
La meva queixa es en concret al palco 7 als seients elevats de darrera,el preu molt elevat i amb una visibilitat quasi nula, si volen vendre aquest seients com a mínim s, haurien d, oferir a meitat de preu i especificant que hi ha mala visibilitat, després l, usuari ja triarà l, opció que li vagi més bé. Sincerament ens vam sentir estafats.
Excelente escenografía. Creo que al ser una banda americana vs. una banda puertorriqueña mínimo se debería intentar imitar un acento centroamericano para mejor interpretación del personaje + transmitir a la audiencia mejor el contexto.
Magnífico todo. Un gran trabajo
Una obra rodona en tots els sentits. El director, amb el material original de Robbins i la complicitat d’una companyia lliurada, aconsegueix que el muntatge tingui dinamisme i les coreografies volin contagioses a l’so de la música correctament dirigida per Gaby Goldman. Tot l’elenc d’actors, actrius, ballarins i ballarines demostren el seu gran talent actuant, ballant i cantant a la vegada. però per impressionant, l’escenografia. Aquest no és un petit espectacle, sinó que és una gran producció. En definitiva, un musical totalment recomanable a tots els amants dels musicals, però també a aquells espectadors que vulguin passar una molt bona estona al teatre. No dubteu en anar-hi i gaudir d’aquest gran musical. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2020/01/24/west-side-story/
Después de ver la obra solo puedo decir: ESPECTACULAR!
Llega a BCN uno de los musicales más icónicos de todos los tiempos y nos llega con una versión que recupera pro primera vez en nuestro país la versión original de Broadway!
Algunos cambios he notado respecto a la película pero lo he disfrutado muchísimo!
Las voces de los protagonistas espectaculares! La coreografías magistrales! La adaptación de las canciones al castellano o fabulosas! Me ha encantado!
Atención a la gran escenografía! Al gran trabajo de vestuario, de iluminación y con una gran orquesta en directo!
Por poner alguna pega (aunque para mi no ha sido un problema) comentar que la obra contiene varias palabrotas y una escena de violacion demasiado explícita para mí gusto para ser un musical donde había niños en platea…
Por lo demás todo maravilloso!
Maravillosa y espectacular esta version del musical con unos cantantes,bailarines y musicos que estan a la altura de las grandes producciones del west end.
Mi proxima parada sera A chorus line y El medico.Espero que sigan respetando la musica en directo y no nos den gato por libre como tantas veces.Con este musical han demostrado que no es tan dificil mantener la musica en directo.Muchas gracias.
Me ha encantado, 100% recomendable. Increíbles interpretaciones y voces. Bailes maravillosos. Ideal para pasar un rato agradable y ameno. Además, hay que reconocer el gran papel de la orquesta en directo.
Vam anar el 28 de Desembre amb les meves filles de 8 i 12 anys. Haig de dir que no és una obra gens adequada per nens a partir de 7 anys com indiquen, crec que hauria de ser una obra per més de 13. Hi ha molt insult, violència i una violació massa explícita. Per altra banda, la meva crítica com adulta és que, malgrat han volgut ser fidels al guió original, podrien haver fet certa aproximació a una visió menys mascista, cada espectador treurà les seves conclusions però a mi m’ha mancat aquest punt.
WEST SIDE STORY I EL TEST DE BECHDEL. Estem davant d’un clàssic i supera folgadament les expectatives. Conec totes les melodies instrumentals i vocals, ja que el CD sonava sovint al meu cotxe fa anys. I la versió de Barcelona és fidel i emocionant, amb algunes variacions respecte a la versió filmada que després he comprovat que eren les originals a la versió teatral del 1957.
Això és, el famosíssim tema «Amèrica» no és un ball de rèpliques i contrarrèpliques entre homes i dones, sinó que aquí només intervenen dones. I amb aquesta diferència, l’obra passa el Test de Bechdel i la pel·lícula no. Aquest test valora la representativitat de les dones en una obra i exigeix que dues d’elles parlin entre si de temes no relacionats amb homes. Touché, en una obra del 1957.
També difereix de la pel·lícula la ubicació de «Cool» i de «Officer Krupke», amb la sorprenent situació que la segona part, en mig del drama, acumula els dos únics números humorístics. Pur Shakespeare, humor i drama, en una decisió també de 1957.
Aquest Romeo i Julieta segueix captivant-nos pels seus valors clàssics: amor a primera vista, prejudicis, complicitats, morts, la traició justificada d’un dels personatges…
Per cert, vaig anar al teatre en família i amb una nena de 10 anys, que jo considero molt intel·ligent. La funció no està recomanda per menors de 12: es diuen paraulotes (però també es diuen al carrer) i hi ha l’escena de la humiliació, tocaments i intent d’abús d’Anita. Aquesta ens permet, un cop acabada la funció a la cafeteria, que treiem el tema amb la joveneta i parlem de què els abusos són tota forma de faltar el respecte a les dones.
Una funció, doncs, educativa. I passa el test de Bechdel. I de 1957.